Abu Saïd Bahadur, né en 1305, mort en 1335, prince mongol descendant de Gengis Khan, membre de la dynastie des Houlagides, est le neuvième ilkhan de Perse de 1316 à sa mort↑ De l'arabe, abu sa`îd : « père de Saïd », « père de l'heureux »[réf. nécessaire] et du persan bahadûr : « héros »bahadur : cf. mongol baatar et russe bogatyr’

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Abu Saïd Bahadur, né en 1305, mort en 1335, prince mongol descendant de Gengis Khan, membre de la dynastie des Houlagides, est le neuvième ilkhan de Perse de 1316 à sa mort
  • Abu Said Bahadur Khan Ala-al-Dunya-wa l-Din (Udjan 2 de juny de 1305-Karabagh 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-khan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu (Uldjaytu), i la seva mare era Hadjdji Khatun. Els seus germans grans van morir i va quedar com únic hereu.El 1315, sota custodia del seu tutor Sevindj fou enviat a l'est com a nominal virrei de Khurasan i Mazanderan, i a la mort del seu pare el desembre del 1316 fou proclamat khan i coronat en una data variable segons els historiadors (abril/maig del 1317, 16 d'agost de 1317 o 5 de juliol de 1317). Aquest marge de temps sembla a causa de les maquinacions de Sevindj, que inútilment va voler desplaçar (gener de 1318) al amir al-ulus Čoban (Čuban) del que sospitava havia instigat els disturbis a Khurasan quan va sortir el jove i que van causar la mort de l'amir Yasaul, deixat al càrrec de la província (març), per instigació del seu ajudant Bagtüt, i del príncep txagatai, Yasaur que vivia refugiat feia uns anys a la província i posseïa un feu al sud de l'Oxus. El 1318 Bagtüt i Yasaur es van revoltar obertament i van envair Mazanderan però van trobar a les seves espatlles la resistència del sobirà local de la dinastia dels kurts, Ghyat al-Din d'Herat i van haver de retornar al Khurasan; quan el govern va enviar forces dirigides per l'amir Husayn (ancestre dels djalayírides) la revolta es va enfonsar (primavera del 1319). Yasaur va morir a l'any següent a mans de parents seus txagatais.Una butlla del papa Joan XXII datada el 1 de maig de 1318 establia el arquebisbat de Sultaniya amb una sèrie de bisbats dependents; alguns sacerdots catòlics van visitar al regne com Jordà de Severac i no sembla que al començament del regnat hi hagués cap hostilitat contra els cristians encara que potser més endavant es van encoratjar les conversions a l'islam.Els primers temps de regnat, l'historiador Rashid al-Din era visir juntament amb Tadj al-Din Alishah (des del temps del khan pare) però fou apartat del càrrec pel seu col·lega. Rashid el-Din fou acusat després d'enverinar a Oldjeitu i tot i que es va demostrar que no era cert, fou executat el juliol del 1318. Alishah va quedar com únic visir.El 1319 Uzbeg Khan de l'Horda d'Or va envair Azerbaidjan i no va trobar gaire resistència. Quan Uzbeg es va retirar, el poderós amir al-ulus Čoban (Čuban) va castigar severament a l'emir Kurumshi per no atendre els seus deures i l'amir es va revoltar amb suport de l'amir Irendjin, i va avançar cap a Sultaniya. En una batalla prop de Miana el 20 de juny de 1319 els rebels foren derrotats i els dos caps rebels capturats i executats. La intervenció de les forces que dirigia el mateix khan fou decisiva i va rebre el mal nom d'heroi (bahadur). Abu Said es volia desfer de la tutela de Čoban (Čuban) i es creu que ell mateix va instigar la revolta de Kurumshi que va acabar reforçant el poder del amir al-ulus. Čoban va rebre llavors la mà de Sati Beg, germana d'Abu Said, i les províncies del khanat es van distribuir entre els seus fills: Timurtash, que fou virrei a Anatòlia; Shaykh Mahmud que fou virrei a Geòrgia; Hasan va rebre Khurasan a la mort del governador amir Husayn (1322); Dimaskh Kwadja fou governador a Azerbaidjan i els dos Iraqs i a més va substituir a Rukn al-Din Sain com a visir el 1325; i Talish ibn Hasan fou governador de Fars i Kirman.El 1320 es va signar un tractat comercial amb Venècia que donava als frares llatins el dret de construir oratoris a les ciutats del khanat. El 1321 Ghazan Khan, germà Uzbeg Khan de l'Horda d'Or, va envair Geòrgia i Abu Said hi va haver d'enviar tropes que el van expulsar. La revolta de Timurtash a Anatòlia (vers 1322) no va reduir el poder de la família cobànida, i el propi Čoban va demanar permís al khan per marxar contra el rebel, al que va capturar i va portar a la cort on fou perdonat i nomenat altre cop pel mateix càrrec. El khanat de Txagatai havia cooperat en la lluita contra el rebel príncep txagatai Yasaur al Khurasan (1319) però el 1322 la situació va canviar i van fer una campanya contra el Khurasan. El 1322 es va signar un tractat comercial a Alep amb el Soldanat mameluc del Caire que posava fi a les hostilitats latents que havien existir des de 1260 a la batalla d'Ayn Djalut i va provocar la definitiva retirada mongola de Síria després de la seva derrota a la batalla de Marj al-Saffar.Alisha fou visir únic fins al 1324 en què va morir de mort natural (l'únic visir ilkhànida que va morir de causes naturals) i el va succeir, després d'una breu disputa del càrrec entre els seus dos fills, Rukn al-Din Sain, client de Čoban (Čuban) que era realment qui tenia el poder. Vers el 1325 el va succeir un fill de Čoban, Husayn Kwadja. El 1325 Uzbeg Khan de l'Horda d'Or va envair altre cop territori ilkhànida i Čoban el va anar a combatre i va penetrar al territori enemic que va devastar com a represàlia.Abu Said es volia casar amb la filla de Čoban, Bagdad Khatun, però aquesta estava casada amb Shaykh Hasan ibn Amir Huseyn l'antic governador de Khurasan; en canvi el fill de Čoban, Dimaskh Khwadja, utilitzava en benefici propi les dones de l'harem reial; el 24 d'agost de 1327 Abu Said va ordenar l'execució de Dimaskh a Sultaniya i va dictar una orde per l'extermini de tota la família. En aquest moment el cap de família, Čoban, estava en campanya al Khurasan, on uns mesos abans el seu fill Hasan (que era governador) havia lluitat contra la rebel·lió del príncep txagatai Tamarshirin i l'havia expulsat de la zona de Gazni però que sembla que havia retornat; Čoban al saber la notícia es va dirigir a l'oest; va intentar una mediació amb el khan que va fracassar i llavors les forces que el seguien van desertar i va haver de fugir cap a Herat on fou assassinat pel khan kurt local Ghyath al-Din obeint una orde d'Abu Said (novembre/desembre del 1327). Com que la campanya no es va acabar Tamarshirin va conservar fins a una data desconeguda el poder a Gazni, on governava el 1333 quan Ibn Battuta va estar a la ciutat.Timurtash al saber la mort del pare va fugir d'Anatòlia cap a Egipte on inicialment fou rebut amb honors però després fou executat (agost de 1328) i el seu cap enviat al Il-khan; els altres membres de la família van ser capturats i executats o van fugir. Abu Said va agafar les regnes del poder per a si mateix ajudat pel nou visir Ghyath al-Din Muhammad (fill de Rashid al-Din); el càrrec d'amir al-ulus fou confiat a Shaykh Hasan ibn Husayn que va haver de renunciat a la seva muller Bagdad Khatun que fou entregada al Il-khan. El 1329 Abu Said va haver de sufocar una revolta del governador Narin Tagai al Khurasan, el qual fou executat el 29 de juliol de 1329.A partir d'aquesta època va millorar molt les relacions amb el sultanat de Delhi on governava Muhammad ibn Tughluk, però Abu Said no va acceptar una coalició contra els khans de Txagatai amb els que les relacions, en canvi, havien empitjorat. El 1328 el khan de Txagatai va fer una segona campanya contra Khurasan.El 1331/1332 Shaykh Hasan fou acusat de complotar amb la seva ex dona i fou desterrat a la fortalesa de Kumakh a l'Eufrates però al cap d'un any fou perdonat i nomenat governador d'Anatòlia.Una nova incursió d'Uzbeg Khan de l'Horda d'Or es va produir el 1335. Abu Said va agafar personalment el comandament i marxava contra els invasors quan va morir als quarters de Karabagh el 30 de novembre de 1335. Fou enterrat a Sultaniya, suposadament enverinat per Bagdad Khatun, deixada de costat en favor de la seva neboda Delsad Khatun (Dilshad Kghatun), filla de Dimaskh Khwadja.Tot i les seves nombroses esposes, no va deixar fills; Delsad Khatun estava embarassada quan va morir, però al cap de set mesos va néixer una filla. La manca d'hereu fou decisiva i es va iniciar un període de deu anys de lluites per la successió entre pretendents, on alguns d'aquestos, com el seu successor Arpa, no eren ni descendents d'Hulagu
  • Ала ад-Дунйа ва-д-Дин Абу Са’ид Бахадур-хан (2 июня 1305(13050602) — 30 ноября 1335) — девятый ильхан государства Хулагуидов (1317—1335), преемник своего отца Олджейту. В течение первых десяти лет его царствования (до 1327 г.) страной правил временщик, могущественный эмир Чобан из монгольского племени сулдуз.
  • Abu Saíd Bahador Jan (2 de junio de 1305 - 1 de diciembre de 1335) fue el noveno gobernante del Ilkanato, división del imperio mongol en Persia. Hijo y sucesor de Öljeitü, recibió por su valentía el título mongol de baghatur (Баатар en mongol moderno, «héroe») al repeler una invasión de Jorasán por la Horda de Oro y vencer una rebelión karaí. Habiendo ocupado el puesto de su padre de 1316 a 1335, Abu Saíd mantuvo una cruenta rivalidad con su yerno el emir Chupán, gobernador de facto del imperio, por la mano de su hija Bagdad Jatún. Murió sin embargo sin hijos, y el Ilkanato se fragmentó rápidamente en territorios regidos por distintos poderes mongoles, turcos y persas.
  • Abu Sa'id Bahadur Khan (June 2, 1305, Ujan – December 1, 1335) (Persian;Urdu;Arabic: ابو سعید بہادر خان ) also spelled Abusaid Bahador Khan, Abu Sayed Behauder (Mongolian: ᠪᠦᠰᠠᠢ ᠪᠠᠬᠠᠲᠦᠷ ᠬᠠᠨ᠂ Busayid Baghatur Khan), was the ninth ruler of the Ilkhanate state in Iran (1316–1335).In 1306 and 1322, after defeating the Golden Horde army and Kerait Rinchin's rebellion, the Mongols gave him, then infant heir apparent of Öljaitü, the title of Baghatur (in modern Mongolian Баатар) meaning "hero".During his early rule, the distinguished Judeo-Muslim scholar and Vizier Rashid-al-Din Hamadani was beheaded; emir Chupan became de facto the ruler of the country. In 1325 Chupan defeated another force led by Muhammad Üzbeg Khan of the Golden Horde and even invaded their territories again.Abu Said fell in love with Bagdad Katun, a daughter of Chupan. The emir's efforts to keep Abu Sa'id from marrying his daughter, who was already married to Hasan Buzurg, another powerful kingmaker of the era, did not help the situation. In August 1327 Abu Sa'id had a son of Chupan, Demasq Kaja, killed, ostensibly for his activities with a former concubine of Öljeitü's. Later Chupan himself was killed by the Kartids, lords of Herat. In the meantime the Mamluks beheaded Timurtash, son of Chupan, who as a governor had revolted against the Ilkhanate in earlier times, being shown an unusual mercy.Abu Sa'id died without an heir or an appointed successor, leaving the Ilkhanate eaten from inside by the power of the major families, as the Chupanids, the Jalayirids, or by new movements as the Sarbadars. The state lost cohesion after his death, becoming a plethora of little kingdoms run by Mongols, Turks, and Persians. The great voyager Ibn Battuta was amazed at discovering, on his return to Persia, that what had seemed to be such a mighty realm only twenty years before had dissolved so quickly.
  • 아부사이드(Abu Sa'id, 1305년 ~ 1335년)는 일 한국의 제 9대 칸(재위 : 1316년 ~ 1335년)이다.1325년에 아부 사이드 칸은 샤이흐 후세인을 파견하여 샤라프 알딘을 대체하게 한 뒤 샤라프 알딘을 붙잡아 수감시켜 버렸다. 하지만 샤이흐 후세인은 시라즈를 완전히 장악하지 못하고 샤라프 알딘의 아들인 기야스 알딘의 저항을 받아 쫓겨나고 말았다.일 한국에서 가장 큰 권력을 행사했던 아미르 추판은 9대 칸인 아부 사이드 칸의 미움을 사 1327년에 추방당한 뒤 살해당했다. 하지만 그의 딸인 바그다드 하툰이 아부 사이드 칸의 황후(하툰,Khatun)가 된 후 칸보다 더 큰 권력을 쥐면서 추판 부족은 일 한국에서의 권력을 회복하였다.하산 부즈루그는 아미르 추판(혹은 츄반, 쵸반)의 딸인 바그다드 하툰과 결혼하였으나 바그다드 하툰을 사랑한 아부 사이드 칸의 강요로 이혼당하게 되었다. 그는 1332년 바그다드 하툰과 짜고 아부 사이드 칸에 대한 음모를 꾸몄다는 누명을 쓰고 감옥에 갇혔으나 1년 만에 풀려난 뒤 소아시아 총독으로 임명되었다.1335년 아부 사이드 칸이 죽은 후 칸에 오른 것은 아리크 부케의 후손인 아르파 케운이었다. 아부 사이드 칸의 뒤를 이어 칸위에 오른 아르파 케운은 큰 권력을 누렸던 바그다드 하툰을 잡아 처형시켰지만 그 자신도 1년 후인 1336년에 바그다드의 알리 파드샤에 처형당하고 말았다. 이후 일 한국은 급속도로 무너져 사실상 이름만 남게 되었다. 일한국은 사실상 쇠퇴하여 자라이르 왕조, 츄판 왕조 등 여러 왕조로 갈라졌다
  • アブー・サイード・ハン( ابو سعيد خان Abū Sa`īd Khān、1304年6月2日 - 1335年11月30日)は、イルハン朝の第9代君主(在位:1316年 - 1335年)。父は第8代君主のオルジェイトゥ。名はアル・スルターヌル・アーディルともいわれ、「正しいスルタン」を意味する。アブー・サイード・バハードゥル・ハン(ابو سعيد بهادر خان Abū Sa`īd Bahādur Khān)とも呼ばれる。漢語史料では不賽因と表記される。
  • Abu Sa'id (2 juni 1305 - 1 december 1335), die ook wel Abusaid Bahador Khan of Abu Sayed Behauder genoemd wordt, was de negende heerser van het Ilkanaat in Iran (1316-1335). Hij volgde zijn vader Uljeitu op toen hij nog maar een jongen was; de werkelijke macht lag in de handen van de veldheer Chupan, die met een dochter van Uljeitu getrouwd was, en dus in feite een veel oudere zwager was van de koning. Abu Sa'id werd verliefd op Bagdad Katun, een dochter van Chupan, die getrouwd was met Hasan Buzurg; Hasan zou later, na een campagne met wisselende successen tegen de nakomelingen van Chupan, de Jalayiridendynastie stichten, die heerste over het centrale deel van het Ilkanidenrijk. De koning dwong Hasan te scheiden van Bagdag Katun en trouwde met haar, waarna ze zich flink met staatszaken ging bemoeien. Koning Abu Sa'id overleed echter zonder erfgenaam of duidelijke opvolger; de desintegratie van het Ilkanaat zette in. De macht werd aanvankelijk overgenomen door een nakomeling van Ariq Boke, Arpa Ke'un, die Bagdad Katun beschuldigde van moord op haar man. Zij werd geëxecuteerd in 1336. Arpa werd korte tijd later gedood na een aanval van de gouverneur van Baghdad, Ali Padsah.
  • Abū Saʿīd Bahādur Khān, detto anche Abū Sayyed Bahādur (Mongolo ᠪᠦᠰᠠᠢ ᠪᠠᠬᠠᠲᠦᠷ ᠬᠠᠨ, Busayid Baghatur Khan (Persiano; Urdu; Arabo: Persiano: ابو سعید بہادر خان‎; Ujan, 2 giugno 1305 – Soltaniyeh, 1º dicembre 1335), è stato il nono sovrano dell'Ilkhanato mongolo in Iran (1316–1335).
  • Ebu Said Bahadır (d. 2 Haziran 1305 - ö. 1 Aralık 1335), Olcaytu'nun oğlu ve İlhanlı Devleti'nin 9. hükümdarıydı (1316-1335).
  • Abu Sa'id (Abū Saʿīd; * 2. Juni 1305 in Ujan (heute Armenien); † 1. Dezember 1335) mit den Titeln Ala ad-Dunya wa-d-Din (ʿAlāʾ ad-Dunyā wa-d-Dīn) und Bahadur Chan (Bahādur Ḫān) war von 1316 bis 1335 der neunte Ilchan.Als Abu Said 1316 Herrscher wurde, war er noch minderjährig. Die internen Machtkämpfe verschärften sich, 1319 griff die Goldene Horde Aserbaidschan an und zwei Emire rebellierten gegen den Ilchan. Nachdem er den Aufstand 1319 unter persönlichem Einsatz beendet hatte, nahm er den mongolisch-persischen Titel Bahadur, d. h. „Held“, an. Auch konnten u. a. die Oberhoheit über Anatolien behauptet und der Kaukasus sowie Chorasan erfolgreich verteidigt werden. Während Abu Sa'ids Herrschaft wurde der Wesir Raschid ad-Din hingerichtet und der General Amir Tschupan de facto zum Herrscher des Reiches.1320 fiel der Mamluken-Sultan von Ägypten al-Malik an-Nasir Muhammad im armenischen Königreich Kilikien ein. In einem Brief vom 1. Juli 1322 forderte Papst Johannes XXII. Abu Sa'id auf, Kilikien beiseite zu stehen. Er erinnerte Abu Sa'id an die Allianz zwischen Europa und den Ilchanen. Nebenbei plädierte der Papst dafür, dass Abu Sa'id zum Christentum konvertierten sollte. Ilchanische Truppen wurden dann nach Kilikien entsandt, doch trafen sie erst ein, als schon eine 15-jährige Waffenruhe ausgehandelt worden war. Nach Abu Sa'id wurde alle Beziehungen zwischen den christlichen Herrschern und den Ilchanen eingestellt. 1325 fiel Uzbek Chan in sein Reich ein. Abu Sa'id wollte die Tochter Amir Tschupans, Bagdad Chatun, heiraten. Diese war zwar schon verheiratet, doch konnte Amir Tschupan Abu Sa'id nicht davon abhalten.Abu Sa'id starb im Alter von 30 Jahren ohne einen Erben oder Nachfolger. Sein Reich verlor an Bedeutung und zerfiel in viele Königreiche, die von Mongolen, Türken und Persern beherrscht wurden. Der große Reisende Ibn Battuta war überrascht über die Verwüstungen in Persien, das vor zwanzig Jahren noch ein mächtiges Reich gewesen war.
dbpedia-owl:occupation
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 386373 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 2373 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 28 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 92099224 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:après
prop-fr:article
  • Abū SaʿĪd Bahādor Khan, ʿAlāʾ-Al-Donyā-wa’l-Dīn
prop-fr:auteur
  • P. Jackson
prop-fr:avant
prop-fr:nom
prop-fr:url
  • articles/abu-said-bahador-khan
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
rdf:type
rdfs:comment
  • Abu Saïd Bahadur, né en 1305, mort en 1335, prince mongol descendant de Gengis Khan, membre de la dynastie des Houlagides, est le neuvième ilkhan de Perse de 1316 à sa mort↑ De l'arabe, abu sa`îd : « père de Saïd », « père de l'heureux »[réf. nécessaire] et du persan bahadûr : « héros »bahadur : cf. mongol baatar et russe bogatyr’
  • Ала ад-Дунйа ва-д-Дин Абу Са’ид Бахадур-хан (2 июня 1305(13050602) — 30 ноября 1335) — девятый ильхан государства Хулагуидов (1317—1335), преемник своего отца Олджейту. В течение первых десяти лет его царствования (до 1327 г.) страной правил временщик, могущественный эмир Чобан из монгольского племени сулдуз.
  • アブー・サイード・ハン( ابو سعيد خان Abū Sa`īd Khān、1304年6月2日 - 1335年11月30日)は、イルハン朝の第9代君主(在位:1316年 - 1335年)。父は第8代君主のオルジェイトゥ。名はアル・スルターヌル・アーディルともいわれ、「正しいスルタン」を意味する。アブー・サイード・バハードゥル・ハン(ابو سعيد بهادر خان Abū Sa`īd Bahādur Khān)とも呼ばれる。漢語史料では不賽因と表記される。
  • Abū Saʿīd Bahādur Khān, detto anche Abū Sayyed Bahādur (Mongolo ᠪᠦᠰᠠᠢ ᠪᠠᠬᠠᠲᠦᠷ ᠬᠠᠨ, Busayid Baghatur Khan (Persiano; Urdu; Arabo: Persiano: ابو سعید بہادر خان‎; Ujan, 2 giugno 1305 – Soltaniyeh, 1º dicembre 1335), è stato il nono sovrano dell'Ilkhanato mongolo in Iran (1316–1335).
  • Ebu Said Bahadır (d. 2 Haziran 1305 - ö. 1 Aralık 1335), Olcaytu'nun oğlu ve İlhanlı Devleti'nin 9. hükümdarıydı (1316-1335).
  • Abu Sa'id Bahadur Khan (June 2, 1305, Ujan – December 1, 1335) (Persian;Urdu;Arabic: ابو سعید بہادر خان ) also spelled Abusaid Bahador Khan, Abu Sayed Behauder (Mongolian: ᠪᠦᠰᠠᠢ ᠪᠠᠬᠠᠲᠦᠷ ᠬᠠᠨ᠂ Busayid Baghatur Khan), was the ninth ruler of the Ilkhanate state in Iran (1316–1335).In 1306 and 1322, after defeating the Golden Horde army and Kerait Rinchin's rebellion, the Mongols gave him, then infant heir apparent of Öljaitü, the title of Baghatur (in modern Mongolian Баатар) meaning "hero".During his early rule, the distinguished Judeo-Muslim scholar and Vizier Rashid-al-Din Hamadani was beheaded; emir Chupan became de facto the ruler of the country.
  • Abu Saíd Bahador Jan (2 de junio de 1305 - 1 de diciembre de 1335) fue el noveno gobernante del Ilkanato, división del imperio mongol en Persia. Hijo y sucesor de Öljeitü, recibió por su valentía el título mongol de baghatur (Баатар en mongol moderno, «héroe») al repeler una invasión de Jorasán por la Horda de Oro y vencer una rebelión karaí.
  • Abu Said Bahadur Khan Ala-al-Dunya-wa l-Din (Udjan 2 de juny de 1305-Karabagh 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-khan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu (Uldjaytu), i la seva mare era Hadjdji Khatun.
  • 아부사이드(Abu Sa'id, 1305년 ~ 1335년)는 일 한국의 제 9대 칸(재위 : 1316년 ~ 1335년)이다.1325년에 아부 사이드 칸은 샤이흐 후세인을 파견하여 샤라프 알딘을 대체하게 한 뒤 샤라프 알딘을 붙잡아 수감시켜 버렸다. 하지만 샤이흐 후세인은 시라즈를 완전히 장악하지 못하고 샤라프 알딘의 아들인 기야스 알딘의 저항을 받아 쫓겨나고 말았다.일 한국에서 가장 큰 권력을 행사했던 아미르 추판은 9대 칸인 아부 사이드 칸의 미움을 사 1327년에 추방당한 뒤 살해당했다. 하지만 그의 딸인 바그다드 하툰이 아부 사이드 칸의 황후(하툰,Khatun)가 된 후 칸보다 더 큰 권력을 쥐면서 추판 부족은 일 한국에서의 권력을 회복하였다.하산 부즈루그는 아미르 추판(혹은 츄반, 쵸반)의 딸인 바그다드 하툰과 결혼하였으나 바그다드 하툰을 사랑한 아부 사이드 칸의 강요로 이혼당하게 되었다.
  • Abu Sa'id (Abū Saʿīd; * 2. Juni 1305 in Ujan (heute Armenien); † 1. Dezember 1335) mit den Titeln Ala ad-Dunya wa-d-Din (ʿAlāʾ ad-Dunyā wa-d-Dīn) und Bahadur Chan (Bahādur Ḫān) war von 1316 bis 1335 der neunte Ilchan.Als Abu Said 1316 Herrscher wurde, war er noch minderjährig. Die internen Machtkämpfe verschärften sich, 1319 griff die Goldene Horde Aserbaidschan an und zwei Emire rebellierten gegen den Ilchan.
  • Abu Sa'id (2 juni 1305 - 1 december 1335), die ook wel Abusaid Bahador Khan of Abu Sayed Behauder genoemd wordt, was de negende heerser van het Ilkanaat in Iran (1316-1335). Hij volgde zijn vader Uljeitu op toen hij nog maar een jongen was; de werkelijke macht lag in de handen van de veldheer Chupan, die met een dochter van Uljeitu getrouwd was, en dus in feite een veel oudere zwager was van de koning.
rdfs:label
  • Abu Saïd Bahadur
  • Abu Sa'id
  • Abu Sa'id (Ilchane)
  • Abu Sa'id (Ilkhanide)
  • Abu Sa'id Bahadur Khan
  • Abu Said Bahadur Khan
  • Abu Saíd Bahador Jan
  • Ebu Said Bahadır
  • Абу Саид Бахадур-хан
  • アブー・サイード
  • 아부 사이드 (일 칸국)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:predecessor of
is dbpedia-owl:successor of
is dbpedia-owl:type of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:après of
is prop-fr:avant of
is prop-fr:leadera of
is foaf:primaryTopic of