En droit civil français, l'acceptation est le consentement d'une personne (appelée acceptant) à une offre de contrat qui lui a été faite.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • En droit civil français, l'acceptation est le consentement d'une personne (appelée acceptant) à une offre de contrat qui lui a été faite. C'est un acte unilatéral de volonté, émanant du destinataire d'une pollicitation, qui montre l'intention de celui-ci de conclure le contrat.En vertu du principe de liberté contractuelle, celui qui accepte doit toujours être libre de conclure ou de ne pas conclure le contrat : il ne pourra donc pas être contraint à accepter l'offre.En revanche, la responsabilité délictuelle du destinataire de l'offre pourra être engagée si, du fait d'une attitude négligente, ou avec l'intention de nuire, il cause un dommage à l'offrant : ce sera ainsi le cas si le destinataire de l'offre oblige le pollicitant à maintenir son offre, en sachant pertinemment qu'il n'a aucune intention réelle de l'accepter un jour.
  • Acceptance in human psychology is a person's assent to the reality of a situation, recognizing a process or condition (often a negative or uncomfortable situation) without attempting to change it, protest, or exit. The concept is close in meaning to 'acquiescence', derived from the Latin 'acquiēscere' (to find rest in).Acceptance is fundamental to the core dogma of most Abrahamic religions, the word "Islam" can be translated as "acceptance", "surrender" or "voluntary submission" and Christianity is based upon the "acceptance" of Jesus of Nazareth as the "Christ" and could be compared to some Eastern religious concepts such as Buddhist mindfulness.[citation needed] Religions and psychological treatments often suggest the path of acceptance when a situation is both disliked and unchangeable, or when change may be possible only at great cost or risk. Acceptance may imply only a lack of outward, behavioral attempts at possible change, but the word is also used more specifically for a felt or hypothesized cognitive or emotional state.
  • 承諾(しょうだく、英: Acceptance)とは、申込み(offer)の内容どおりに契約を結ぶ意思の表示である。多くの国において、申込みと承諾が契約が成立するために最低限必要な要件とされており、申込みに対する承諾によって申込みに示された内容の契約が成立することとなる。日本法上も、明示的な規定はないが、民法521条が申込みと承諾が契約の一般的成立要件であることを前提として、規定を置いている。
  • Kepasrahan (bahasa Inggris: acceptance) biasanya merujuk pada kasus sewaktu seseorang mengalami situasi atau kondisi tanpa berusaha mengubah, memprotes, atau keluar dari kondisi tersebut. Istilah ini digunakan dalam kerohanian, konsep agama Timur, serta dalam psikologi manusia. Pandangan keagamaan dan psikologi sering mengusulkan jalur kepasrahan pada keadaan yang tidak disukai dan tidak dapat diubah, atau sewaktu perubahan hanya dimungkinkan dengan pengorbanan dan risiko yang tinggi.
  • Akceptacja (z łac. acceptatio: dosł. przyjmowanie)- uznanie czegoś, aprobata, potwierdzenie czegoś, pogodzenie się z czymś czego nie można zmienić, uznanie czyichś cech postępowania za zgodne z oczekiwaniami, a także formalna zgoda na jakieś działania, zwykle wyrażona podpisem na odpowiednim dokumencie i niekoniecznie wynikająca z ich pozytywnej oceny także wyrażenie zgody przez osobę uprawnioną dla sposobu załatwienia sprawy lub aprobatę treści pisma.
  • L'acceptació és un sentiment pel qual la persona admet que la situació present no es pot o no s'hauria de canviar. Quan s'usa en termes despectius sovint es parla de resignació. L'acceptació evita patiment al subjecte per la sensació d'impotència o d'injustícia que genera una situació no desitjable.Ha estat predicada per l'estoicisme, el budisme i alguns corrents del cristianisme com a virtut suprema, en contra de la resistència als designis divins o naturals. L'acceptació està relacionada amb la predetestinació o predeterminació, ja que molts teòrics que neguen el lliure albir proposen en conseqüència l'acceptació del que ha de passar.eo:Akcepto
  • A resignação, ou ainda aceitação, na espiritualidade, na conscientização e na psicologia humana, geralmente se refere a experienciar uma situação sem a intenção de mudá-la. A aceitação não exige que a mudança seja possível ou mesmo concebível, nem necessita que a situação seja desejada ou aprovada por aqueles que a aceitam. De fato, a resignação é freqüentemente aconselhada quando uma situação é tanto ruim quanto imutável, ou quando a mudança só é possível a um grande preço ou risco. Aceitação pode implicar apenas uma falta de tentativas comportamentais visíveis para mudar, mas a palavra também é utilizada mais especificamente para um sentimento ou um estado emocional ou cognitivo teórico. Então, alguém pode decidir não agir contra uma situação e ainda assim não ter se aceitado-a.A aceitação é contrastada com a resistência, mas esse termo tem fortes conotações políticas e psicoanalítica que não são aplicáveis em muitos contextos. Às vezes, a aceitação é usada com noções de espontaneidade: "Mesmo se uma situação indesejável da qual não poderei escapar ocorrer comigo, eu ainda posso espontaneamente escolher aceitá-la."Por grupos ou por indivíduos, a aceitação pode ser de vários eventos e condições no mundo; as pessoas também podem aceitar elementos de seus próprios pensamentos, sentimentos ou passados. Por exemplo, o tratamento psicoterapeutico de uma pessoa com depressão ou ansiedade poderia envolver a aceitação das circunstâncias pessoais que geraram aqueles sentimentos, sejam elas quais forem, ou pelos sentimentos em si. (A psicoterapia também poderia envolver a diminuição da resignação de uma pessoa em relação a várias situações.)Noções de aceitação são proeminentes em muitas fés e práticas de meditação. Por exemplo, a primeira nobre verdade do Budismo, "a vida é sofrimento", convida as pessoas a aceitarem que o sofrimento é uma parte natural da vida.Reconhecer os poderes maiores e imutáveis; não cometer o vandalismo da teoria que emprega a interpretação que, regras naturais devam ser ignoradas em prol da composição lógica da teoria, ou que regras naturais devam ser violadas para mudarem de forma artificial (apenas na interpretação da concepção) a regra natural em questão.
  • Akzeptanz (von lat. „accipere“ für gutheißen, annehmen, billigen) ist eine Substantivierung des Verbes akzeptieren, welches verstanden wird als annehmen, anerkennen, einwilligen, hinnehmen, billigen, mit jemandem oder etwas einverstanden sein.Dementsprechend kann Akzeptanz definiert werden als Bereitschaft, etwas oder jemanden zu akzeptieren (Drosdowski, 1989).Es wird deutlich, dass Akzeptanz auf Freiwilligkeit beruht. Darüber hinaus besteht eine aktive Komponente, im Gegensatz zur passiven, durch das Wort Toleranz beschriebenen Duldung.Akzeptanz drückt ein zustimmendes Werturteil aus und bildet demnach den Gegensatz zur Ablehnung (Aversion).Der Akzeptanzbegriff gewinnt einen ersten Bezugsrahmen, indem Akzeptanzsubjekt, Akzeptanzobjekt und Akzeptanzkontext unterschieden werden.
  • Aanvaarding, in spiritualiteit, mindfulness en humanistische psychologie, is zowel de bereidheid om een situatie te aanvaarden als de ervaring van een situatie zonder de bedoeling die situatie te willen veranderen. Aanvaarding bestaat zowel uit vrijwilligheid als tolerantie, zonder evenwel het aspect 'dulden' in die laatste betekenis. Aanvaarding drukt immers een positieve waardering uit, in tegenstelling tot 'dulden' dat een indirecte afwijzing inhoudt. Aanvaarding is sterk gerelateerd aan het woord 'acceptatie'.
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1297742 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 23635 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 28 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109821042 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1995 (xsd:integer)
prop-fr:auteurs
  • Sous la direction de Jean-Luc Aubert et Éric Savaux, Patrick Chauvel
prop-fr:base
  • CP
  • CT
prop-fr:chap
  • Consentement
prop-fr:id
  • Chauvel
prop-fr:isbn
  • 2 (xsd:integer)
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:mois
  • juin
prop-fr:numéro
  • 225 (xsd:integer)
  • L2141-5
prop-fr:présentationEnLigne
prop-fr:texte
  • 225 (xsd:integer)
  • L2141-5
prop-fr:titre
  • Répertoire de droit civil
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Dalloz
dcterms:subject
rdfs:comment
  • En droit civil français, l'acceptation est le consentement d'une personne (appelée acceptant) à une offre de contrat qui lui a été faite.
  • 承諾(しょうだく、英: Acceptance)とは、申込み(offer)の内容どおりに契約を結ぶ意思の表示である。多くの国において、申込みと承諾が契約が成立するために最低限必要な要件とされており、申込みに対する承諾によって申込みに示された内容の契約が成立することとなる。日本法上も、明示的な規定はないが、民法521条が申込みと承諾が契約の一般的成立要件であることを前提として、規定を置いている。
  • Kepasrahan (bahasa Inggris: acceptance) biasanya merujuk pada kasus sewaktu seseorang mengalami situasi atau kondisi tanpa berusaha mengubah, memprotes, atau keluar dari kondisi tersebut. Istilah ini digunakan dalam kerohanian, konsep agama Timur, serta dalam psikologi manusia. Pandangan keagamaan dan psikologi sering mengusulkan jalur kepasrahan pada keadaan yang tidak disukai dan tidak dapat diubah, atau sewaktu perubahan hanya dimungkinkan dengan pengorbanan dan risiko yang tinggi.
  • Akceptacja (z łac. acceptatio: dosł. przyjmowanie)- uznanie czegoś, aprobata, potwierdzenie czegoś, pogodzenie się z czymś czego nie można zmienić, uznanie czyichś cech postępowania za zgodne z oczekiwaniami, a także formalna zgoda na jakieś działania, zwykle wyrażona podpisem na odpowiednim dokumencie i niekoniecznie wynikająca z ich pozytywnej oceny także wyrażenie zgody przez osobę uprawnioną dla sposobu załatwienia sprawy lub aprobatę treści pisma.
  • Acceptance in human psychology is a person's assent to the reality of a situation, recognizing a process or condition (often a negative or uncomfortable situation) without attempting to change it, protest, or exit.
  • A resignação, ou ainda aceitação, na espiritualidade, na conscientização e na psicologia humana, geralmente se refere a experienciar uma situação sem a intenção de mudá-la. A aceitação não exige que a mudança seja possível ou mesmo concebível, nem necessita que a situação seja desejada ou aprovada por aqueles que a aceitam. De fato, a resignação é freqüentemente aconselhada quando uma situação é tanto ruim quanto imutável, ou quando a mudança só é possível a um grande preço ou risco.
  • L'acceptació és un sentiment pel qual la persona admet que la situació present no es pot o no s'hauria de canviar. Quan s'usa en termes despectius sovint es parla de resignació. L'acceptació evita patiment al subjecte per la sensació d'impotència o d'injustícia que genera una situació no desitjable.Ha estat predicada per l'estoicisme, el budisme i alguns corrents del cristianisme com a virtut suprema, en contra de la resistència als designis divins o naturals.
  • Aanvaarding, in spiritualiteit, mindfulness en humanistische psychologie, is zowel de bereidheid om een situatie te aanvaarden als de ervaring van een situatie zonder de bedoeling die situatie te willen veranderen. Aanvaarding bestaat zowel uit vrijwilligheid als tolerantie, zonder evenwel het aspect 'dulden' in die laatste betekenis. Aanvaarding drukt immers een positieve waardering uit, in tegenstelling tot 'dulden' dat een indirecte afwijzing inhoudt.
  • Akzeptanz (von lat. „accipere“ für gutheißen, annehmen, billigen) ist eine Substantivierung des Verbes akzeptieren, welches verstanden wird als annehmen, anerkennen, einwilligen, hinnehmen, billigen, mit jemandem oder etwas einverstanden sein.Dementsprechend kann Akzeptanz definiert werden als Bereitschaft, etwas oder jemanden zu akzeptieren (Drosdowski, 1989).Es wird deutlich, dass Akzeptanz auf Freiwilligkeit beruht.
rdfs:label
  • Acceptation
  • Aanvaarding
  • Acceptació
  • Acceptance
  • Akceptacja
  • Akzeptanz
  • Kepasrahan
  • Resignação
  • 承諾
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of