Люисовата киселина е химично съединение, което може да приема електронна двойка от Люисова база, която се проявява като донор.Джилбър Люис предлага своята дефиниция, която се основава на Теорията на химичните връзки през 1923 г.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • La teoria àcid-base de Brønsted-Lowry no és suficientment àmplia per comprendre tots els casos de comportament àcid o bàsic de les substàncies, ja que es limitat a les reaccions amb intercanvi de protons. Hi ha substàncies que no tenen hidrogen i tenen comportament àcid, per exemple el diòxid de carboni, CO2, o el triòxid de sofre, SO3, es comporten com àcids, car en presència d'òxids bàsics, com ara l'òxid de calci, CaO, o l'òxid de sodi, Na2O, en absència de dissolvent i, per tant, sense transferència de protons, reaccionen per a formar sals, el carbonat de sodi, CaCO3 o el sulfat de sodi, Na2SO4,per exemple. Les reaccions podem representar-les amb les següents equacions químiques:CO2 + CaO és en equilibri amb CaCO3SO3 + Na2O és en equilibri amb Na2SO4De la mateixa manera la reacció entre el clorur de tionil, Cl2SO, i el sulfit de potassi, K2SO3, dissolts en diòxid de sofre líquid reaccionen segons l'equació: 2 Cl- + SO2+ + SO32- + 2 K+ és en equilibri amb 2 Cl- + 2 K+ + 2 SO2 que tampoc inclou protòlisi, és a la reacció en dissolució aquosa entre l'àcid clorhídric, HCl, i l'hidròxid de sodi, NaOH, que sí es pot explicar amb la teoria de Brønsted-Lowry: Cl- + H3O+ + Na+ + OH- és en equilibri amb Cl- + Na+ + 2 H2O Aquestes reaccions impliquen la cessió parcial, mitjançant enllaç covalent datiu, d'una parella d'electrons d'un àtom d'oxigen a un altre àtom.Aquests fet varen dur a Gilbert Newton Lewis a enunuciar l'any 1923 i a desenvolupar l'any 1938 un teoria més general d'àcid i bases, en la qual són definits així: Un àcid és tota substància, molecular o iònica, que pot acceptar una parella d'electrons. Una base és tota substància que pot cedir una parella d'electrons.Segons aquestes definicions els àcids han de tenir àtoms que no tenguin complet l'octet d'electrons, mentre que les bases han de tenir electrons no compartits. La unió d'un àcid amb una base es produeix per formació d'un enllaç covalent datiu, és a dir, els dos electrons que formen l'enllaç provenen ambdós d'un àtom. Es pot representar amb l'equació:Equilibri àcid-baseLa major o menor electronegativitat d'algun dels àtoms en un compost determina el seu caràcter àcid o bàsic. L'afinitat pels electrons d'un àtom combinat es coneix com electrofilia i, inversament, la tendència a cedir electrons es coneix com nucleofilia. Un compost pot imaginar-se format per la combinació d'un radical electròfil amb un radical nucleòfil i les reaccions poden suposar-se produïdes pel desplaçament d'un radical elctròfil o nucleòfil dèbil per un altre de més fort. Aquests conceptes permeten l'explicació de moltes reaccions orgàniques.La teoria de Lewis elimina la posició única del protó en la teoria de Brønsted-Lowry però els àcids en aquesta teoria no ho són en la de Lewis, que assigna aquest caràcter al protó. Així en la teoria de Lewis l'àcid clorhídric, és la combinació dela base Cl- amb l'àcid H+ i quan reacciona amb l'aigua, que és una base, es produeix un desplaçament de la base Cl-, més dèbil, perla base més forta H2O.
  • Teoria kwasów i zasad Lewisa – teoria określająca właściwości kwasowe i zasadowe substancji chemicznej na podstawie jej zdolności akceptorowo-donorowych. Kwas Lewisa to związek chemiczny (oznaczany zazwyczaj symbolem "A"), który może przyjąć parę elektronową od zasady Lewisa ("B"), będącej donorem pary elektronowej. W ten sposób powstaje tzw. addukt AB: A + :B → A—B Definicję powyższą zaproponował w 1923 amerykański chemik Gilbert N. Lewis, bazując na teorii wiązania chemicznego. W tym samym roku Brønsted i Lowry zaproponowali swoją teorię kwasów i zasad. Obie teorie się różnią, chociaż częściowo się uzupełniają. Każda zasada Lewisa jest zasadą Brønsteda-Lowry'ego, ale kwas Lewisa nie musi być kwasem według definicji Brønsteda-Lowry'ego (i odwrotnie).Definicja Lewisa nie obejmuje klasycznych kwasów (tj. kwasów protonowych np. HCl), które według teorii Brønsteda-Lowry'ego są kwasami, w myśl definicji Lewisa kwasami nie są. Stanowią one zaś addukty kwasowo-zasadowe.Według definicji Lewisa kwasami są natomiast związki chemiczne mające silny deficyt elektronów, mimo że w ogóle nie posiadają w swojej strukturze atomu wodoru (np. chlorek glinu AlCl3, bromek cynku ZnBr2).
  • Um ácido de Lewis (LA de Lewis acid (em inglês), do nome do químico norte-americano Gilbert Newton Lewis, criador desta teoria ácido-base) é uma espécie química onde um de seus átomos constituintes possui uma lacuna eletrônica, que é notada em representação de Lewis por um quadrado vazio.Esta coluna torna-o susceptível de aceitar uma par de elétrons, e por conseguinte de criar uma ligação covalente coordenada com uma base de Lewis. Portanto, um eletrófilo ou receptor de elétrons é um ácido de Lewis. Entretanto, o termo ácido, por si, é ambíguo; deve sempre deixar claro tratar-se de um ácido de Lewis ou de um ácido de Bronsted-Lowry.A reatividade dos ácidos de Lewis pode ser explicada pelo conceito HSAB (Hard-Soft Acid-Base). Não existe uma universalmente válida descrição de força de um ácido de Lewis, porque a força de ácidos de Lewis depende da específica base de Lewis . Um modelo tem previsto forças de ácidos de Lewis baseados em um modelo computacional de afinidade no estado gasoso para fluoreto, e fora de uma seleção de ácidos de Lewis isoláveis comuns encontrados que SbF5 tem a mais forte afinidade por flúor. Fluoreto é uma base de Lewis "dura"; cloreto e "mais macias" bases de Lewis são muito difíceis de estudar por causa das limitações dos modelos computacionais, e a acidez de Lewis em solução sofre da mesma restrição.Um ácido de Lewis normalmente tem uma baixa energia LUMO, a qual interaje com o HOMO da base de Lewis. Diferentemente de um ácido de Brønsted-Lowry, o qual sempre transfere um íon hidrogênio (H+), um ácido de Lewis pode ser qualquer eletrófilo (incluindo H+). Por exemplo, compostos como o cloreto de alumínio (AlCl3) ou o trifluoreto de boro (BF3) possuem uma lacuna eletrônica e serão por conseguinte ácidos de Lewis. Da mesma forma, os organomagnesianos (reagentes de Grignard) R-Mg-X (muito utilizados em química orgânica) são também ácidos de Lewis.Outros exemplos de ácidos de Lewis incluem cloreto de ferro (III), pentacloreto de nióbio e triflatos de lantanídios tais como o triflato de itérbio (III).Ácidos de Lewis podem ser corrosivos. Cloreto de zinco, o qual é corrosivo, particularmente sobre a celulose (papel e algodão), é um notável exemplo de acidez de Lewis que causa um efeito corrosivo. Como a água é uma base de Lewis, ácidos de Lewis comuns rapidamente reagem com a água para formar hidratos, os quais são ácidos de Brønsted. Então, soluções de muitos ácidos de Lewis são também ácidos de Brønsted. Hidratos tem forte ligação química entre o ácido de Lewis e a água, e não é normalmente possível "secá-los", i.e. o hidrato forma um distinto composto químico. Por exemplo, tentando-se secar um cloreto metálico obtêm-se vapores de cloreto de hidrogênio e um oxicloreto metálico.Embora todo ácido Brønsted-Lowry seja um ácido de Lewis, normalmente o uso do termo ácido de Lewis é frequentemente reservado para aqueles ácido de Lewis que não são ácidos de Brønsted-Lowry.
  • Een Lewiszuur (L-zuur) is een molecuul of ionaire verbinding dat een elektronenpaar kan accepteren en een gecoördineerde covalente binding kan vormen met een elektronenpaardonor, (een Lewisbase of L-base). Lewiszuren zijn vernoemd naar de Amerikaanse chemicus Gilbert Lewis.De definitie van de term zuur heeft in de geschiedenis van de scheikunde belangrijke veranderingen ondergaan. Oorspronkelijk werd de definitie beperkt tot stoffen die een waterstofion (H+) konden afstaan in water, zoals zoutzuur (HCl). Dit is de definitie volgens Arrhenius en zuren die hieraan voldoen worden Arrheniuszuren genoemd. Deze definitie werd vervolgens uitgebreid door Brønsted die zei dat zuren niet per se in water hoeven te reageren. Een Brønstedzuur is daarmee een molecuul dat een proton kan doneren. Kort daarop werd het begrip door Lewis nog verder uitgebreid met stoffen die helemaal geen waterstof bevatten. Volgens Lewis was het accepteren van een elektronenpaar kenmerkend voor een zuur. Alle Arrheniuszuren en Brønstedzuren vallen ook onder deze definitie en zijn dus ook Lewiszuren. Andersom geldt dat niet. Er zijn Lewiszuren die geen Arrheniuszuren of Brønstedzuren zijn. Bekende voorbeelden hiervan zijn: aluminiumchloride (AlCl3), zinkchloride (ZnCl2), ijzer(III)chloride (FeCl3) en boortrifluoride (BF3). Het eenvoudigst denkbare Lewiszuur is het proton zelf (H+), maar dit is tegelijk ook een Brønstedzuur. Voor een reactievoorbeeld kan als Lewisbase een oxide-ion (:O2-) dienstdoen (het vrije elektronenpaar dat bij de reactie wordt afgestaan aan de proton is aangegeven met de twee puntjes). De covalente binding tussen het waterstofatoom en het zuurstofatoom wordt gevormd volgens:H+ + :O2- → O-H-Een voorbeeld van een Lewiszuur dat geen Brønstedzuur is, is koolstofdioxide (CO2). Koolstofdioxide reageert in het water met kleine hoeveelheden hydroxideionen die daarin aanwezig zijn. Daarbij wordt monowaterstofcarbonaat (HCO3-) gevormd:CO2 + O-H- → HCO3-
  • The term Lewis acid refers to a definition of acid published by Gilbert N. Lewis in 1923, specifically: An acid substance is one which can employ an electron lone pair from another molecule in completing the stable group of one of its own atoms.The modern-day definition of Lewis acid, as given by IUPAC is a molecular entity (and the corresponding chemical species) that is an electron-pair acceptor and therefore able to react with a Lewis base to form a Lewis adduct, by sharing the electron pair furnished by the Lewis base. This definition is both more general and more specific—the electron pair need not be a lone pair (it could be the pair of electrons in a π bond, for example), but the reaction should give an adduct (and not just be a displacement reaction).A Lewis base, then, is any species that donates a pair of electrons to a Lewis acid to form a Lewis adduct. For example, OH− and NH3 are Lewis bases, because they can donate a lone pair of electrons.Some compounds, such as H2O, are both Lewis acids and Lewis bases, because they can either accept a pair of electrons or donate a pair of electrons, depending upon the reaction.Usually the terms Lewis acid and Lewis base are defined within the context of a specific chemical reaction. For example, in the reaction of Me3B and NH3 to give Me3BNH3, Me3B acts as a Lewis acid, and NH3 acts as a Lewis base. Me3BNH3 is the Lewis adduct.Classically, the term "Lewis acid" is restricted to trigonal planar species with an empty p orbital, such as BR3 where R can be an organic substituent or a halide. For the purposes of discussion, even complex compounds such as Et3Al2Cl3 and AlCl3 are treated as trigonal planar Lewis acids. Metal ions such as Na+, Mg2+, and Ce3+, which are invariably complexed with additional ligands, are often sources of coordinatively unsaturated derivatives that form Lewis adducts upon reaction with a Lewis base. Other reactions might simply be referred to as "acid-catalyzed" reactions.
  • Люисовата киселина е химично съединение, което може да приема електронна двойка от Люисова база, която се проявява като донор.Джилбър Люис предлага своята дефиниция, която се основава на Теорията на химичните връзки през 1923 г.
  • El químico estadounidense dio una definición muy incompleta acerca del comportamiento de los acidos, la cual se puede definir como una sustancia que puede aceptar un par de electrones, y para una base como una sustancia que puede donar un par de electrones. En 1923 y desarrolló en 1938 su teoría de ácidos y bases:La diferencia entre el ácido y la base son sus electrones. El ácido debe tener su octeto de electrones incompleto y la base debe tener algún par de electrones solitarios. El amoníaco es una base de Lewis típica y el trifluoruro de boro un ácido de Lewis típico. La reacción de un ácido con una base de Lewis da como resultado un compuesto de adición. Los ácidos de Lewis tales como el cloruro de aluminio, el trifluoruro de boro, el cloruro estánnico, el cloruro de zinc y el cloruro de hierro (III) son catalizadores sumamente importantes de ciertas reacciones orgánicas.De esta forma se incluyen elementos que se comportan como bases pero no cumplen la definición de Brønsted y Lowry, y suelen ser denominadas ácidos de Lewis. Puesto que el protón, según esta definición, es un ácido de Lewis (tiene vacío el orbital 1s, en donde alojar el par de electrones), todos los ácidos de Brønsted-Lowry son ácidos de Lewis. Ejemplos de ácidos de Brønsted-Lowry: HCl, HNO3, H3PO4. Ejemplos de ácidos de Lewis: Ag+, AlCl3, CO2, SO3.Se puede tener una idea de la fuerza de una sustancia como ácido o base de Lewis utilizando la constante de disociación de su aducto con una base o ácido de Lewis tomado como referencia. Por ejemplo, para comparar la basicidad del amoníaco, metilamina, dimetilamina y trimetilamina en fase gaseosa, se puede utilizar el trimetilborano.javascript:void(0);Constantes de disociación de los compuestos trialquilboro-amina a 100°CComo ejemplo podemos tomar el caso de la protonación del amoniaco, que actúa como una base de Lewis al donar un par de electrones al agua, transferencia que lleva a su hidrólisis en oxhidrilo y protón, que es recibido por el amoníaco para formar amonio. Esto nos dice que una reacción ácido-base de Lewis es aquella en que existen donaciones de un par de electrones de una especie a otra sin cambios en los números de oxidación de las especies que interactúan.Al poner un ácido a una base, o una base a un ácido se neutralizaran.tambien Ácido Base↑ ↑ ↑
  • Lewisova kyselina je chemická sloučenina, jejíž atomy mají volný vazebný orbital a mohou přijmout elektronový pár. Příkladem takové sloučeniny jsou v organické chemii hojně využívané: chlorid hlinitý (AlCl3, dále FeBr3, SnCl4, TiCl4). Své označení tyto sloučeniny nesou po americkém chemiku G. N. Lewisovi.
  • Das Lewis-Säure-Base-Konzept ist eine Definition der Begriffe Säure und Base, die unabhängig von Protonen ist. Sie wurde in der ersten Hälfte des 20. Jahrhunderts von Gilbert Newton Lewis eingeführt.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 424874 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 3418 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 24 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 105695346 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wiktionary
  • acide de Lewis
prop-fr:wiktionaryTitre
  • acide de Lewis
  • acide de Lewis
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Люисовата киселина е химично съединение, което може да приема електронна двойка от Люисова база, която се проявява като донор.Джилбър Люис предлага своята дефиниция, която се основава на Теорията на химичните връзки през 1923 г.
  • Lewisova kyselina je chemická sloučenina, jejíž atomy mají volný vazebný orbital a mohou přijmout elektronový pár. Příkladem takové sloučeniny jsou v organické chemii hojně využívané: chlorid hlinitý (AlCl3, dále FeBr3, SnCl4, TiCl4). Své označení tyto sloučeniny nesou po americkém chemiku G. N. Lewisovi.
  • Das Lewis-Säure-Base-Konzept ist eine Definition der Begriffe Säure und Base, die unabhängig von Protonen ist. Sie wurde in der ersten Hälfte des 20. Jahrhunderts von Gilbert Newton Lewis eingeführt.
  • El químico estadounidense dio una definición muy incompleta acerca del comportamiento de los acidos, la cual se puede definir como una sustancia que puede aceptar un par de electrones, y para una base como una sustancia que puede donar un par de electrones. En 1923 y desarrolló en 1938 su teoría de ácidos y bases:La diferencia entre el ácido y la base son sus electrones. El ácido debe tener su octeto de electrones incompleto y la base debe tener algún par de electrones solitarios.
  • Een Lewiszuur (L-zuur) is een molecuul of ionaire verbinding dat een elektronenpaar kan accepteren en een gecoördineerde covalente binding kan vormen met een elektronenpaardonor, (een Lewisbase of L-base). Lewiszuren zijn vernoemd naar de Amerikaanse chemicus Gilbert Lewis.De definitie van de term zuur heeft in de geschiedenis van de scheikunde belangrijke veranderingen ondergaan.
  • The term Lewis acid refers to a definition of acid published by Gilbert N.
  • Um ácido de Lewis (LA de Lewis acid (em inglês), do nome do químico norte-americano Gilbert Newton Lewis, criador desta teoria ácido-base) é uma espécie química onde um de seus átomos constituintes possui uma lacuna eletrônica, que é notada em representação de Lewis por um quadrado vazio.Esta coluna torna-o susceptível de aceitar uma par de elétrons, e por conseguinte de criar uma ligação covalente coordenada com uma base de Lewis.
  • La teoria àcid-base de Brønsted-Lowry no és suficientment àmplia per comprendre tots els casos de comportament àcid o bàsic de les substàncies, ja que es limitat a les reaccions amb intercanvi de protons.
  • Teoria kwasów i zasad Lewisa – teoria określająca właściwości kwasowe i zasadowe substancji chemicznej na podstawie jej zdolności akceptorowo-donorowych. Kwas Lewisa to związek chemiczny (oznaczany zazwyczaj symbolem "A"), który może przyjąć parę elektronową od zasady Lewisa ("B"), będącej donorem pary elektronowej. W ten sposób powstaje tzw. addukt AB: A + :B → A—B Definicję powyższą zaproponował w 1923 amerykański chemik Gilbert N. Lewis, bazując na teorii wiązania chemicznego.
rdfs:label
  • Acide de Lewis
  • Acido di Lewis
  • Lewis acids and bases
  • Lewis-Säure-Base-Konzept
  • Lewisova kyselina
  • Lewiszuur
  • Teoria kwasów i zasad Lewisa
  • Teoria àcid-base de Lewis
  • Ácido de Lewis
  • Ácidos y bases de Lewis
  • Кислота Льюиса
  • Люисова киселина
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:knownFor of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:renomméPour of
is foaf:primaryTopic of