Le nom Achéens (en grec ancien Ἀχαιοί / Akhaioí) peut faire référence, en fonction du contexte, à plusieurs notions : les Achéens sont l'un des premiers peuples Indo-européens à avoir envahi la Grèce. Ils y apparaissent vers 1900 av. J.-C. Ils sont originaires des régions plus septentrionales, probablement des Balkans et arrivent par l'Ouest. Ils s'installent d'abord en Épire, puis descendent en Thessalie.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le nom Achéens (en grec ancien Ἀχαιοί / Akhaioí) peut faire référence, en fonction du contexte, à plusieurs notions : les Achéens sont l'un des premiers peuples Indo-européens à avoir envahi la Grèce. Ils y apparaissent vers 1900 av. J.-C. Ils sont originaires des régions plus septentrionales, probablement des Balkans et arrivent par l'Ouest. Ils s'installent d'abord en Épire, puis descendent en Thessalie. Ils chassent les premiers habitants, les Pélasges grâce à leur suprématie militaire (usage de l'épée au lieu du poignard, usage du bronze). Ils vont ensuite dominer les populations de Béotie, d'Attique et enfin du Péloponnèse où ils vont s'arrêter en Argolide. Un groupe ira même former la population ionienne d'Asie Mineure. dans les épopées homériques, le terme désigne l'ensemble des Grecs rassemblés devant Troie, dirigés par les rois Ménélas et Agamemnon. Les autres noms utilisés sont « Danéens » ou « Argiens ». Leurs centres principaux sont les cités d'Argos, Tirynthe, Pylos mais surtout Mycènes, d'où l'association à la civilisation mycénienne (période qui va du XVIIe au XIIe siècle av. J.-C. environ). L'identification de la civilisation mycénienne aux Achéens de l'épopée n'est cependant qu'en partie pertinente. Selon certains spécialistes, le terme hittite Ahhiyawa mentionné dans des chroniques se référerait aux Achéens de la tradition homérique. une des tribus de la Grèce antique descendant d'Hellen. Leur ancêtre éponyme est Achaïos. Ils peuplaient une région montagneuse appelée Achaïe, au nord-ouest de l'Argolide, abritant des cités comme Sicyone, Patras, Erymanthe et plus au sud, Élis et Olympie, ainsi qu'une région du sud de la Thessalie. la ligue achéenne est une confédération de villes d'Achaïe.
  • アカイア人または古代ギリシア語でアカイオイ(Achaioi)とは、紀元前2000年頃テッサリア方面から南下してペロポネソス半島一帯に定住したとされる古代ギリシアの集団。後に、その一部はイオニア人と呼ばれる様になった。
  • Akhaia (bahasa Yunani Kuno: Ἀχαιοί, Akhaioí) adalah nama nama kolektif yang digunakan bagi bangsa Yunani dalam Iliad (digunakan 598 kali) Odisseia karya Homeros. Nama lainnya adalah Danaos (Δαναοί, Danaoi digunakan 138 kali dalam Iliad), Argos (Ἀργεῖοι, Argeioi digunakan 182 kali dalam Iliad) sedangkan Hellen (Ἕλληνες, Hellenes) hanya digunakan sekali. Dalam periode sejarah, bangsa Akhaia adalah penghuni daerah Akhaia, suatu daerah di bagian tengah Peloponnesos. Negara-negara kota di daerah ini membentuk konfederasi yang dikenal sebagai Liga Akhaia, yang berpengaruh pada abad ke-3 dan ke-2 SM.
  • Achaeërs of Achaïers (Grieks Αχαίοι' / Achaioi, Latijn Achaei of Achivi) was oorspronkelijk de naam die Homerus gebruikte voor de oudste Hellenen.Andere namen zijn de Danaërs (Δαναοί) en Argiven (Ἀργεῖοι).Het waren Indo-Europese Griekssprekende stammen die het Griekse schiereiland binnendrongen. De eerste Hellenen die zich in Griekenland vestigden arriveerden daar omstreeks 1900 v.Chr. De Homerische "langharige Achaeërs" maakten deel uit van de Myceense beschaving die het Griekse vasteland begon te domineren vanaf ca. 1600 v.C.Zij vormden een soldatencultuur van hoofdzakelijk jongeren die gemiddeld de leeftijd van 28 jaar bereikten, met sterke interesses voor wapens, paarden en snelle wagens. Meisjes werden moeder op hun 12e, grootmoeder op hun 24e en overleden voor hun 30e.
  • Os Aqueus (em grego antigo: Ἀχαιοί, Akhaioí) constituem um dos nomes coletivos dos Gregos na Ilíada de Homero (usado 598 vezes) e Odisseia. Outros nomes citados são dânaos (Δαναοί, danaoi, usado 138 vezes na Ilíada), argivos (Ἀργεῖοι, Argeioi usado 182 vezes na Ilíada) enquanto que helenos (Ἕλληνες, helenos) foi usado somente uma vez. No período histórico, os aqueus eram os habitantes da Acaia, uma região na parte centro-norte do Peloponeso. As cidades-estado dessa região mais tarde formaram a confederação conhecida como Liga Acaia, que foi influente durante os séculos III e II a.C.
  • Gli Achei (in greco Αχαίϝοι Akhai(w)oí) sono la prima popolazione ellenica, seguiti dagli Ioni e gli Eoli, che invase la Grecia nel II millennio a.C., riuscendo a egemonizzare definitivamente le genti preelleniche (definite dai più Pelasgi). Son detti anche Argivi, dalla città di Argo, o Danai, cioè "figli di Danao", quindi "occidentali", rispetto agli orientali Troiani. Oggi li si associa più che altro ai Micenei, dalla città di Micene.Nell'Iliade con il nome Achei vengono indicati i popoli greci che presero parte alla Guerra di Troia.In età storica sono detti Achei gli abitanti dell'Acaia Ftiotide, nella Tessaglia meridionale, e dell'Acaia Egialea, corrispondente alla omonima regione denominata Acaia e parte dell'Arcadia.Per quanto riguarda la penetrazione di questo popolo nell'area greca si ritiene generalmente che queste genti di origine indoeuropea, attraverso i Balcani, occuparono il Peloponneso intorno al 1500 a.C., in coincidenza con la fine dell'era minoica. Gli Achei potrebbero quindi essere la causa ultima della capitolazione minoica.Gli invasori argivi subirono comunque l'influsso di questa cultura forte e civilizzata: dall'incontro di questi due popoli venne infatti a svilupparsi la fiorente civiltà micenea. Gli Achei si distribuirono in molte altre zone del Peloponneso, nelle isole attorno alla Grecia e nel resto del Paese. Definire quindi che Achei e Micenei siano la stessa cosa è evidentemente errato.Il ruolo degli Achei nello scacchiere politico del Mediterraneo orientale era di sicuro di fondamentale importanza.Si parla di loro nei documenti ittiti, dove vengono chiamati Ahhiyawa, ed egiziani (Aqaivasa) della seconda metà II millennio a.C.Il processo della decadenza micenea parrebbe iniziare con la guerra di Troia nel 1200 a.C. L'invasione dorica, di un secolo circa più tarda, invece ne sarebbe il colpo di grazia.Con questo termine si indicano quei popoli provenienti dal Nord che, tra il 2300 e il 1600 a.C., si stanziarono nella penisola ellenica. È la civiltà descritta nei poemi omerici e che, fiorita all'inizio del XVI secolo a.C., ebbe il suo centro nella regione dell'Argolide, nel Peloponneso. Le città achee, erano governate dall'aristocrazia, quindi riunite in confederazione. Verso il 1450 a.C., il potere acheo, tramite spedizioni militari ed imprese piratesche, riuscì ad abbattere la civiltà minoica a Creta. Inoltre, gli Achei si espansero verso le Cicladi meridionali, Rodi, Cipro e le coste dell'Asia Minore. Nel XIII secolo a.C. si aprirono la strada verso il Mar Nero con una spedizione militare contro la città di Troia. Nel XII secolo a.C. la Grecia e gli Achei, inspiegabilmente, furono travolti dall'invasione della popolazione dei Dori.Omero usa come sinonimi Achei e Danai, mentre sembrerebbe che Argivi si riferisca solo ai nativi del Peloponneso o della Grecia continentale, ma è quasi un sinonimo, mentre usa il termine Elleni solo per gli abitanti del nord della Grecia.
  • Akaziarrak greziako aintzinetako tribu bat izan ziren. Beste tribuen artean Joniarrak eta Doriarrak zeuden. Geroago guztiak Heleniarrak bezala ezagutuak izango ziren.Hirutasunari buruzko eztabaidan, Jainko Aitaren eta Semearen arteko substantzia berekotasuna aldarrikatzen zuen ortodoxiaren, eta substantzia antzekotasuna aldarrikatzen zuen arrianismoaren artean batasuna egiteko, Jainko Aitaren eta Semearen artean antzekotasun soila aldarrikatzen zuen dotrinaren partaidea.
  • Ахейците (от гръцкото Αχαιοί) е общо название на древногръцките сили, употребявано от Омир в „Илиадата“. В нея думата е използвана общо 598 пъти. Авторът употребява и алтернативните названия данайци (Δαναοί) 138 пъти и аргосци (Αργίτες) 29 пъти.Ахейците са тези които обсаждат Троя начело с героите Ахил и Агамемнон. Вярвали в древногръцките богове, живеели в областта Аргос.Пристигат на Балканския полуостров през 2 хилядолетие пр.н.е. (в бронзовата епоха). Ахейците успели да се наложат над местното население, като в периодите на война и мир с него се осъществило сливането на двете тогава съществуващи местни общности.Използвали линеар Б, което ще рече по писменост - индоевропейци, а древна Африка била позната като Древна Либия, като древното ѝ население било известно като либийци.
  • Akalar (Akhalar) (Yunanca: Ἀχαιοί, Akhaioi) Homeros'un İlyada'da (598 kez) ve Odysseia'de eski Yunan halkları için kullandığı müşterek isimdir. Diğerleri İllyada'da 138 kez kullanılan Danao'lar (Δαναοί), İlyada'da 29 kez geçen Argos'lar (Ἀργεῖοι) isimleridir.Tarihte Akalar, Mora'nın kuzey merkezinde bulunan Akhea denilen bölgenin yerleşikleridir. Bu bölgenin şehir devletleri, MÖ 3ncü ve 2nci yüzyıllarda etkili olan Aka Birliği denilen bir konfederasyon kurdular. MÖ 1600 yıllarında Mora'ya Aka istilası başladı. MÖ 1200 yıllarına gelindiğinde Girit, Çanakkale ve Rodosu istila ettiler Ege Denizinde söz sahibi oldular. Homeros'a göre Danoalar ve Argoslarla birlikte Truva savaşında 1000 gemilik bir donanma ile kuşatmayı yapanlardır. Savaş Tanrıçası Athena'dan yardım istedikleri, onun yardımıyla savaşı kazandıkları İlyada efsanesinde anlatılmıştır. Ayrıca bu savaşta Aşil adıyla bilinen yenilmez olduğuna inanılan bir savaşçıdan bahsedilmektedir. Aşil'in Truvalılar tarafından topuğundan ok ile vurularak durdurulabildiği anlatılır. Bu yükselme devresi sonunda Akalar, daha sonra Anadolu ve Suriye ile ticari ilişkilere girdiler. Sonraları daha modern, demirden yapılmış silahlar kullanan Dorlar Mora Yarımadasına gelince Akalar direnemediler ve Mora'nın kuzeyine göç edip orada askeri iddiası olmayan, tarım yapan bir topluluk olarak varlıklarını sürdürdüler.Arkeolojik bulgular Akaların yaşadığı bölgede MÖ 13. yüzyıla kadar Mikenler'in yaşadığını ortaya koymaktadır. Homeros'a göre, Kuzeyden gelen Aka kabileleri, Miken kralları ile hanedan evlilikleri yoluyla ilişki kurmuş, daha sonra Mikenlerin yerini almış, daha sonra ise Akaların yakın akrabaları sayılan Dorlar tarafından yıkılmışlardır.
  • Los aqueos (del latín achaeu; griego: Ἀχαιοί, Akhaioí) es uno de los nombres colectivos utilizados para el conjunto de los griegos en la Odisea y en la Ilíada (aquí usado 598 veces) de Homero. Los otros términos son los dánaos (Δαναοί, utilizado 138 veces en la Ilíada) y argivos (Ἀργεῖοι, utilizado 29 veces en la Ilíada). En el período histórico, los aqueos fueron los habitantes de la región de Acaya, una región en la zona central norte del Peloponeso. Las Ciudades-Estado de esta región, formaron una confederación conocida como la Liga Aquea, que fue muy influyente durante los siglos III y II a. C.En la Biblia se refiere a este pueblo como acaicos.
  • The Achaeans (/əˈkiːənz/; Ancient Greek: Ἀχαιοί Akhaioí) constitute one of the collective names for the Greeks in Homer's Iliad (used 598 times) and Odyssey. The other common names are Danaans (/ˈdæneɪ.ənz/; Δαναοί Danaoi used 138 times in the Iliad) and Argives (/ˈɑrɡaɪvz/; Ἀργεῖοι Argeioi used 182 times in the Iliad) while Panhellenes (Πανέλληνες Panhellenes) and Hellenes (/hɛˈliːnz/; Ἕλληνες Hellenes) both appear only once; all of the aforementioned terms were used synonymously to denote a common Greek civilizational identity. In the historical period, the Achaeans were the inhabitants of the region of Achaea, a region in the north-central part of the Peloponnese. The city-states of this region later formed a confederation known as the Achaean League, which was influential during the 3rd and 2nd centuries BC.
  • Achajowie (gr. Ἀχαιοί Achaioí) – ogólne określenie Greków walczących pod Troją używane przez Homera (rzadziej stosował też nazwy: Argiwi/Argiwowie i Danajowie) w jego eposach Iliada i Odyseja. Według tradycyjnych poglądów historyków było to plemię greckie, które jako pierwsze przybyło na obszary kontynentalnej Grecji około 2000 lat p.n.e., podbijając Tesalię i miejscowych Pelazgów, jednak teza ta została odrzucona wraz z teorią o trzech inwazjach ludów greckich (achajskiej, jońskiej, doryckiej). Obecnie uważa się, że formowanie się "Greków", ich kultury, religii, języka miało miejsce już na terenie Grecji, gdzie u kresu III tysiąclecia p.n.e. lub w ciągu II tysiąclecia p.n.e. stopniowo, w wyniku wielu migracji przybywały ludy mówiące językami indoeuropejskimi i mieszały się z miejscową ludnością. Achajowie identyfikowani są z przedstawicielami cywilizacji mykeńskiej, której najważniejszym ośrodkiem były Mykeny, leżące w Argolidzie na Peloponezie. Ok. 1450 r. p.n.e. Achajowie podbili Kretę, którą niepodzielnie władali z pałacu w Knossos.Władca państwa achajskiego (mykeńskiego) nosił miano anaks/wanaks (w piśmie linearnym B wa-na-ka). Pomagał mu w rządzeniu lawagetas, lin. B ra-wa-qe-ta – prawdopodobnie dowódca wojskowy. Achajowie podejmowali dalekie wyprawy wojenne, z których największa, przeciwko Troi, doczekała się epickiego opisu w postaci Iliady Homera. Zakładali też kolonie na Cyprze, w Pamfilii i Rodos. Najprawdopodobniej o Achajach wspominają hetyckie tabliczki odnalezione w Bogazköy, które opisują silne królestwo Akhkhijawa utrzymujące stosunki z władcami Hetytów – Mursilisem II i Tudhaliją IV. W XI w. p.n.e. cywilizacja mykeńska upadła, na Peloponezie pojawiły się ludy mówiące doryckim dialektem języka greckiego. Dialekt achajski zachował się w północnej części Peloponezu, zwanej Achają. Eponimicznym ojcem plemion achajskich był mityczny Achajos, syn Zeusa i Pytii, w innej wersji syn królewny ateńskiej Kreuzy i Ksutosa. Od innych plemion greckich odróżniali się tym, że nosili brody oraz strojem złożonym z przepaski i chitonu z krótkimi rękawami. Mieszkali w prostokątnych domach zawierających wspólne pomieszczenie z paleniskiem pośrodku, tzw. megaron.Według Homera największymi księstwami achajskimi były Mykeny w których władali Pelopidzi, oraz Argos, Tiryns, Pylos, Lacedemon (Sparta), Kreta i Arkadia. W Iliadzie te niewielkie państwa wystawiły w wyprawie na Troję od 60 do 100 okrętów.W czasach późniejszych (od okresu archaicznego) Achajami nazywano mieszkańców krainy Achaja, położonej na północy Peloponezu. W III wieku p.n.e. powstało państwo związkowe o nazwie Związek Achajski, skupiające część poleis z Peloponezu. Zostało pokonane w 146 roku p.n.e. przez republikę rzymską.== Przypisy ==
  • Achájové byli jedním ze starořeckých kmenů. Někdy jsou označování jako Mykénové, protože byli nositeli mykénské kultury. Okolní kmeny je nazývali Danajové.Zpočátku, v průběhu středního helladského období (1900 - 1600 př. n. l.) měla na achájské kmeny vliv mínojská kultura. Postupně však Achájci vybudovali specifickou kulturu mykénskou, nazvanou podle mocenského centra Mykén (1600 - 1200 př. n. l.). Toto pozdně helladské období se vyznačovalo, mimo jiné, stavbou opevněných paláců, které podle řecké mytologie vystavěli bájní obři Kyklópové. Jejich paláce najdeme například v Mykénách (vchází se do něj slavnou Lví bránou), Tíryntu, Thébách, Nestorově paláci v Pylu a na mnoha jiných místech. Achájové byli zruční tkalci, hrnčíři a mořeplavci. Jejich látky a keramika se dovážely do zemí celého Středomoří. Texty zapisovali tzv. lineárním písmem B. Uctívali Vládkyni koní a mnoho božstev, která známe i z pozdějšího řeckého náboženství (olympští bohové). Homér označil v Iliadě Acháje krále Agamemnóna za vyvratitele Tróje. Doložit to ovšem nelze.Od 13. století př. n. l. dochází k pronikání tzv. mořských národů a pravděpodobně za přispění sucha a vnitřních rozbrojů k pádu mykénské kultury. Na několik staletí nastal „temný věk“.Nástupci Achájů byly další řecké kmeny: Dórové, Aiolové a Iónové.
  • Els aqueus (en grec: Ἀχαιοί, Akhaioí) eren un poble indoeuropeu que va poblar part de Grècia i va donar nom a l'Acaia. Se'ls identifica amb els ahhiyuwa dels hittites. "Aqueus" és un dels noms col·lectius utilitzat per a designar "els grecs" a la Ilíada d'Homer (el fa servir 598 vegades) i també a l'Odissea. Els altres noms a la Ilíada són: "danaans" (Δαναοί), utilitzat 138 vegades, i "argeioi" (Ἀργεῖοι), usat 29 vegades. En període històric, habitaven la regió d'Aquea, situada al Peloponès. Les ciutats-estat d'aquesta regió formaren més tard la confederació coneguda com a Lliga Aquea que va ser influent durant els segles III i II aC. D'acord amb el geògraf Pausànies, que escrivia en el segle II dC, el terme aqueus es donava originàriament als grecs que vivien a Argolis i Lacònia.Ahhiyuwa és el suposat nom hittita dels aqueus. Es creu que el nom correspon a un regne aqueu a la regió de Jònia.Madduwatta, futur rei d'Arzawa, va lluitar a Lukka (Lícia) contra gent vinguda d'Ahhiya (Acaia), probablement el mateix que Ahhiyuwa, dirigits per un cap de nom Attarisiyas. Madduwatta o Madduwatas fou derrotat i es va refugiar a territori hittita. Més tard, en temps del rei hittita Arnuwanda I (vers 1370 aC) Madduwattas es va aliar a Attarisiyas i junts van envair Alashiya (Xipre) dominant tota l'Àsia Menor occidental.El rei d'Arzawa Uhha-Ziti, ferit per un llamp, es va aliar aliat al rei d'Ahhiyuwa i amb forces conjuntes, va enviar al seu fill, Piyama-Kurunta, a atacar a Maskhuiluwas de Mira, aliat del rei hittita Mursilis II. En represalia el rei hittita va saquejar més tard la ciutat de Milawata (Milet) aliada d'Ahhiyuwa. Derrotat el rei d'Arzawa es va refugiar segurament a Ahhiyuwa on va morir. El seu fill Tapalazunawali, que va intentar una darrera resistència, va escapar finalment i va arribar a Ahhiyawa. Mursilis II en va exigir l'entrega i el governant d'Ahhiyawa el va entregar ràpidament. Des llavors es va considerar un regne depenent del gran rei hittita.En la guerra entre Mursilis III i Hattusilis III fou partidaria del primer. Al triomfar el segon, va esdevenir independent de fet. Wilusa era aliada de Ahhiyawa i Millawanda n'era vassalla. A Lukka la situació és poc coneguda, però aparentment hi van haver desordres i la regió es va posar sota direcció d'un home anomenat Tawagalawa, germà del rei d'Ahhiyawa. Tawagalawa ha estat identificat amb l'homèric Eteocles, fill d'Andreos d'Orcomen; Tawagalawa va començar a atacar territori hittita de manera que Hattusilis III va perdre aviat el control de la situació al sud-oest i la gent de Lukka va arribar al riu Hulaya, districte fronterer amb capital a Hawaliya i als districtes veïns de Natas, Parha (després Perge a Pamfília), Harhasuwanta i altres de manera que tota la costa fins a Kizzuwatna va quedar fora del control del rei hittita. Els districtes fronterers de Wasuwatta i Harputtawana van caure en mans de rebels ajudats per Lukka. L'aventurer Piyama-radu de Lazba, amb suport d'Ahhiyawa i Millawanda, va envair territori hittita des la ciutat de Millawanda i va conquerir la terra del riu Hulaya arribant a la Terra Baixa Hittita fins a Nahita. Hattusilis va marxar contra els col·ligats i els va expulsar de la Terra Baixa i el riu Hulaya però sense arribar a la costa occidental ni probablement a Pamfília. Llavors va nomenar al seu nebot Ulmi-Tesup (Kurunta), fill de Muwatallis II, rei d'un gran regne del sud-oest, amb capital a Tarhuntasa que va governar sota el nom de Kurunta. En els següents anys Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins al riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge) a la plana pamfília.Wilusa va esdevenir altra vegada vassalla del rei hittita. Kurunta de Tarhuntasa es va entrevistar amb el rei d'Ahhiyawa a Millawanda i es va acordar la retirada dels aqueus de Lukka, que va retornar a control hittita i els caps locals es van afanyar a proclamar la seva lleialtat al rei de Tarhuntasa i al gran rei hittita.Entre els que es van sotmetre i havia Piyama-radu, que era a la ciutat de Sallapa quan va escriure a Hattusilis, que havia anat a Lukka a afermar la seva autoritat, i se li va sotmetre. Hattusilis va enviar al seu hereu a Millawanda on es va trobar amb Piyama-radu i ambdós van pujar a un carro amb Piyama-radu al davant en signe de submissió. Però Piyama-radu no es fiava dels hittites i va rebutjar comparèixer a presència de Hattusilis a Hattusa si abans no era reconegut rei, el que va suposar una humiliació pel príncep hereu; Piyama-radu va mantenir la seva lleialtat però a distància. Hattusilis va anar a l'oest i quan va arribar a Wiyanawanda, li va escriure i li va dir que li enviés un delegat a la ciutat de Yalanda (sota control de Piyama) per fer l'acord; però Piyama-radu va enviar a son germà Lahurzi, que va fer una emboscada als hittites a tres llocs propers a Yalanda, però els hittites van poder arribar a la ciutat; Lahurzi es va retirar i la ciutat fou destruïda.Des allí Hattusilis va anar a Apawiya i va escriure a Piyama-radu a Millawanda ordenant-li comparèixer. També va escriure al rei d'Ahhiyawa protestant per les activitats de Piyama des Millawanda, subjecte d'Ahhiwaya; el rei aqueu va donar permís al rei hittita per fer comparèixer a Piyama (ho va ordenar a Atpa, rei de Millawanda) i Hattusilis es va dirigir a Millawanda. A aquesta ciutat hi va entrar com a gran rei i allí va comparèixer Tawagalawa per oferir la seva lleialtat al rei. Atpa va escoltar les queixes contra Piyama-radu però aquest mentre va agafar un vaixell i es va escapar. Hattusilis es va dirigir llavors al rei d'Ahhiyawa i li va fer una relació de les ofenses de Piyama-radu. Atpa i el rei d'Ahhiyawa que probablement seguien donant suport a Piyama, van tractar de disculpar-lo; Hattusilis va exigir el retorn del set mil presoners (civils) fets per Piyama a terres d'Hatti, intentant un acord que evités la guerra, acord que finalment es va establir. Però Piyama ja havia anat al nord i actuava a la costa de Wilusa, on hi havia establiments aqueus, intentant crear-se un regne allí, a Masa (Bitínia) i a Karkissa (o a Karkiya, Cària). Hattusilis, per mitjà del rei d'Ahhiyawa va oferir altra vegada a Piyama-radu la submissió a canvi del perdó. No se sap com van anar els esdeveniments però finalment Ahhiyawa va capturar a Piyama-radu i el va entregar als hittites.A la mort del rei Masturi de Seha, aquest regne es va fer independent sota un home d'origen desconegut anomenat Tarhuna-radu, que es va aliar amb el rei d'Ahhiyawa. Tudhalias va fer personalment la campanya contra Seha. Ahhiyawa va intervenir però va patir una completa derrota que va suposar el fi de les seves aspiracions a ser considerat un gran regne.
  • Die Achaier (griechisch Ἀχαιοί) oder Achäer waren ein griechischer Stamm, der in der Landschaft Achaia im Nordwesten der Peloponnes lebte und dort einige Städte gründete.In Homers Epen steht die Bezeichnung neben Danaer und Argiver für die Griechen insgesamt.
  • Ахе́йцы или ахея́не (др.-греч. Ἀχαιοί, лат. Achaei, Achivi) — наряду с ионийцами, дорийцами и эолийцами являлись одним из основных древнегреческих племён. Предки ахейцев изначально обитали в районе Придунайской низменности или даже в степях Северного Причерноморья, откуда они мигрировали в Фессалию (с начала II-го тыс. до н. э.), позже — на полуострове Пелопоннес. В эпическом языке «Илиады» Гомера под ахейцами подразумеваются все греки Пелопоннеса. Параллельно в произведении греки называются данайцами (Δαναοί) и аргивянами (др.-греч. Ἀργεῖοι) — жителями Аргоса.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 73749 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2373 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 43 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 108312039 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le nom Achéens (en grec ancien Ἀχαιοί / Akhaioí) peut faire référence, en fonction du contexte, à plusieurs notions : les Achéens sont l'un des premiers peuples Indo-européens à avoir envahi la Grèce. Ils y apparaissent vers 1900 av. J.-C. Ils sont originaires des régions plus septentrionales, probablement des Balkans et arrivent par l'Ouest. Ils s'installent d'abord en Épire, puis descendent en Thessalie.
  • アカイア人または古代ギリシア語でアカイオイ(Achaioi)とは、紀元前2000年頃テッサリア方面から南下してペロポネソス半島一帯に定住したとされる古代ギリシアの集団。後に、その一部はイオニア人と呼ばれる様になった。
  • Akaziarrak greziako aintzinetako tribu bat izan ziren. Beste tribuen artean Joniarrak eta Doriarrak zeuden. Geroago guztiak Heleniarrak bezala ezagutuak izango ziren.Hirutasunari buruzko eztabaidan, Jainko Aitaren eta Semearen arteko substantzia berekotasuna aldarrikatzen zuen ortodoxiaren, eta substantzia antzekotasuna aldarrikatzen zuen arrianismoaren artean batasuna egiteko, Jainko Aitaren eta Semearen artean antzekotasun soila aldarrikatzen zuen dotrinaren partaidea.
  • Die Achaier (griechisch Ἀχαιοί) oder Achäer waren ein griechischer Stamm, der in der Landschaft Achaia im Nordwesten der Peloponnes lebte und dort einige Städte gründete.In Homers Epen steht die Bezeichnung neben Danaer und Argiver für die Griechen insgesamt.
  • Achájové byli jedním ze starořeckých kmenů. Někdy jsou označování jako Mykénové, protože byli nositeli mykénské kultury. Okolní kmeny je nazývali Danajové.Zpočátku, v průběhu středního helladského období (1900 - 1600 př. n. l.) měla na achájské kmeny vliv mínojská kultura. Postupně však Achájci vybudovali specifickou kulturu mykénskou, nazvanou podle mocenského centra Mykén (1600 - 1200 př. n. l.).
  • Achajowie (gr. Ἀχαιοί Achaioí) – ogólne określenie Greków walczących pod Troją używane przez Homera (rzadziej stosował też nazwy: Argiwi/Argiwowie i Danajowie) w jego eposach Iliada i Odyseja.
  • Akalar (Akhalar) (Yunanca: Ἀχαιοί, Akhaioi) Homeros'un İlyada'da (598 kez) ve Odysseia'de eski Yunan halkları için kullandığı müşterek isimdir. Diğerleri İllyada'da 138 kez kullanılan Danao'lar (Δαναοί), İlyada'da 29 kez geçen Argos'lar (Ἀργεῖοι) isimleridir.Tarihte Akalar, Mora'nın kuzey merkezinde bulunan Akhea denilen bölgenin yerleşikleridir. Bu bölgenin şehir devletleri, MÖ 3ncü ve 2nci yüzyıllarda etkili olan Aka Birliği denilen bir konfederasyon kurdular.
  • Gli Achei (in greco Αχαίϝοι Akhai(w)oí) sono la prima popolazione ellenica, seguiti dagli Ioni e gli Eoli, che invase la Grecia nel II millennio a.C., riuscendo a egemonizzare definitivamente le genti preelleniche (definite dai più Pelasgi). Son detti anche Argivi, dalla città di Argo, o Danai, cioè "figli di Danao", quindi "occidentali", rispetto agli orientali Troiani.
  • Los aqueos (del latín achaeu; griego: Ἀχαιοί, Akhaioí) es uno de los nombres colectivos utilizados para el conjunto de los griegos en la Odisea y en la Ilíada (aquí usado 598 veces) de Homero. Los otros términos son los dánaos (Δαναοί, utilizado 138 veces en la Ilíada) y argivos (Ἀργεῖοι, utilizado 29 veces en la Ilíada). En el período histórico, los aqueos fueron los habitantes de la región de Acaya, una región en la zona central norte del Peloponeso.
  • The Achaeans (/əˈkiːənz/; Ancient Greek: Ἀχαιοί Akhaioí) constitute one of the collective names for the Greeks in Homer's Iliad (used 598 times) and Odyssey.
  • Achaeërs of Achaïers (Grieks Αχαίοι' / Achaioi, Latijn Achaei of Achivi) was oorspronkelijk de naam die Homerus gebruikte voor de oudste Hellenen.Andere namen zijn de Danaërs (Δαναοί) en Argiven (Ἀργεῖοι).Het waren Indo-Europese Griekssprekende stammen die het Griekse schiereiland binnendrongen. De eerste Hellenen die zich in Griekenland vestigden arriveerden daar omstreeks 1900 v.Chr.
  • Els aqueus (en grec: Ἀχαιοί, Akhaioí) eren un poble indoeuropeu que va poblar part de Grècia i va donar nom a l'Acaia. Se'ls identifica amb els ahhiyuwa dels hittites. "Aqueus" és un dels noms col·lectius utilitzat per a designar "els grecs" a la Ilíada d'Homer (el fa servir 598 vegades) i també a l'Odissea. Els altres noms a la Ilíada són: "danaans" (Δαναοί), utilitzat 138 vegades, i "argeioi" (Ἀργεῖοι), usat 29 vegades. En període històric, habitaven la regió d'Aquea, situada al Peloponès.
  • Akhaia (bahasa Yunani Kuno: Ἀχαιοί, Akhaioí) adalah nama nama kolektif yang digunakan bagi bangsa Yunani dalam Iliad (digunakan 598 kali) Odisseia karya Homeros. Nama lainnya adalah Danaos (Δαναοί, Danaoi digunakan 138 kali dalam Iliad), Argos (Ἀργεῖοι, Argeioi digunakan 182 kali dalam Iliad) sedangkan Hellen (Ἕλληνες, Hellenes) hanya digunakan sekali. Dalam periode sejarah, bangsa Akhaia adalah penghuni daerah Akhaia, suatu daerah di bagian tengah Peloponnesos.
  • Os Aqueus (em grego antigo: Ἀχαιοί, Akhaioí) constituem um dos nomes coletivos dos Gregos na Ilíada de Homero (usado 598 vezes) e Odisseia. Outros nomes citados são dânaos (Δαναοί, danaoi, usado 138 vezes na Ilíada), argivos (Ἀργεῖοι, Argeioi usado 182 vezes na Ilíada) enquanto que helenos (Ἕλληνες, helenos) foi usado somente uma vez. No período histórico, os aqueus eram os habitantes da Acaia, uma região na parte centro-norte do Peloponeso.
  • Ахе́йцы или ахея́не (др.-греч. Ἀχαιοί, лат. Achaei, Achivi) — наряду с ионийцами, дорийцами и эолийцами являлись одним из основных древнегреческих племён. Предки ахейцев изначально обитали в районе Придунайской низменности или даже в степях Северного Причерноморья, откуда они мигрировали в Фессалию (с начала II-го тыс. до н. э.), позже — на полуострове Пелопоннес. В эпическом языке «Илиады» Гомера под ахейцами подразумеваются все греки Пелопоннеса.
  • Ахейците (от гръцкото Αχαιοί) е общо название на древногръцките сили, употребявано от Омир в „Илиадата“. В нея думата е използвана общо 598 пъти. Авторът употребява и алтернативните названия данайци (Δαναοί) 138 пъти и аргосци (Αργίτες) 29 пъти.Ахейците са тези които обсаждат Троя начело с героите Ахил и Агамемнон. Вярвали в древногръцките богове, живеели в областта Аргос.Пристигат на Балканския полуостров през 2 хилядолетие пр.н.е. (в бронзовата епоха).
rdfs:label
  • Achéens
  • Achaeans (Homer)
  • Achaeërs
  • Achaier
  • Achajowie
  • Achei
  • Achájové
  • Akalar
  • Akaziar
  • Akhaia (Homeros)
  • Aqueo (pueblo)
  • Aqueus
  • Aqueus (Homero)
  • Ахейци
  • Ахейцы
  • アカイア人
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of