Le Nouveau Testament comporte quatre évangiles qui sont, dans l'ordre où ils se présentent, l'évangile selon Matthieu, l'évangile selon Marc, l'évangile selon Luc et l'évangile selon Jean. Les trois premiers sont nommés Évangiles synoptiques depuis les travaux de Griesbach en 1776.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Le Nouveau Testament comporte quatre évangiles qui sont, dans l'ordre où ils se présentent, l'évangile selon Matthieu, l'évangile selon Marc, l'évangile selon Luc et l'évangile selon Jean. Les trois premiers sont nommés Évangiles synoptiques depuis les travaux de Griesbach en 1776. En effet, on peut remarquer dans ces évangiles certaines similitudes dans leur manière de présenter l'histoire et l'enseignement de Jésus : plusieurs épisodes y sont relatés qui, pour les trois évangiles ou deux d'entre eux, emploient des mots et des phrases quasiment identiques. Leurs ressemblances sont importantes, alors que l'évangile selon Jean possède, en comparaison, une structure bien différente. Leur ressemblance est telle qu'il est possible de les mettre l'un à côté de l'autre pour apprécier leurs points communs et leurs divergences. C'est cette possibilité de "vision en commun" que désigne le terme « synoptique », dérivé d'une combinaison des racines grecques συν (syn : « ensemble ») et οψις (opsis : « voyant »), parce qu'ils peuvent être disposés côte à côte sur une même page, formant ainsi ce que l'on appelle une synopse.Les relations entre ces trois évangiles ont très tôt intéressé les exégètes, et une thèse s'est imposée rapidement expliquant les similitudes et les différences entre ces trois textes par la faiblesse de la mémoire humaine. Les évangélistes étaient supposés avoir été des témoins directs des évènements ou des proches de tels témoins, ce qui expliquait les ressemblances, mais n'avoir écrit que bien des années plus tard, ce qui expliquait les différences. Cependant, cette solution au problème synoptique a été remise en cause au XVIIIe siècle, lorsque Griesbach a supposé que les évangiles de Luc et de Marc s'inspiraient de celui de Matthieu. Depuis, de nombreuses théories ont été proposées afin de résoudre cette question.
  • 공관복음(共觀福音, Synoptic Gospels)또는 공관복음서(共觀福音書)란 고대 그리스어의 syn (함께)와 opsis (봄)이 합쳐진 낱말 Synopsis를 한자어로 직역한 것으로서 구체적으로 세 복음서, 마태복음서, 마가복음서, 누가복음서를 일컫는 데 쓰인다. 그 이유는 이 세 복음서의 내용이 저자들의 상호의존으로 거의 서로 일치하고 있을 뿐만 아니라, 예나 지금이나 경우에 따라서는 복음서를 해석하는 데 서로 대조해 볼 수 있는 장점을 갖고 있기 때문이다.오늘날 기독교에서 공식적으로 인정된 4복음서 가운데 요한복음서는 그 내용의 독창성---예수를 하느님의 말씀(헬라어로 로고스)로 이해함으로써 그리스 철학과 그리스도론을 결합시킴---에서 그리고 여기에 쓰인 예수의 가르침이 다른 세 복음서과 달리 해석될 수 있는 여지가 더러 있기 때문에 공관복음서라 부르지 않고 있다.현재 로마 가톨릭과 개신교 모두가 성서로 인정하지 않는 베드로 복음서, 도마 복음서 등도 있는데, 이들을 신약 외경 또는 위경이라고 한다. 위경은 저자가 실제 저자와 다르다거나 해서 진위성이 의심되는 신학문서를 말한다.
  • La denominación evangelios sinópticos es utilizada para hacer referencia a tres de los cuatro evangelios canónicos, en concreto los de Mateo, Marcos y Lucas, en razón de su afinidad, y de sus semejanzas en cuanto al orden de la narración y al contenido.
  • Synoptic Gospels 共観福音書(きょうかんふくいんしょ)は、キリスト教の新約聖書の四つの福音書のうち、ヨハネ伝を除くマタイ伝、マルコ伝、ルカ伝のことを指す。この3つには共通する記述が多く、同じような表現もみられる。聖書学の研究の結果、本文を相互に比較し、一覧にした共観表(シノプシス synopsis)が作られたことから共観福音書と呼ぶようになった。ヨハネ伝は同じ出来事を描写するときにも、他の3つとは異なった視点やスタイルをとることが多い上に、他の3つの福音書に比べて思想・神学がより深められている。イエスを神であると明言し、はっきり示すのはヨハネ伝のみである。マルコ伝の661節のうち、606節がマタイ伝と、320節がルカ伝と共通する内容だと言われる。
  • I vangeli sinottici sono i tre vangeli di Marco, Matteo e Luca. Vengono chiamati così perché se si mette il testo dei tre vangeli su tre colonne parallele, in uno sguardo d'insieme (sinossi) si notano facilmente molte somiglianze nella narrazione, nella disposizione degli episodi evangelici, a volte anche nei singoli brani, con frasi uguali o con leggere differenze.
  • Het synoptische vraagstuk is de vraag naar de relatie tussen de evangeliën van Marcus, Lucas en Matteüs. Deze drie evangeliën hebben een groot aantal passages gemeen en vaak zijn die passages zelfs woordelijk hetzelfde. Tegelijk zijn er ook een aantal verschillen tussen deze drie evangeliën. Het synoptische vraagstuk is de vraag welke relatie er tussen deze drie teksten bestaat en hoe zowel de overeenkomsten als de verschillen in deze teksten verklaard kunnen worden.Deze kwestie wordt het synoptisch vraagstuk genoemd omdat de drie evangeliën (Matteüs, Marcus en Lucas) de synoptische evangeliën worden genoemd. Deze aanduiding is afkomstig van de aan het eind van de 18e eeuw ontstane gewoonte om de drie teksten in kolommen naast elkaar te zetten zodat ze makkelijk met elkaar vergeleken konden worden (het Griekse woord synopsis betekent samen (ge)zien).De meest gangbare hypothese gaat ervan uit dat Marcus het oudste evangelie van de drie is, en dat Lucas en Matteüs voor hun tekst gebruik hebben gemaakt van Marcus in combinatie met een of meerdere andere bronnen.
  • Jako synoptická evangelia se označují první tři evangelia Nového zákona, tj. Matoušovo, Markovo a Lukášovo. Slovo synoptický pochází z řečtiny (συν syn = "s", „spolu“; οψις opsis = vidění) a znamená přibližně „přehledný“, „porovnatelný“. U těchto evagelií to znamená, že jsou si natolik podobná svou strukturou i obsahem, že je možné jejich texty položit vedle sebe a navzájem je porovnávat. Poslední, čtvrté evangelium (Janovo) je zcela odlišné, má jinou strukturu a obsahuje z velké části jiný materiál, proto je řazeno zvlášť mezi tzv. Janovy spisy. Z podobnosti materiálu v synoptických evangliích je zřejmé, že jejich autoři čerpali ze stejných nebo podobných pramenů a že jsou na sobě navzájem závislí. Jejich vzájemný vztah (lidově řečeno „kdo od koho opisoval“) řeší synoptická otázka.
  • Синоптичните евангелия са първите три от Новия завет: евангелие от Матей, евангелие от Марко и евангелие от Лука.Първите три евангелия се наричат синоптични (на гръцки: synopsis - съвместен преглед), защото в тях се говори за едни и същи събития, свързани с Исус, и се привеждат едни и същи негови изречения, често съвпадащи дословно. Известните истории за раждането на Исус, за повечето от извършените от него чудеса и всичките му притчи се намират в синоптичните евангелия, но не и в евангелието от Йоан.
  • Els evangelis sinòptics són tres dels evangelis canònics, en concret els de Mateu, Marc i Lluc. El terme sinòptic prové dels formants grecs συν (*syn, "junt") i οψις (*opsis, "veure"). Els tres primers evangelis són anomenats sinòptics perquè responen a un mateix esquema literari de fons i perquè contenen molts materials comuns, de tal manera que és possible d'obtenir una «visió de conjunt» dels textos aportats. L'any 1766 J.J. Griesbach va presentar la seva sinopsi sobre els tres evangelis, organitzant les parts comunes en un format de columnes. L'estudi de Griesbach va guanyar popularitat en l'ambient acadèmic, el que va dur a anomenar els tres evangelis "els sinòptics". Per a justificar aquest fenomen -el problema sinòptic- s'han donat diverses explicacions, algunes d'elles força complicades. No es pot dir que els estudiosos hagin arribat a la unanimitat en les seves conclusions. Però avui se sol admetre, amb matisos, el que s'anomena la teoria de les dues fonts: l'Evangeli segons Marc seria el més antic dels evangelis. Els evangelis segons Lluc i Mateu dependrien, sense que hi hagi contactes entre l'un i l'altre, de l'Evangeli segons Marc; a més, integrarien un document comú a ells dos, però desconegut per Marc (l'anomenada font Q, que consistia en una col·lecció de paraules de Jesús); d'altra banda, caldria considerar les tradicions pròpies que haurien arribat tant a Mateu com a Lluc. Per tant, tot i que deixa algunes qüestions sense resoldre, la teoria o hipòtesi de les dues fonts (Evangeli segons Marc i Q) dóna raó de molts problemes plantejats per l'anàlisi dels textos.En els tres evangelis sinòptics es pot resseguir un esquema bàsic semblant: Preparació del ministeri de Jesús (Mt 1,1-4,11; Mc 1,1-13; Lc 1,1-4,13). Ministeri de Jesús a Galilea (Mt 4,12-16,12; Mc 1,14-8,26; Lc 4,14-9,50). Pujada de Jesús a Jerusalem (Mt 16,13-20,34; Mc 8,27-10,52; Lc 9,51-19,44). Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort i resurrecció (Mt 21,1-28,20; Mc 11,1-16,8; Lc 19,45-24,53).Cada evangelista distribueix els materials de la manera que li sembla més oportuna. Lluc, pel seu costat, explica breument l'ascensió de Jesús (Lc 24,50-53), escena que reprendrà al començament del llibre dels Fets dels Apòstols (Ac 1,3-11).Per a fer-se una idea de la realitat sinòptica i de les relacions entre els evangelis de Mateu, Marc i Lluc, oferim l'estadística següent: versets comuns als tres evangelis: 330. versets comuns a Mateu i Marc: 178. versets comuns a Lluc i Marc: 100. versets comuns a Mateu i Lluc: 230. versets propis de Marc: 53. versets propis de Mateu: 330. versets propis de Lluc: 500.El fet sinòptic ens fa adonar del respecte que les primeres comunitats cristianes senten per la tradició que arrenca de Jesús mateix. Ara bé, aquesta tradició no es va desenvolupar de manera mecànica, sinó que s'expressà en la memòria viva d'una fe que trobà a poc a poc la seva expressió escrita. Es pot parlar, doncs, d'una creativitat sense recances a l'hora d'acostar la Paraula a la vida pràctica de la gent de cada època i de cada ambient. El resultat és una actualització del missatge de Jesús i del missatge sobre Jesús.
  • Ewangelie synoptyczne (z gr. εὐαγγέλιον, euangelion, dosł. dobra nowina; συνοψις, synopsis: zestawienie, patrzenie razem, wspólnie) – wspólna nazwa dla ewangelii według św. Mateusza, według św. Marka i według św. Łukasza. Jako pierwszy trzy pierwsze Ewangelie nazwał synoptycznymi J. J. Griesbach (zm. 24 marca 1812).
  • A szinoptikusok (a görög szó jelentése: „együttlátó”) néven ismeri a szentírástudomány az első három kánoni evangélium – Máté, Márk és Lukács – hagyomány szerinti szerzőjét, de a megnevezés használatos olykor röviden a nevüket viselő három evangéliumra is, az úgynevezett szinoptikus evangéliumokra. Az elnevezés alapjául az a megfigyelés szolgál, hogy e három evangélium oly mértékben hasonlít egymásra – különösen ha figyelembe vesszük a Jánostól való különbözőségüket –, hogy szövegüket akár egymás mellé is lehet írni három hasábban, amely így együtt olvasható. Az azonosság azonban az éremnek csak az egyik oldala: a három szöveg között emellett komoly eltérések, mi több, látszólagos ellentmondások is megfigyelhetők. Ezzel a problémával foglalkozik az úgynevezett szinoptikuskérdés mely a három szinoptikus evangélium keletkezéstörténetével, ezen belül is a három írás egymáshoz való viszonyával foglalkozik. A szinoptikuskérdés megfelelő magyarázatául csakis olyan modell fogadható el, amely mind az egyezőségekre, mind az eltérésekre kellő indokkal szolgál.
  • Injil Sinoptik adalah Injil Perjanjian Baru dalam Alkitab yang ditulis oleh Matius, Markus, dan Lukas. Injil sinoptik seringkali menulis kisah yang sama tentang Yesus, namun dengan penjelasan dan panjang yang berbeda, namun memiliki urutan yang sama dan banyak menggunakan kata yang sama. Kemiripan di antara tiga buku tersebut sangat dekat sehingga banyak peneliti yang menandainya sebagai masalah sinoptik. Sekarang ini, para peneliti mendukung hipotesis dua-sumber, bahwa Lukas dan Matius mengambil sebagian dari Markus yang lebih awal.Injil kanonikal ke-4, Injil Yohanes, berbeda jauh dengan sinoptik dalam Kristologi, pengajaran Yesus, mukjizat, gaya tulisan, dan lainnya.
  • Синопти́ческие Ева́нгелия (греч. συνοπτικός, букв. «со-наблюдающий» от греч. σύν, «вместе» и греч. όψις, «видение, зрительное восприятие») — три первые книги Нового Завета (Евангелия от Матфея, Марка и Луки). По своему содержанию синоптические Евангелия во многом перекрываются и повторяют друг друга. Четвёртое Евангелие от Иоанна отличается по стилю и содержанию от синоптических.Трёх евангелистов Марка, Матфея и Луку называют синоптиками.Название используется с XVIII века, когда Иоганн Якоб Грисбах издал три Евангелия в 1776 году в виде Синопсиса, параллельными столбцами.Существует несколько теорий связи между синоптическими евангелиями, в частности — теория о Источнике Q.«Евангелие от Матфея самое пространное, самое яркое по стилю и самое цитируемое», - отмечает исследовательница Е. Г. Рабинович.
  • Os evangelhos de Mateus, Marcos, e Lucas são conhecidos como Evangelhos Sinópticos devido a conterem uma grande quantidade de histórias em comum, na mesma sequência, e algumas vezes, utilizando exatamente a mesma estrutura de palavras. Tal grau de paralelismo relativo ao conteúdo, narrativa, linguagem e estruturas das frases, somente pode ocorrer em uma literatura interdependente. Muitos estudiosos acreditam que esses evangelhos compartilham o mesmo ponto de vista e são claramente ligados entre si.Desde que a exegese começou a ser aplicada à Bíblia ainda no século XVIII, os exegetas os chamaram de evangelhos sinópticos uma vez que se aperceberam que, dos quatro evangelhos, os três primeiros apresentavam grandes semelhanças entre si, de tal forma que se colocados em três grelhas paralelas - donde vem o nome sinóptico, do grego συν, "syn" («junto») e οψις, "opsis" («ver») -, os assuntos neles abordados correspondiam quase inteiramente. Ou seja, são classificados assim, por fazerem parte em uma mesma visão, ou mesmo ponto de vista.Por parecer que quase teriam ido beber as suas informações a uma mesma fonte, como os primeiros grandes exegetas eram alemães, designaram essa fonte por Q, abreviatura de Quelle, que significa precisamente «fonte» em alemão. Adicionalmente, Mateus e Lucas também incluiram um material de duas outras fontes designadas como Fonte M e Fonte L respectivamente.Quanto ao quarto evangelho canônico, o evangelho de João, relata a história de Jesus de um modo substancialmente diferente, pelo que não se enquadra nos sinópticos.Desta maneira, temos 4 evangelhos canônicos, dos quais três são sinópticos.Enquanto que os evangelhos sinópticos apresentam Jesus como uma personagem humana destacando-se dos comuns pelas suas acções milagrosas sendo a origem primária para informações históricas sobre Jesus Cristo, já o Evangelho de João descreve um Jesus como um Messias com um carácter divino, que traz a redenção absoluta ao mundo. Aparentemente, o evangelho de João sugere que ele tinha conhecimento dos Evangelhos Sinópticos, e que nos tais já existia informação suficiente sobre a vida de Jesus como homem, se incumbindo João de mostrar em seu Evangelho, os atributos de Jesus como Deus.
  • Die Synoptiker bzw. synoptischen Evangelien (von griech. (συνόψις syn-opsis), zusammenschauen/gemeinsam schauen) nennt man die drei Evangelisten Markus, Matthäus und Lukas bzw. ihre Evangelien, das Markusevangelium, das Matthäusevangelium und das Lukasevangelium im Neuen Testament. Sie beschreiben und deuten das Leben und die Lehre Jesu aus einer vergleichbaren Optik. Darum hat 1776 erstmals Johann Jakob Griesbach zum besseren Vergleich die Texte in Spalten nebeneinander abdrucken lassen, eine so genannte Synopse (Zusammenschau) produziert. Man bezeichnet deshalb die drei ersten Evangelien als synoptisch. Das Johannesevangelium stimmt zwar in groben Zügen mit Inhalt und Aufbau der drei Synoptiker ebenfalls überein, jedoch haben die drei synoptischen Evangelien weit mehr Gemeinsamkeiten bezüglich Sprache und des gemeinsamen Textmaterials.
  • The gospels of Matthew, Mark, and Luke are referred to as the Synoptic Gospels because they include many of the same stories, often in a similar sequence and in similar wording. They stand in contrast to John, whose content is comparatively distinct. The term synoptic comes from the Greek syn, meaning "together", and optic, meaning "seen".This strong parallelism among the three gospels in content, arrangement, and specific language is widely attributed to literary interdependence. The question of the precise nature of their literary relationship — the "synoptic problem" — has been a topic of lively debate for centuries and has been described as "the most fascinating literary enigma of all time". The longstanding majority view favors Marcan priority, in which both Matthew and Luke have made direct use of the Gospel of Mark as a source, and further holds that Matthew and Luke also drew from an additional hypothetical document, called Q.
  • Sinoptik İnciller, Kitabı Mukaddes'te yer alan ve doğru kabul edilen dört İncil'den Matta, Markos ve Luka'ya ait olan üçü. Sinoptik, Yunanca "eşgörünümlü" demektir (συν, syn, "eş" οψις, opsis, "görünen"). Bu üç İncil konu ve üslup olarak birbirine benzediği, hatta önemli miktarda ortak metin içerdiği için Sinoptik adını almıştır. Dördüncü İncil olan Yuhanna da İsa'nın hayatını anlatmakla birlikte, üslubu ve içeriği Sinoptiklerden farklıdır.Sinoptik İncillerin birbirlerine çok benzemesi, bu durumun nedenini sorgulayan "sinoptik sorunu"nun ortaya çıkmasına amil oldu. Sinoptik sorununun olası çözümlerinden biri, Markos'un Luka ve Matta'ya kaynaklık ettiği teorisidir. Bir diğer çözüm ise "iki kaynak savı" olarak adlandırılır. Buna göre Luka ve Matta, Markos dışında "Q metni" olarak adlandırılan üçüncü bir metini de kaynak almıştır. (Q, Almanca "kaynak" anlamına gelen "quelle" kelimesinin ilk harfinden)
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 207019 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 28524 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 83 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 107603359 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1911 (xsd:integer)
  • 1994 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2006 (xsd:integer)
  • 2008 (xsd:integer)
prop-fr:auteursOuvrage
  • Daniel Marguerat
prop-fr:colonnes
  • 3 (xsd:integer)
prop-fr:consultéLe
  • 2013-01-02 (xsd:date)
  • 2013-01-06 (xsd:date)
  • 2013-01-09 (xsd:date)
  • 2013-01-25 (xsd:date)
  • 2013-01-26 (xsd:date)
prop-fr:group
  • E
  • L
  • M
  • O
  • R
prop-fr:id
  • marguerat
  • eusèbe
  • lapierre
  • odette
  • roland
prop-fr:isbn
  • 9782296009325 (xsd:double)
  • 9782701013213 (xsd:double)
  • 9782894201770 (xsd:double)
prop-fr:lienAuteur
  • Daniel Marguerat
  • Eusèbe de Césarée
prop-fr:lienTitre
  • Histoire ecclésiastique
prop-fr:lienÉditeur
  • L'Harmattan
prop-fr:lieu
  • Paris
prop-fr:lireEnLigne
  • http://remacle.org/bloodwolf/historiens/eusebe/index.htm
  • http://books.google.fr/books?id=M5bPw5GvVWkC&printsec=frontcover&hl=fr#v=onepage&q&f=false
  • http://books.google.fr/books?id=8B5Sb84lHMYC&printsec=frontcover&hl=fr#v=onepage&q&f=false
  • http://books.google.fr/books?id=tyDD0ZM-0zMC&printsec=frontcover&hl=fr#v=onepage&q&f=false
  • http://books.google.fr/books?id=2hht5rfgWZIC&printsec=frontcover&hl=fr#v=onepage&q&f=false
prop-fr:nom
  • Marguerat
  • Lapierre
  • Grapin
  • Mainville
  • Minnerath
  • de Césarée
prop-fr:pagesTotales
  • 270 (xsd:integer)
  • 290 (xsd:integer)
  • 517 (xsd:integer)
  • 616 (xsd:integer)
prop-fr:passage
  • 152 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Daniel
  • Francis
  • Odette
  • Roland
  • Émile
  • Eusèbe
prop-fr:sousTitre
  • Pierre et l'unité de l'Église apostolique
  • une introduction
prop-fr:sousTitreOuvrage
  • Son histoire, son écriture, sa théologie
prop-fr:texte
  • Daniel Marguerat, Le problème synoptique In Introduction au Nouveau Testament
  • Roland Minnerath, De Jérusalem à Rome : Pierre et l'unité de l'Église apostolique
  • Eusèbe de Césarée, Histoire ecclésiastique
  • Francis Lapierre, L'Évangile de Jérusalem
  • Odette Mainville, Écrits et milieu du Nouveau Testament : une introduction
prop-fr:titre
  • Histoire ecclésiastique
  • De Jérusalem à Rome
  • L'Évangile de Jérusalem
  • Écrits et milieu du Nouveau Testament
prop-fr:titreChapitre
  • Le problème synoptique
prop-fr:titreOuvrage
  • Introduction au Nouveau Testament
prop-fr:tome
  • 1 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • L'Harmattan
  • Labor et Fides
  • Beauchesne
  • Alphonse Picard et fils
  • Médiaspaul
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Le Nouveau Testament comporte quatre évangiles qui sont, dans l'ordre où ils se présentent, l'évangile selon Matthieu, l'évangile selon Marc, l'évangile selon Luc et l'évangile selon Jean. Les trois premiers sont nommés Évangiles synoptiques depuis les travaux de Griesbach en 1776.
  • La denominación evangelios sinópticos es utilizada para hacer referencia a tres de los cuatro evangelios canónicos, en concreto los de Mateo, Marcos y Lucas, en razón de su afinidad, y de sus semejanzas en cuanto al orden de la narración y al contenido.
  • Synoptic Gospels 共観福音書(きょうかんふくいんしょ)は、キリスト教の新約聖書の四つの福音書のうち、ヨハネ伝を除くマタイ伝、マルコ伝、ルカ伝のことを指す。この3つには共通する記述が多く、同じような表現もみられる。聖書学の研究の結果、本文を相互に比較し、一覧にした共観表(シノプシス synopsis)が作られたことから共観福音書と呼ぶようになった。ヨハネ伝は同じ出来事を描写するときにも、他の3つとは異なった視点やスタイルをとることが多い上に、他の3つの福音書に比べて思想・神学がより深められている。イエスを神であると明言し、はっきり示すのはヨハネ伝のみである。マルコ伝の661節のうち、606節がマタイ伝と、320節がルカ伝と共通する内容だと言われる。
  • I vangeli sinottici sono i tre vangeli di Marco, Matteo e Luca. Vengono chiamati così perché se si mette il testo dei tre vangeli su tre colonne parallele, in uno sguardo d'insieme (sinossi) si notano facilmente molte somiglianze nella narrazione, nella disposizione degli episodi evangelici, a volte anche nei singoli brani, con frasi uguali o con leggere differenze.
  • Ewangelie synoptyczne (z gr. εὐαγγέλιον, euangelion, dosł. dobra nowina; συνοψις, synopsis: zestawienie, patrzenie razem, wspólnie) – wspólna nazwa dla ewangelii według św. Mateusza, według św. Marka i według św. Łukasza. Jako pierwszy trzy pierwsze Ewangelie nazwał synoptycznymi J. J. Griesbach (zm. 24 marca 1812).
  • Els evangelis sinòptics són tres dels evangelis canònics, en concret els de Mateu, Marc i Lluc. El terme sinòptic prové dels formants grecs συν (*syn, "junt") i οψις (*opsis, "veure"). Els tres primers evangelis són anomenats sinòptics perquè responen a un mateix esquema literari de fons i perquè contenen molts materials comuns, de tal manera que és possible d'obtenir una «visió de conjunt» dels textos aportats. L'any 1766 J.J.
  • Os evangelhos de Mateus, Marcos, e Lucas são conhecidos como Evangelhos Sinópticos devido a conterem uma grande quantidade de histórias em comum, na mesma sequência, e algumas vezes, utilizando exatamente a mesma estrutura de palavras. Tal grau de paralelismo relativo ao conteúdo, narrativa, linguagem e estruturas das frases, somente pode ocorrer em uma literatura interdependente.
  • Het synoptische vraagstuk is de vraag naar de relatie tussen de evangeliën van Marcus, Lucas en Matteüs. Deze drie evangeliën hebben een groot aantal passages gemeen en vaak zijn die passages zelfs woordelijk hetzelfde. Tegelijk zijn er ook een aantal verschillen tussen deze drie evangeliën.
  • Синоптичните евангелия са първите три от Новия завет: евангелие от Матей, евангелие от Марко и евангелие от Лука.Първите три евангелия се наричат синоптични (на гръцки: synopsis - съвместен преглед), защото в тях се говори за едни и същи събития, свързани с Исус, и се привеждат едни и същи негови изречения, често съвпадащи дословно.
  • Injil Sinoptik adalah Injil Perjanjian Baru dalam Alkitab yang ditulis oleh Matius, Markus, dan Lukas. Injil sinoptik seringkali menulis kisah yang sama tentang Yesus, namun dengan penjelasan dan panjang yang berbeda, namun memiliki urutan yang sama dan banyak menggunakan kata yang sama. Kemiripan di antara tiga buku tersebut sangat dekat sehingga banyak peneliti yang menandainya sebagai masalah sinoptik.
  • Jako synoptická evangelia se označují první tři evangelia Nového zákona, tj. Matoušovo, Markovo a Lukášovo. Slovo synoptický pochází z řečtiny (συν syn = "s", „spolu“; οψις opsis = vidění) a znamená přibližně „přehledný“, „porovnatelný“. U těchto evagelií to znamená, že jsou si natolik podobná svou strukturou i obsahem, že je možné jejich texty položit vedle sebe a navzájem je porovnávat.
  • Sinoptik İnciller, Kitabı Mukaddes'te yer alan ve doğru kabul edilen dört İncil'den Matta, Markos ve Luka'ya ait olan üçü. Sinoptik, Yunanca "eşgörünümlü" demektir (συν, syn, "eş" οψις, opsis, "görünen"). Bu üç İncil konu ve üslup olarak birbirine benzediği, hatta önemli miktarda ortak metin içerdiği için Sinoptik adını almıştır.
  • A szinoptikusok (a görög szó jelentése: „együttlátó”) néven ismeri a szentírástudomány az első három kánoni evangélium – Máté, Márk és Lukács – hagyomány szerinti szerzőjét, de a megnevezés használatos olykor röviden a nevüket viselő három evangéliumra is, az úgynevezett szinoptikus evangéliumokra.
  • Die Synoptiker bzw. synoptischen Evangelien (von griech. (συνόψις syn-opsis), zusammenschauen/gemeinsam schauen) nennt man die drei Evangelisten Markus, Matthäus und Lukas bzw. ihre Evangelien, das Markusevangelium, das Matthäusevangelium und das Lukasevangelium im Neuen Testament. Sie beschreiben und deuten das Leben und die Lehre Jesu aus einer vergleichbaren Optik.
  • The gospels of Matthew, Mark, and Luke are referred to as the Synoptic Gospels because they include many of the same stories, often in a similar sequence and in similar wording. They stand in contrast to John, whose content is comparatively distinct. The term synoptic comes from the Greek syn, meaning "together", and optic, meaning "seen".This strong parallelism among the three gospels in content, arrangement, and specific language is widely attributed to literary interdependence.
  • Синопти́ческие Ева́нгелия (греч. συνοπτικός, букв. «со-наблюдающий» от греч. σύν, «вместе» и греч. όψις, «видение, зрительное восприятие») — три первые книги Нового Завета (Евангелия от Матфея, Марка и Луки). По своему содержанию синоптические Евангелия во многом перекрываются и повторяют друг друга.
  • 공관복음(共觀福音, Synoptic Gospels)또는 공관복음서(共觀福音書)란 고대 그리스어의 syn (함께)와 opsis (봄)이 합쳐진 낱말 Synopsis를 한자어로 직역한 것으로서 구체적으로 세 복음서, 마태복음서, 마가복음서, 누가복음서를 일컫는 데 쓰인다.
rdfs:label
  • Évangiles synoptiques
  • Evangelhos sinópticos
  • Evangelios sinópticos
  • Evangelis sinòptics
  • Ewangelie synoptyczne
  • Injil Sinoptik
  • Sinoptik İnciller
  • Synoptic Gospels
  • Synoptické evangelium
  • Synoptische Evangelien
  • Synoptische vraagstuk
  • Szinoptikusok
  • Vangeli sinottici
  • Синоптические Евангелия
  • Синоптични евангелия
  • 共観福音書
  • 공관복음서
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageDisambiguates of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of