Le terme acropole (ἀκρόπολις / akrópolis, signifiant « ville haute ») désigne de manière générale une citadelle construite sur la partie la plus élevée et la mieux défendue d'une cité de la Grèce antique, servant de refuge ultime aux populations lors des attaques. Il vient de l’adjectif ἄκρος (ákros « élevé ») et du nom πόλις (pólis, « cité »), signifiant ainsi « point le plus haut de la ville ».

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le terme acropole (ἀκρόπολις / akrópolis, signifiant « ville haute ») désigne de manière générale une citadelle construite sur la partie la plus élevée et la mieux défendue d'une cité de la Grèce antique, servant de refuge ultime aux populations lors des attaques. Il vient de l’adjectif ἄκρος (ákros « élevé ») et du nom πόλις (pólis, « cité »), signifiant ainsi « point le plus haut de la ville ». L'acropole contient aussi les temples dédiés aux dieux principaux de la ville.Les différentes acropoles ont parfois des noms originaux, comme « la Cadmée » à Thèbes, ou « l'Acrocorinthe » à Corinthe.
  • L'acropoli è un termine (derivato dal greco ἄκρος "akros", alto, πὸλις "polis", città) che originariamente indicava la parte più alta della polis greca. Estendendone il significato, può essere chiamata "acropoli" la parte più eminente e fortificata di un'antica città.Nella Grecia antica indicava quella parte della città che veniva costruita per ragioni difensive sulla sommità di un'altura e spesso cinta da mura.Iniziata a diffondersi nell'età del bronzo, la "parte alta" delle città greche, come Atene, Argo, Micene e Tirinto, in età micenea era il luogo di residenza del re, ma col tempo divenne il centro religioso dell'abitato, sede di templi e luoghi di riunione.Essa si contrapponeva alla zona denominata asty, la parte periferica in cui viveva il popolo. Al suo interno c'erano case, templi e la piazza principale, l'agorà.Esempi tipici di acropoli, in parte tuttora ben conservati, sono quelli di Atene e di Selinunte (Sicilia); anche il castello Eurialo di Siracusa può essere considerato parte dell'acropoli di quella città. Ma l'acropoli di Atene, una collina rocciosa che si eleva fino a circa 100 metri sulla città circostante, ha conservato molte caratteristiche originarie.Tali fortificazioni non sono riferibili esclusivamente al mondo ellenico, bensì si ritrovano in tutto il Mediterraneo orientale (ad esempio presso gli Ittiti) e, dall'età del ferro in Italia (ad esempio l'acropoli di Alatri, Cuma e Arpino sulle origini delle quali, tra l'altro, non è esclusa la matrice mediorientale).In età romana, la funzione monumentale si sostituì a quella difensiva, che tuttavia venne recuperata nell'alto Medioevo.
  • Об акрополе в Афинах см. Афинский АкропольАкро́поль (др.-греч. ἀκρόπολις — верхний город) — возвышенная и укреплённая часть древнегреческого города, так называемый верхний город; крепость (убежище на случай войны).На Акрополе обычно находились храмы божеств-покровителей данного города. Наиболее известен акрополь в Афинах, внесённый в список Всемирного наследия.В Греческом Акрополе было очень много скульптур с изображениями богов. Это место, где находится большая часть скульптур.Акрополи имелись во многих городах греческого мира, как например в Малой Азии (сегодняшняя Турция) — Акрополь города Афродисиас, возведенный в 2800—2300 г. до н. э.
  • Akropolis, (Yunanca. ἄκρος „yukarıda bulunan“, πόλις „Şehir“, Çoğul: Akropoleis)Eski Yunan kentlerinde, kentlerin yanıbaşındaki yüksekliklere verilen addır. Yunanca akropolis "yukarıda bulunan şehir" anlamına gelir.Klasik dönem Yunanistan'ında her önemli yerleşme yerinin bir akropolisi vardı.Tapınaklar, hazinelerin saklandığı yapılar ve çeşitli kurumlar burada yer alırdı. Saldırı durumunda akropolis sonuna kadar savunulurdu.
  • Akropol (gr. ἀκρόπολις akrópolis, od ἄκρος akros ‘najwyższy’ i πόλις pólis ‘miasto’) – w starożytnej Grecji osiedle, miasto lub jego część znajdująca się na wysokim wzgórzu, cytadela z pałacami i świątyniami.
  • Az akropolisz (görögül: felsőváros) az ókori görög városállamok általában magaslaton, hegytetőn épült fellegvára volt. Itt állt a királyi palota és a város védőistenének temploma, ezért idővel a városállam vallási központja lett. Leghíresebb az athéni akropolisz.
  • Тази страница е за общото заначение на думата акропол. За Акропола в Атина вижте Акропол (Атина)Акропол (от старогръцки - άκρος, акрос - връх и πόλις, полис - град) е термин, използван предимно в археологията, за да се обозначи крепостното съоръжение на град или друго селище в Античността или Средновековието, което обикновено е разположено в горната му част. Като синоним може да се използва "горен град".
  • Acrópole (do grego ἀκρόπολις, composto de ἄκρος, "extremo, alto", e πόλις, "cidade") é a parte da cidade construída nas partes mais altas do relevo da região. A posição tem tanto valor simbólico, elevar e enobrecer os valores humanos, como estratégico, pois dali podia ser melhor defendida. Era na acrópole das diversas cidades que se construíam as estruturas mais nobres, tais os templos e os palácios dos governantes.A acrópole grega original de Atenas ficou famosa pela construção do Partenon, sumptuoso templo em honra à deusa Atena, ricamente construído em mármores raros e ornado com esculturas de Fídias por ordem de Péricles e com recursos originalmente destinados a patrocinar a guerra contra os Persas. A palavra acrópole tem sido usada em arqueologia e história para designar os centros das cidades antigas ou sítios arqueológicos onde se situam as principais estruturas arquitetônicas. Nas cidades maias era comum e recorrente a acrópole com pirâmides-templos, grandes praças públicas, estádios e palácios e não poucos historiadores as compararam com as formações arquitectónicas da acrópole original.Cidade da antiga Atenas, localizada sobre um rochedo (aproximadamente 100m). Consagrada a Atena desde a era micênica, foi devastada pelos persas nas guerras médicas. No século V a.C., Péricles encarregou Fídias de sua renovação; foram construídos magníficos monumentos (Pártenon, Erecteion), com o acesso pelo propileu. Rico museu de obras arcaicas.
  • La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del grec akrópolis (d' akros, situat a dalt de tot, i polis, ciutat) i literalment significa "ciutat alta".L'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants.Amb propòsits defensius, els primers habitants van escollir per establir-se un terreny elevat, sovint un turó o muntanyeta amb faldes costerudes, i aquestes antigues ciutadelles van esdevenir en moltes parts del món el nucli de grans ciutats que es van estendre al peu de l'elevació. El mot acropòli, tot i ser d'origen grec i estar associat des dels inicis amb les ciutats gregues (Atenes, Argos, Tebes i Corint), es pot aplicar genèricament a totes les ciutadelles d'aquesta mena (Roma, Jerusalem, la Bratislava cèltica, moltes de l'Àsia Menor, o fins i tot Castle Hill, el turó del Castell d'Edimburg). L'exemple més famós d'acròpolis és la d'Atenes, que, per motius històrics i artístics i pels famosos edificis que s'hi van erigir, és coneguda generalment com l'Acròpoli, ras i curt, sense cap mena de qualificació posterior.A causa del seu estil clàssic grecoromà, les ruïnes de la Gran Església de Pedra de la Missió de San Juan de Capistrano (a Califòrnia) han estat anomenades l'Acròpoli d'Amèrica.En altres parts del món s'han desenvolupat altres noms per a les ciutadelles o alcàssers alts, que sovint reforçava el seu sentit de lloc fortificat. A la Itàlia central, molts petits municipis rurals encara s'apinyen a la base d'una fortificació anomenada la Rocca.Vegeu també Acròpoli d'Atenes
  • La palabra Acrópolis proviene del griego ἄκρος, (extremo) y πόλις, (ciudad), y hace referencia a la parte más alta de una ciudad.En la actualidad se suele restringir el término a la parte más alta de las antiguas polis griegas, aunque también se puede utilizar para ciudades romanas y de otras civilizaciones. Con la intención de disponer de una mejor defensa, los primitivos pobladores emplazaban sus asentamientos en elevaciones naturales del terreno, preferiblemente con bordes escarpados. Con el tiempo, esta zona elevada se convertía en el núcleo a partir del cual iba desarrollándose el crecimiento urbano. Así nacieron ciudades como Atenas o Roma, la cual fue resultado de la unificación de siete poblados ubicados en sus respectivas colinas. Debido a la situación privilegiada, las acrópolis solían albergar los edificios más emblemáticos, como templos o plazas de reunión (ágora), y en ellas se reunían las personalidades de la ciudad o se celebraban actos importantes.La acrópolis más conocida es la Acrópolis de Atenas, que incluye el Partenón en honor a la diosa Atenea. Otras acrópolis griegas de renombre son las de la ciudad de Aso (actualmente Turquía) o la de Pérgamo, aunque también son famosas las acrópolis de otras culturas, como la acrópolis de Bratislava o la de Constantinopla.
  • Akropolis merupakan sebuah tempat peninggalan sejarah di Yunani. Tempat yang paling terkenal seperti Akropolis Athena, dengan alasan dari beberapa yang terkenal dalam sejarah bangunan yang didirikan di atasnya. Meskipun di daratan yang berasal dari Yunani, penggunaan model akropolis dengan cepat menyebar ke koloni Yunani seperti Dorian Lato di Kreta selama Periode Archaic.Akropolis juga digunakan untuk tempat pariwisata lainnya di dunia, seperti Tikal dan Copán.Pada Tahun 1987 Akropolis terdaftar sebagai salah satu Situs Warisan Dunia UNESCO.
  • アクロポリス(ギリシア語: ἀκρόπολις)とは、古代ギリシアのポリスのシンボルとなった小高い丘のこと。アクロポリスは「高いところ、城市」を意味し、防壁で固められた自然の丘に神殿や砦が築かれているのが普通である。
  • Akropolis, Akropole (z řeckého akros vysoký a polis obec, překládáno též jako horní město, vyšehrad) ve svém původním významu označuje opevněné návrší řeckých měst s posvátným okrskem a vladařským palácem. Přeneseně se pak výraz používá v archeologii pro centrální, zpravidla silně opevněnou část pravěkého nebo raně středověkého hradiště.Nejznámější akropole, Akropolis athénská, byla vybudována uprostřed města a měla Athény reprezentovat.
  • 아크로폴리스(고대 그리스어: ἀκρόπολις)는 고대 그리스 폴리스의 중심이었던 언덕으로, 신전(예: 아테네 의 파르테논 신전) 과 요새가 구축되었다.
  • Die Akropolis ist im ursprünglichen Sinn der zu einer Stadt gehörige Burgberg beziehungsweise die Wehranlage, die zumeist auf der höchsten Erhebung nahe der Stadt erbaut wurde.
  • Akropolis (of acropolis) (Oudgrieks: ἡ ἀкρόπολις) betekent in het Grieks het hoogste punt van de stad en is de naam die in de poleis gegeven werd aan de stadsburcht of citadel. Het woord wordt correct uitgesproken met de klemtoon op de eerste o.De burchten hadden een strategische ligging; een bergachtige hoogte die laag genoeg was om vanuit de vlakte enigszins toegankelijk te zijn en hoog genoeg om gemakkelijk te worden verdedigd. Ze vormden de basis van waaruit de feodale heer (de "anax") het omringende gebied kon beheersen en beschermen (bijvoorbeeld Tiryns, Mycene).De vorst bouwde er zijn burcht of paleis. De burgers nestelden zich aan de rand of de voet van de berg, waar zij in tijd van nood hun toevlucht konden zoeken. Op die manier ontwikkelden zich nederzettingen, die in bepaalde gevallen uitgroeiden tot machtige poleis (zoals Athene en Korinthe).Na het verval van de Myceense vorstendommen verloren deze burchten (onder gewijzigde politieke en sociale verhoudingen) gaandeweg hun louter defensieve functie. Ze boden nog slechts in noodtoestanden een toevlucht voor de burgers. Een voorbeeld hiervan was de Akropolis van Athene bij de Perzische aanval in 480 v.Chr.. Toch bleef de militair onbelangrijk geworden akropolis voor de burgerij haar waarde behouden als bakermat van de gemeenschap en zetel van de goddelijke machten, onder wier bescherming de polis was gegroeid.De bebouwde bergtoppen bleven ook symbool van politieke macht. Naarmate de democratie veld won, viel de nadruk meer en meer op de zich nu steeds uitbreidende benedenstad. De oude bovenstad, nu akropolis genoemd ter onderscheiding van de polis beneden, behield echter haar historisch prestige. Burchten en paleizen werden veelal door heiligdommen (tempels) vervangen. Vooral te Athene is dat het geval.Hier en daar behield een akropolis nog lang een militair-strategische betekenis en verscheidene burchtheuvels herwonnen zelfs in de late oudheid en de Middeleeuwen hun oorspronkelijke rol van militaire vesting (zoals die van Korinthe, waar Byzantijnen, kruisvaarders, Venetianen en Turken hun versterkingen bouwden op de oude burcht).Naast de algemene benaming "akropolis" treffen we in sommige steden ook specifieke namen aan: Larissa, voor de burcht van Argos, (volgens Homerus); Pergama voor die van Troje; Cadmia voor die van Thebe; Acrocorinthus voor die van Korinthe.Resten van een akropolis zijn onder meer te zien in Lindos (op het eiland Rhodos), Korinthe en Pergamum, maar vooral beroemd is die van Athene. In modern spraakgebruik is "akropolis" trouwens in het bijzonder de aanduiding voor de burchtheuvel van Athene.
  • An acropolis (Greek: ἀκρόπολις; from akros or akron, "highest", "topmost", "outermost" and polis, "city"; plural in English: acropoles, acropoleis or acropolises) is a settlement, especially a citadel, built upon an area of elevated ground—frequently a hill with precipitous sides, chosen for purposes of defense. In many parts of the world, acropoleis became the nuclei of large cities of classical antiquity, such as ancient Rome, which in more recent times grew up on the surrounding lower ground, such as modern Rome. The word acropolis literally means in Greek "upper city," and though associated primarily with the Greek cities Athens, Argos, Thebes, and Corinth (with its Acrocorinth), may be applied generically to all such citadels, including Rome, Jerusalem, Celtic Bratislava, many in Asia Minor, or even Castle Rock in Edinburgh. An example in Ireland is the Rock of Cashel. Acropolis is also the term used by archaeologists and historians to the urban Castro culture settlements located in Northwestern Iberian hilltops.The most famous example is the Acropolis of Athens, which, by reason of its historical associations and the several famous buildings erected upon it (most notably the Parthenon), is known without qualification as the Acropolis. Although originating in the mainland of Greece, use of the acropolis model quickly spread to Greek colonies such as the Dorian Lato on Crete during the Archaic Period.Because of its classical Hellenistic style, the ruins of Mission San Juan Capistrano's Great Stone Church in California, United States has been called the "American Acropolis".[citation needed]Other parts of the world developed other names for the high citadel or alcázar, which often reinforced a naturally strong site. In Central Italy, many small rural communes still cluster at the base of a fortified habitation known as La Rocca of the commune.The term acropolis is also used to describe the central complex of overlapping structures, such as plazas and pyramids, in many Maya cities, including Tikal and Copán.
  • Akropolia (grezieraz: Ακρόπολις) Antzinako Grezian, hiri gainean kokaturiko gotorlekua zen, guda garaietan jendeari babeslekua ematen ziona. Zenbait hiritakoak dira ospetsuak: Atenaseko Akropolia, Prienekoa, Mizenaskoa, Tirintokoa, eta abar.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 52491 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 1432 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 21 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109385905 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le terme acropole (ἀκρόπολις / akrópolis, signifiant « ville haute ») désigne de manière générale une citadelle construite sur la partie la plus élevée et la mieux défendue d'une cité de la Grèce antique, servant de refuge ultime aux populations lors des attaques. Il vient de l’adjectif ἄκρος (ákros « élevé ») et du nom πόλις (pólis, « cité »), signifiant ainsi « point le plus haut de la ville ».
  • Akropolis, (Yunanca. ἄκρος „yukarıda bulunan“, πόλις „Şehir“, Çoğul: Akropoleis)Eski Yunan kentlerinde, kentlerin yanıbaşındaki yüksekliklere verilen addır. Yunanca akropolis "yukarıda bulunan şehir" anlamına gelir.Klasik dönem Yunanistan'ında her önemli yerleşme yerinin bir akropolisi vardı.Tapınaklar, hazinelerin saklandığı yapılar ve çeşitli kurumlar burada yer alırdı. Saldırı durumunda akropolis sonuna kadar savunulurdu.
  • Akropol (gr. ἀκρόπολις akrópolis, od ἄκρος akros ‘najwyższy’ i πόλις pólis ‘miasto’) – w starożytnej Grecji osiedle, miasto lub jego część znajdująca się na wysokim wzgórzu, cytadela z pałacami i świątyniami.
  • Az akropolisz (görögül: felsőváros) az ókori görög városállamok általában magaslaton, hegytetőn épült fellegvára volt. Itt állt a királyi palota és a város védőistenének temploma, ezért idővel a városállam vallási központja lett. Leghíresebb az athéni akropolisz.
  • Тази страница е за общото заначение на думата акропол. За Акропола в Атина вижте Акропол (Атина)Акропол (от старогръцки - άκρος, акрос - връх и πόλις, полис - град) е термин, използван предимно в археологията, за да се обозначи крепостното съоръжение на град или друго селище в Античността или Средновековието, което обикновено е разположено в горната му част. Като синоним може да се използва "горен град".
  • アクロポリス(ギリシア語: ἀκρόπολις)とは、古代ギリシアのポリスのシンボルとなった小高い丘のこと。アクロポリスは「高いところ、城市」を意味し、防壁で固められた自然の丘に神殿や砦が築かれているのが普通である。
  • Akropolis, Akropole (z řeckého akros vysoký a polis obec, překládáno též jako horní město, vyšehrad) ve svém původním významu označuje opevněné návrší řeckých měst s posvátným okrskem a vladařským palácem. Přeneseně se pak výraz používá v archeologii pro centrální, zpravidla silně opevněnou část pravěkého nebo raně středověkého hradiště.Nejznámější akropole, Akropolis athénská, byla vybudována uprostřed města a měla Athény reprezentovat.
  • 아크로폴리스(고대 그리스어: ἀκρόπολις)는 고대 그리스 폴리스의 중심이었던 언덕으로, 신전(예: 아테네 의 파르테논 신전) 과 요새가 구축되었다.
  • Die Akropolis ist im ursprünglichen Sinn der zu einer Stadt gehörige Burgberg beziehungsweise die Wehranlage, die zumeist auf der höchsten Erhebung nahe der Stadt erbaut wurde.
  • Akropolia (grezieraz: Ακρόπολις) Antzinako Grezian, hiri gainean kokaturiko gotorlekua zen, guda garaietan jendeari babeslekua ematen ziona. Zenbait hiritakoak dira ospetsuak: Atenaseko Akropolia, Prienekoa, Mizenaskoa, Tirintokoa, eta abar.
  • Akropolis (of acropolis) (Oudgrieks: ἡ ἀкρόπολις) betekent in het Grieks het hoogste punt van de stad en is de naam die in de poleis gegeven werd aan de stadsburcht of citadel. Het woord wordt correct uitgesproken met de klemtoon op de eerste o.De burchten hadden een strategische ligging; een bergachtige hoogte die laag genoeg was om vanuit de vlakte enigszins toegankelijk te zijn en hoog genoeg om gemakkelijk te worden verdedigd.
  • La paraula acròpoli (també anomenada acròpolis) prové del grec akrópolis (d' akros, situat a dalt de tot, i polis, ciutat) i literalment significa "ciutat alta".L'acròpoli és la part de les ciutats gregues i d'altres civilitzacions, situada al punt àlgid d'un turó, on es construïen edificacions emblemàtiques com ara temples o places de reunió, i en què es reunien personalitats importants de la ciutat, per a actes també importants.Amb propòsits defensius, els primers habitants van escollir per establir-se un terreny elevat, sovint un turó o muntanyeta amb faldes costerudes, i aquestes antigues ciutadelles van esdevenir en moltes parts del món el nucli de grans ciutats que es van estendre al peu de l'elevació.
  • Acrópole (do grego ἀκρόπολις, composto de ἄκρος, "extremo, alto", e πόλις, "cidade") é a parte da cidade construída nas partes mais altas do relevo da região. A posição tem tanto valor simbólico, elevar e enobrecer os valores humanos, como estratégico, pois dali podia ser melhor defendida.
  • La palabra Acrópolis proviene del griego ἄκρος, (extremo) y πόλις, (ciudad), y hace referencia a la parte más alta de una ciudad.En la actualidad se suele restringir el término a la parte más alta de las antiguas polis griegas, aunque también se puede utilizar para ciudades romanas y de otras civilizaciones. Con la intención de disponer de una mejor defensa, los primitivos pobladores emplazaban sus asentamientos en elevaciones naturales del terreno, preferiblemente con bordes escarpados.
  • An acropolis (Greek: ἀκρόπολις; from akros or akron, "highest", "topmost", "outermost" and polis, "city"; plural in English: acropoles, acropoleis or acropolises) is a settlement, especially a citadel, built upon an area of elevated ground—frequently a hill with precipitous sides, chosen for purposes of defense.
  • Akropolis merupakan sebuah tempat peninggalan sejarah di Yunani. Tempat yang paling terkenal seperti Akropolis Athena, dengan alasan dari beberapa yang terkenal dalam sejarah bangunan yang didirikan di atasnya.
  • L'acropoli è un termine (derivato dal greco ἄκρος "akros", alto, πὸλις "polis", città) che originariamente indicava la parte più alta della polis greca.
  • Об акрополе в Афинах см. Афинский АкропольАкро́поль (др.-греч. ἀκρόπολις — верхний город) — возвышенная и укреплённая часть древнегреческого города, так называемый верхний город; крепость (убежище на случай войны).На Акрополе обычно находились храмы божеств-покровителей данного города. Наиболее известен акрополь в Афинах, внесённый в список Всемирного наследия.В Греческом Акрополе было очень много скульптур с изображениями богов.
rdfs:label
  • Acropole
  • Acropoli
  • Acropolis
  • Acròpoli
  • Acrópole
  • Acrópolis
  • Akropol
  • Akropoli
  • Akropolis
  • Akropolis
  • Akropolis
  • Akropolis
  • Akropolis
  • Akropolisz
  • Акропол
  • Акрополь
  • アクロポリス
  • 아크로폴리스
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of