Abu Yazid (أبو يزيد), également orthographié Abou Yazid ou Abû Yazîd, de son nom complet Abu Yazid Mukhallad ibn Kayrâd (أبو يزيد مخلد بن كيراد) et surnommé « l'homme à l'âne », né en 873 et mort le 19 août 947, est un Berbère zénète de la tribu des Banou Ifren,,.Abu Yazid naît chez les Banou Wargu — les Banou Wargu et les Merendjissa appartiennent à la confédération des Banou Ifren — selon les propos rapportés d'Ibn Hazm par Ibn Khaldoun.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Abu Yazid (أبو يزيد), également orthographié Abou Yazid ou Abû Yazîd, de son nom complet Abu Yazid Mukhallad ibn Kayrâd (أبو يزيد مخلد بن كيراد) et surnommé « l'homme à l'âne », né en 873 et mort le 19 août 947, est un Berbère zénète de la tribu des Banou Ifren,,.Abu Yazid naît chez les Banou Wargu — les Banou Wargu et les Merendjissa appartiennent à la confédération des Banou Ifren — selon les propos rapportés d'Ibn Hazm par Ibn Khaldoun. Mais d'autres sources indiquent qu'il serait né à Gao (Mali). Le révolutionnaire suivit le dogme du kharidjisme (nekkarites) et devint le chef de la plus importante rébellion menée contre les Fatimides au milieu du Xe siècle.
  • Abu Yazid (* 873; † 19. August 947) war der Führer der letzten großen Revolte der Charidschiten in Ifriqiya (943–947) gegen die Fatimiden.Abu Yazid Machlad ibn Kaidad (arabisch ‏أبو يزيد مخلد بن كيداد‎, DMG Abū Yazīd Maḫlad b. Kaidād) wurde in Gao am Niger geboren, wo sein Vater Handel trieb. Er war ein Zanata-Berber und wuchs in der Oasenregion des Chott el Djerid, die damals noch den antiken Namen Qastiliya trug, in der Nähe von Tozeur auf, wo er sich der Lehre der Ibaditen anschloss. Nach Studien in der Rustamiden-Hauptstadt Tahert kehrte er 908 nach Tozeur zurück, wo er bald, vor allem unter den Hawwara-Berbern, als Wanderprediger gegen die ismailitischen Fatimiden bekannt wurde. Nach Inhaftierung und Befreiung zog er mit einem Esel (deshalb auch „der Mann auf dem Esel“, ṣāḥib al-ḥimār) unter den Berberstämmen im mittleren Maghreb umher und gewann vor allem unter den Stämmen der Zanata, wie den Banu Ifran und den Hawwara, dem Volk seiner Mutter, eine große Anhängerschaft. Er nannte sich „Scheich der Muslime/Gläubigen“.Abu Yazid eröffnete 944 den Aufstand gegen die Fatimiden. Diese wurden innerhalb weniger Monate besiegt. Durch den Abfall der befestigten Städte konnten die Aufständischen schnell ganz Ifriqiya besetzen, Kairuan erobern und den Kalifen Abu l-Qasim al-Qaim in al-Mahdiya belagern. Dieser konnte sich aber mit Hilfe der Flotte in seiner Hauptstadt behaupten.Kairuan wurde für zwei Jahre die Residenz von Abu Yazid. Gleichzeitig erfolgte die Aufnahme von Kontakten zu den Umayyaden von Córdoba. Allerdings gab Abu Yazid, von den eigenen Erfolgen berauscht, sein asketisches Leben auf, mit dem er die Führerschaft unter den Charidschiten errungen hatte. Dies führte zum Abfall der arabischen Truppen und einiger Stämme, sodass die Belagerung von al-Mahdiya nach acht Monaten schwerer Kämpfe im September 945 aufgegeben werden musste. Durch die ständigen Übergriffe der Aufständischen gegenüber den Städten unterstützten diese nun wieder die Fatimiden, die Abu Yazid als den Daddschal darstellten. Nun konnte Ismail al-Mansur die Berber unter Abu Yazid bei Kairuan entscheidend schlagen (13. August 946).Abu Yazid zog sich mit seinen letzten Anhängern in die Hodna-Berge zurück, wo er sich einen heftigen Abwehrkampf mit Ismail lieferte, bis er 947 während eines Gefechtes verwundet wurde und am 19. August in Gefangenschaft starb.
  • Abū Yazīd Mukhallad ibn Kayrād al-Nukkari (Arabic: أبو يزيد مخلد بن كيراد‎; 873 - 19 August 947), nicknamed Ṣāhib al-Himār "Possessor of the donkey", was a Kharijite Berber of the Banu Ifran tribe who led a rebellion against the Fatimid Caliphate in Ifriqiya (modern Tunisia and eastern Algeria) starting in 944. Abū Yazīd conquered Kairouan for a time, but was eventually driven back and defeated by the Fatimid Caliph al-Mansur.Abū Yazīd's father Kayrād was a trans-Saharan trader born in Qastiliyya (modern Chott el Djerid); he grew up in Tozeur. After he grew up, he went to Tiaret, the Rustamid dynastic capital and the main center of Ibadi Kharijism in the Maghreb and took up teaching. The Nakkariyyah branch of Sufri Kharijism was named after him.However, in 909 the Ismaili Shī‘ī Fatimids conquered the Rustamids and soon after the Sufri state of Sijilmasa to the west. Abū Yazīd moved to Tiqyus and began agitating against Fatimid rule in 928. When the Fatimid al-Mahdi died in 944, Abū Yazīd launched a rebellion in the Aurès Mountains and declared himself Shaykh al-Mu'minīn "Elder of the Believers", seeking aid from the Umayyad Caliphate in al-Andalus.Early in his rebellion, Abū Yazīd was given a gray donkey which he used to ride, for which he received the nickname "Possessor of the donkey". Abū Yazīd also habitually wore a short woolen jubba (cloak) and with his conspicuous frugality, he recalled the Kharijite imams of Tiaret and Sijilmasa.Abū Yazīd was initially notably successful. He took Baghai, then Tébessa, Medjana, and several Tunisian cities including Béja, where he is said to have massacred the civilian population. The population of Tunis threw out their governor and let Abū Yazīd in. By the end of the year, he had conquered Kairouan itself, dealing several severe defeats to the Fatimid armies.In 945, as Abū Yazīd besieged Sousse, Caliph al-Qa'im Bi-Amrillah died and was succeeded by his son al-Mansur. Under al-Mansur's leadership, the Fatimid forces recovered their position, first breaking the siege of Sousse and then driving Abū Yazīd's forces out of Kairouan back into the Aurès Mountains. In 947, the Fatimids finally defeated them in the Kiyana Mountains near what later became Beni Hammad Fort.One scholar argues that the Hausa culture hero Bayajidda represents a folk personification of the supporters of Abū Yazīd who fled North Africa after his defeat.The various Bayajida legends in Hausa folklore describe how Bayajida, son of the king of Baghdad, came to Bornu and married the ruler's daughter. He later fled and came to Daura, fathering the founders of the seven Hausa states. The legends seem to be describing events which happened during the tenth century A.D. and Bayajida may be identical with the Ibāḍite sectary Abū Yazīd who resisted the Fāṭimids of Tunisia until he was killed by them in 947. The debris of his army may have fled across the Sahara and arrived in Bornu, then north of Lake Chad. After some time a part of this rabble which had remained unassimilated moved south-west and interbred with the indigenous inhabitants round Daura, forming the Hausa aristocracies. Different ingredients of the legends may be folk memories of events near Mecca, Berber myths of origin and perhaps Greek mythology, as well as accounting for the introduction of horses and the sinking of wells in rock by the incoming Berbers.
  • Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (en àrab أبو يزيد مخلد كيداد النكاري, Abū Yazīd Maẖlad Kaydād an-Nukkārī) (883-947) fou un cap kharigita-ibadita fill d'un berber zanata de Takyus a las Kashtiliya, i d'una esclava. Va estudiar la madhab ibadita i va esdevenir mestre a Tahart.Quan va triomfar el califa fatimita Abu Muhammad Ubayd Allah al-Mahdi Billah (909–934), se'n va anar a Takuys i va iniciar la propaganda contra el nou règim; arrestat fou alliberat al cap de poc, però se'n va anar a les muntanyes del Aurès (Awras) amb els hawwara dels Banu Kamlan; les seves doctrines foren ben rebudes i l'imam ibadita nukkarita Abu Ammar al-A'ma li va conferir el comandament de la guerra. Abu Yazid fou arrestat a Tuzar, però l'imam va fer una incursió i el va treure a la força de la presó. Després d'un any al districte de Sumata va passar a l'Aures altre cop, on el 943 va esclatar la revolta. Va conquerir Tébessa i Marmadjanna on va rebre el regal del seu ase favorit el que li va valer el malnom de Sahib al-himar (l'home de l'ase); després va entrar a Al-Urbus (Laribus) el 15 de dhu l-hidjda del 333 (25 d'agost del 943), Badja (13 de muharram del 333/10 de setembre del 944) i finalment Kayrawan (23 safar del 333/20 de març del 944) on va fer executar al general fatimita Khalil ben Ishak i al cadi local.Inicialment va gaudir de cert suport per l'oposició que hi havia contra els fatimites, però els abusos dels berbers aviat li van fer perdre. Va deixar al seu fill Fadl ben Abu Yazid a Kayrawan i va marxar contra un exèrcit fatimita dirigit pel general Maysur al que va derrotar i matar (12 rabi I 333/7 de novembre del 944). Llavors es va dirigir a Mahdia (Mahdiyya) que va assaltar (3 djumada II 333/27 de desembre del 944) sense poder conquerir-la; en va establir el setge (gener a octubre del 945) i només fou aturat per les muralles de la ciutat. Va retornar llavors a Kayrawan on va renunciar a tot luxe i va deixar el govern en mans del imam Abu Ammar al-A'ma.Els berbers es van presentar altre cop a Kairouan per estar al seu costat. Al final del 945 forts combats es van produir a Tunis que va canviar de mans tres vegades; també hi va haver lluites a Badja (16 de novembre del 945). Ayyub, fill d'Abu Yazid, fou derrotat fou derrotat pel general Al-Hasan ben Ali, però després aquest fou derrotat i es va haver de retirar cap al país dels kutama on es va apoderar de Tidjis i Baghaya, que va fortificant. Aquestes posicions esdevingueren perilloses perquè agafaven a Abu Yazid pel darrere. Abu Yazid va assetjar Sussa (19 de desembre del 945). Mentre durava el setge va morir (23 de maig del 946) el califa fatimita (Al-Kaim) i el seu successor Al-Mansur va enviar una força de cavalleria des de Mahdia que va derrotar els assetjants de Sussa (31 de maig del 946), que es van poder retirar en bon orde cap a Kayrawan però en aquesta ciutat s'havia produït una revolta que havia expulsat a l'imam Abu Ammar al-A'ma, i va tancar les portes a Abu Yazid. Poc després Al-Mansur entrava a Kayrawan (2 de juny del 946). Després de diversos atacs a la ciutat (juny-juliol-agost del 946), Abu Yazid va lliurar batalla davant la ciutat el 23 de muharran del 335 (19 d'agost del 946), amb resultat poc favorable, i es va retirar cap a l'oest. Al-Hasan ben Ali va atacar llavors les ciutats en mans dels seguidors d'Abu Yazid com Badja, i finalment va unir el seu exèrcit amb el del califa fatimita. Una flota omeia de Còrdova que anava cap a la Ifriquiya, va retornar en saber la retirada d'Abu Yazid.Abu Yazid fou perseguit per Al-Mansur. Aquest va sortir de Kairouan el 29 de novembre del 946 arribar a Baghaya, va passar per Sabiba i Marmadjanna i va seguir cap a Bilizma, Tubna i Biskra (7 de desembre del 946); allí va tirar enrere cap a Tubna i va derrotar a Abu Yazid prop de Makkara (12 djumada I-Ula/14 de desembre del 946) i va entrar a Al-Masila. Abu Yazid es va refugiar cap al Djabal Salat. Mansur el va perseguir en debades, i després es va dirigir cap al país sinhadja a l'oest; llavors Abu Yazid va retornar i va assetjar Al-Masila. Mansur va tirar enrere i va tornar a entrar a la ciutat el 4 de febrer del 947. Llavors Abu Yazid es va retirar a les muntanyes Akar i Kiyana, El califa va sortir de Al-Masila el 11 de març del 947 i el va derrotar el mateix mes i després l'abril. Abu Yazid es va fer fort a la fortalesa de Kiyana (la futura Kalat Banu Hammad) que Al-Mansur va assetjar l'1 de maig, i hi va entrar el 18 d'agost del 947. A la nit abans els darrers guerrer van treure a Abu Yazid i a l'imam Abu Ammar al-A'ma fora de la fortalesa, però el segon fou mort en la fugida i el primer va caure i fou fet presoner. Va morir l'endemà de les ferides. El seu cos fou empalat i exposat als insults del poble a Mahdia.Fadl, fill d'Abu Yazid, va dirigir la resistència durant uns mesos a l'Aures i Gafsa fins que fou derrotat i mort el maig/juny del 948. Altres fills es van refugiar a la cort del califa omeia de Còrdova.
  • Abū Yazīd Mukhallad ibn Kayrād al-Nukkarī (arabo: أبو يزيد مخلد بن كيراد‎; 873 – 19 agosto 947) è stato un religioso berbero e un agitatore politico e religioso di orientamento kharigita.Soprannominato al-Dajjal (l'Anticristo islamico) o Ṣāhib al-Ḥimār, "Quello dell'asino", fu un agitatore religioso berbero, di fede kharigita appartenente alla tribù dei Banu Ifran che guidò un'insurrezione che scosse profondamente il giovane potere fatimida in Ifriqiya a partire dal 944. Abū Yazīd conquistò Qayrawan (attuale Tunisia) ma fu presto cacciato da questa "città santa" e infine sconfitto dall'Imam fatimide al-Mansur bi-llah.
  • Abu Yazid Mukhallad ibn Kayrâd (* 873 - 19 de agosto de 947) fue un bereber zenata de la tribu de los Banū Ifrēn. Siguió el dogma del jariyismo y se convirtió en el jefe de la mayor rebelión contra los fatimíes a mediados del siglo X, ocurrida en Ifriqiya de 944 a 947. Los rebeldes llegaron a hacerse con el control de Kairuán, pero fueron finalmente derrotados por el califa abasí al-Mansur.El padre de Abū Yazīd, llamado Kayrād, fue un comerciante nacido en Qastilia y criado en Tozeur. En su juventud, Abū Yazīd eligió la rama Nakkariyyah del jariyismo sufrí. Para mejorar su formación viajó a Tahert, la capital rustamí y centro principal del jariyismo ibadí en el Magreb de la época.En 909 los fatimíes, pertenecientes a la rama ismailita del Islam chií conquistaron el territorio rustamí y poco después el estado sufrí de Sijilmasa, al Oeste. Abū Yazīd viajó a Tiqyus y participó en la resistencia contra los fatimíes desde el año 928. Cuando al-Mahdi murió en 944, Abū Yazīd encabezó una rebelión en las montañas Aurés y se proclamó Shaykh al-Mu'minīn ("el mayor entre los creyentes"). Buscó la ayuda de los omeyas de al-Ándalus.Dirigió una serie de campañas contra los fatimíes coronadas por el éxito, hasta que el califa al-Qa'im falleció durante el asedio al que Abu Yazid sometía a Susa y fue sucedido por su hijo, al-Mansur. Este rompió el cerco de Susa e infligió una serie de derrotas que empujaron a los rebeldes de vuelta a las montañas Aurés. La derrota final de Abu Yazid se produjo en 947, en las montañas Kiyana, cerca de donde después se levantaría al-Qal'a de Beni Hammad.
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 935243 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 17195 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 122 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 99590369 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Abu Yazid (أبو يزيد), également orthographié Abou Yazid ou Abû Yazîd, de son nom complet Abu Yazid Mukhallad ibn Kayrâd (أبو يزيد مخلد بن كيراد) et surnommé « l'homme à l'âne », né en 873 et mort le 19 août 947, est un Berbère zénète de la tribu des Banou Ifren,,.Abu Yazid naît chez les Banou Wargu — les Banou Wargu et les Merendjissa appartiennent à la confédération des Banou Ifren — selon les propos rapportés d'Ibn Hazm par Ibn Khaldoun.
  • Abū Yazīd Mukhallad ibn Kayrād al-Nukkari (Arabic: أبو يزيد مخلد بن كيراد‎; 873 - 19 August 947), nicknamed Ṣāhib al-Himār "Possessor of the donkey", was a Kharijite Berber of the Banu Ifran tribe who led a rebellion against the Fatimid Caliphate in Ifriqiya (modern Tunisia and eastern Algeria) starting in 944.
  • Abu Yazid (* 873; † 19. August 947) war der Führer der letzten großen Revolte der Charidschiten in Ifriqiya (943–947) gegen die Fatimiden.Abu Yazid Machlad ibn Kaidad (arabisch ‏أبو يزيد مخلد بن كيداد‎, DMG Abū Yazīd Maḫlad b. Kaidād) wurde in Gao am Niger geboren, wo sein Vater Handel trieb. Er war ein Zanata-Berber und wuchs in der Oasenregion des Chott el Djerid, die damals noch den antiken Namen Qastiliya trug, in der Nähe von Tozeur auf, wo er sich der Lehre der Ibaditen anschloss.
  • Abū Yazīd Mukhallad ibn Kayrād al-Nukkarī (arabo: أبو يزيد مخلد بن كيراد‎; 873 – 19 agosto 947) è stato un religioso berbero e un agitatore politico e religioso di orientamento kharigita.Soprannominato al-Dajjal (l'Anticristo islamico) o Ṣāhib al-Ḥimār, "Quello dell'asino", fu un agitatore religioso berbero, di fede kharigita appartenente alla tribù dei Banu Ifran che guidò un'insurrezione che scosse profondamente il giovane potere fatimida in Ifriqiya a partire dal 944.
  • Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (en àrab أبو يزيد مخلد كيداد النكاري, Abū Yazīd Maẖlad Kaydād an-Nukkārī) (883-947) fou un cap kharigita-ibadita fill d'un berber zanata de Takyus a las Kashtiliya, i d'una esclava.
  • Abu Yazid Mukhallad ibn Kayrâd (* 873 - 19 de agosto de 947) fue un bereber zenata de la tribu de los Banū Ifrēn. Siguió el dogma del jariyismo y se convirtió en el jefe de la mayor rebelión contra los fatimíes a mediados del siglo X, ocurrida en Ifriqiya de 944 a 947. Los rebeldes llegaron a hacerse con el control de Kairuán, pero fueron finalmente derrotados por el califa abasí al-Mansur.El padre de Abū Yazīd, llamado Kayrād, fue un comerciante nacido en Qastilia y criado en Tozeur.
rdfs:label
  • Abu Yazid
  • Abu Yazid
  • Abu Yazid
  • Abu Yazid
  • Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
  • Abū Yazīd
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of