L'article ci-dessous décrit le mouvement historique issu d'Épicure. Pour l'exposé de la doctrine, voir Épicure.L'épicurisme (ou la doctrine d'Épicure) est une école philosophique fondée à Athènes par Épicure en 306 av. J.-C. Elle entrait en concurrence avec l'autre grande pensée de l'époque, le stoïcisme, fondé en 301 av. J-C. L'épicurisme est axé sur la recherche d'un bonheur et d'une sagesse dont le but est l'atteinte de l'ataraxie, la tranquillité de l'âme.

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'article ci-dessous décrit le mouvement historique issu d'Épicure. Pour l'exposé de la doctrine, voir Épicure.L'épicurisme (ou la doctrine d'Épicure) est une école philosophique fondée à Athènes par Épicure en 306 av. J.-C. Elle entrait en concurrence avec l'autre grande pensée de l'époque, le stoïcisme, fondé en 301 av. J-C. L'épicurisme est axé sur la recherche d'un bonheur et d'une sagesse dont le but est l'atteinte de l'ataraxie, la tranquillité de l'âme. C'est une doctrine matérialiste et atomiste.Son héritage a été revendiqué par le matérialisme moderne (Marx notamment).Le but de l'épicurisme est d'arriver à un état de bonheur constant, une sérénité de l'esprit, tout en bannissant toute forme de plaisir non utile (prolongé ou non).L'épicurisme est aussi désigné par métonymie comme l'école du Jardin, Épicure ayant établi son école dans un petit jardin acquis à Athènes.L'épicurisme professe que pour éviter la souffrance il faut éviter les sources de plaisir qui ne sont ni naturelles ni nécessaires. Il ne prône donc nullement la recherche effrénée du plaisir, comme beaucoup le pensent à tort. Cette vision erronée, favorisée il est vrai par des personnes comme Horace, qui se définissait lui-même comme un « petit cochon du jardin d'Épicure », a été soulignée par l'Église catholique, qui rejetait le matérialisme de cette philosophie.
  • Епикурейството е философска школа, основана около 307 г. пр.н.е. върху ученията на Епикур (4-3 век). Епикур е атомист и материалист, който е повлиян от Демокрит и който атакува суеверността и идеята за божествена намеса. Следвайки Аристип (за когото се знае твърде малко), Епикур вярвал, че най-голямото благо се състои в търсенето на умерени удоволствия, с цел постигането на състояние на спокойствие и освобождаване от страха (атараксия), както и на отсъствие на телесна болка (апония) чрез познаване на механизмите на света и границите на човешките желания. Съчетанието на тези 2 състояния би трябвало да доведе до най-висшата форма на щастието. Въпреки че епикурейството е близко до хедонизма, доколкото за него удоволствието е единственото иманентно благо, идеята за липсата на болка като най-голямото удоволствие и защитата на опростения живот го различават от общоприетата представа за хедонизма.Според епикурейците най-висшето удоволствие (спокойствие и липсата на страха) се постига чрез познание, приятелство и водене на добродетелен и умерен живот. Граничейски с аскетизма, той възхвалява насладата от простите удоволствия, което определя като въздържане от телесните желания като секс и лакомство. Твърди, че когато човек се храни, той не бива да прекалява, тъй като по-късно би могъл да осъзнае, че вече не може да си позволи предишните деликатеси, и следователно би останал недоволен. Също така сексът би могъл да доведе до по-силен похот и недоволство от половия партньор. Епикурейството първоначално оспорва платонизма, въпреки че по-късно се превръща в основен опонент на стоицизма. Епикур и последователите му отбягвали политиката. Философията на Епикур се основава на теорията , че всичкото добро и лошо произтича от усещанията за това какво той определя като удоволствие и болка : "Това е добро , което е приятно и това е лошо , което е болезнено. Ако болката е избрана над удоволствието в някои случаи , това е само защото това води до по-голямо удоволствие. Епикур твърди , че когато човек спре да изпитва болка , спира да се нуждае и от удоволствия .След смъртта му, неговата школа е оглавена от Хермарх. По-късно, през късната елинистична епоха и през римската епоха, много епикурейски общности процъфтяват (напр. в Антиохия, Александрия, Родос и Ерколано). Поетът Лукреций е един от най-бележитите римски застъпници на епикурейството. Когато Римската империя загива, учението също е почти замряло. То е възродено едва през 17 век от атомиста Пиер Гасенди, който го приспособява към християнството.Част от писанията на Епикур оцеляват. Някои учени смятат епоса „За природата на нещата“ на Лукреций за творба, цялостно излагаща основните принципи и доводи на епикурейците. Много от папирусните свитъци, открити край древния град Херкулан, съдържат епикурейски текстове. Поне за част от тях се счита, че са принадлежали на епикурееца Филодем.
  • L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els segles III aC i III dC. Se solen anomenar epicuris especialment, tant els seguidors d'Epicur en vida d'aquest, com els continuadors de l'escola fins que aquesta s'extingí, si bé també es poden anomenar epicuris, fins a cert punt, alguns escriptors de la posteritat i fins i tot de l'era moderna (l'exemple més remarcable potser és Marx ). (Hom podria anomenar com a predecessor de l'epicureisme a Nausífanes, mestre d'Epicur.).L'epicureisme, originàriament, (tot i que Epicur fou sempre molt refractari a revelar les fonts en què basà la seva doctrina, fins al punt d'anomenar-se a si mateix "autodidacte"), es basa en moltes de les filosofies anteriors (excepte potser la platònica, que combat aferrissadament). Així, l'epicureisme recull sobretot l'atomisme de Demòcrit i la teoria del plaer d'Aristip, si bé responent a les crítiques de Plató i Aristòtil a ambdós sistemes. (També mostra ecos de la doctrina escèptica, d'Anaxàgores, dels filòsofs cínics i de l'estoïcisme. En general, Epicur feu un conjunt d'idees sistemàtic i coherent, més que no pas original).L'epicureisme a part d'Epicur és poc original; tots els membres de l'escola epicúria, tant en vida d'Epicur com fins a la desaparició del "Jardí" (pseudònim que rebia l'escola epicúria), no només expressen inequívocament molta admiració per la vida i doctrina del fundador de l'escola, sinó que segueixen bastant o molt fidelment el seu pensament. Els deixebles més importants del vell savi del plaer són Diògenes d'Enoanda (un epicuri ric que, sorprenentment, deixà inscrites, en una paret d'un mercat de la ciutat d'Enoanda, unes inscripcions de gran mida amb doctrines epicúries), Filodem (un erudit respectable que deixà una biblioteca amb alguns textos epicuris, avui en dia parcialment conservada), Diògenes Laerci i Lucreci (sense comptar d'altres centenars de deixebles comuns i corrents, segurament, car la doctrina d'Epicur fou coneguda per tot Grècia i Itàlia, i fins arribà a Àsia i Egipte, tot i estar sempre sota l'ombra del per aleshores predominant estoïcisme).Lucreci, l'epicuri romà més important, qui visqué durant el segle I aC, escrigué una obra, "Sobre la naturalesa" ("De rerum natura"), en set llibres, que representa sens dubte el text més important de l'epicureisme fora d'Epicur. Els temes bàsics tractats per Lucreci són la constitució atòmica de l'univers, una teoria sobre la sensació empírica, la passió amorosa, una alabança de la persona i l'obra d'Epicur, els fenòmens de l'astronomia epicúria, i d'altres. Tanmateix, en contra de la creença popular, Lucreci no còpia textualment a Epicur, sinó que s'hi diferencia en alguns aspectes, per exemple en la doctrina de la felicitat, car Lucreci elabora una teoria pessimista i dramàtica de la vida ("la passió amorosa, més poderosa que la voluntat, sempre roba a l'home la seva felicitat"), frontalment en contra de la serenitat inalterable de l'ànima que predicà Epicur (qui, per exemple, recomana: "no practiquis sexe durant la digestió, per tal de no perjudicar-la").Diògenes Laerci fou un biògraf, que visqué en el darrer segle de l'epicureisme (segle III). Bastants comentaristes el consideren epicuri (algun, però, el descriu com a neoplatònic, doctrina per aleshores recent). D. Laerci, en la seva obra "Vida i opinions dels filòsofs il·lustres", dedica el llibre 10 i últim a textos epicuris. A aquest escriptor li devem, sobretot la conservació de la Carta a Meneceu i les Màximes Capitals (ambdós resums fets per D. Laerci sobre textos epicuris, avui perduts).Tanmateix, en el segle IV (segons el testimoni de Sant Agustí) han desaparegut totalment les escoles epicúrees i els escrits d'Epicur romanen dispersos pel món antic, o bé en alguns fragments d'obres d'escriptors com Sèneca, Plutarc, etcètera...Tanmateix, a través d'autors de l'humanisme (com Cosimo Raimondi) i renaixentistes (com Pierre Gassendi) l'epicureisme es dóna a conèixer per tot Europa. Baruch Spinoza i John Locke, per exemple, reconeixen la importància (tant des del punt de vista històric com per una certa influència en els propis escrits) d'Epicur i Lucreci. Fins i tot es troben ressonàncies (o només mencions) de l'epicureisme en autors ja més contemporanis com Nietzsche, Friedrich Hegel, Marx i Auguste Comte.
  • Epikureanisme adalah sistem filsafat yang didasarkan pada ajaran Epikuros dan didirikan sekitar 370 SM. Epikuros adalah seorang materialis atomis, mengikuti jejak Demokritos. Materialismenya membuatnya menentang takhayul dan campur tangan para dewa. Seperti halnya Aristippos, Epikuros percaya bahwa kesenangan itu baik. Namun cara untuk mencapainya adalah dengan hidup sederhana dan memperoleh pengetahuan mengenai cara kerja dunia dan batas-batas hasrat seseorang. Ini membuat seseorang merasakan kedamaian (ataraxia) dan kebebasan dari rasa takut, serta hilangnya rasa sakit jasmani (aponia). Perasaan tersebut dibutuhkan untuk meraih kebahagiaan dalam bentuk yang lebih tinggi. Epikureanisme mirip namun berbeda dari "Hedonisme".
  • Epikureizm – kierunek filozoficzny zapoczątkowany w starożytności przez Epikura, w ok. 306 r. p.n.e. kontynuowany także w czasach nowożytnych. Podobnie jak w większości kierunków filozoficznych hellenizmu dla epikurejczyków najważniejszą dziedziną filozofii była etyka – uważali oni, że podstawowym zagadnieniem filozoficznym jest szczęście, które upatrywali w przyjemności.
  • Epicurismo é o sistema filosófico que prega a procura dos prazeres moderados para atingir um estado de tranquilidade e de libertação do medo, com a ausência de sofrimento corporal pelo conhecimento do funcionamento do mundo e da limitação dos desejos. Já quando os desejos são exacerbados podem ser fonte de perturbações constantes, dificultando o encontro da felicidade que é manter a saúde do corpo e a serenidade do espírito, ensinado por Epicuro de Samos, filósofo ateniense do século IV a.C., e seguido depois por outros filósofos, chamados epicuristas. Epicuro também é conhecido como o Filósofo do Jardim, pois "O Jardim" foi como ficou conhecida a escola por ele fundada e que consistia numa comunidade de amigos e seguidores. Lá, escreveu com detalhes a filosofia que iria se tornar conhecida como epicurismo. No Jardim, em Atenas, Epicuro escreveu mais de 300 trabalhos, dos quais nenhum sobreviveu; deles restam notícias de seus discípulos ou alguns fragmentos. Sua filosofia é de cunho materialista, não havendo espaço para a imortalidade. O filósofo acreditava que o maior bem era a procura de prazeres moderados de forma a atingir um estado de tranquilidade, chamado de ataraxia, e de libertação do medo, assim como a ausência de sofrimento corporal, conhecido como a aponia; por meio do conhecimento do funcionamento do mundo e da consciência da limitação dos desejos. A combinação desses dois estados constituiria a felicidade na sua forma mais elevada.A finalidade da filosofia de Epicuro não era teórica, mas bastante prática. Buscava sobretudo encontrar o sossego necessário para uma vida feliz e aprazível, na qual os temores perante o destino, os deuses ou a morte estavam definitivamente eliminados. Para isso, fundamentava-se em uma teoria do conhecimento empirista, em uma física atomista e na ética.No mundo mediterrânico antigo, a filosofia epicurista conquistou grande número de seguidores. Foi uma escola de pensamento muito proeminente por um período de sete séculos depois da morte do fundador. Posteriormente, quase relegou-se ao esquecimento devido ao início da Idade Média, período em que se perderam a maioria dos escritos deste filósofo grego.A ideia que Epicuro tinha era a de que, para ser feliz, o homem necessitava de três coisas: liberdade, amizade e tempo para filosofar. Na Grécia Antiga, existia uma cidade na qual, em todas as paredes do mercado, se havia escrito toda a filosofia da felicidade de Epicuro, procurando conscientizar as pessoas que, comprar e possuir bens materiais, não as tornaria mais felizes, como elas acreditavam
  • エピクロス主義(Epicureanism)は、ヘレニズム期のギリシア哲学者エピクロスに影響を受けた学派。またはそれが快楽主義として通俗化された思想をさす。
  • Эпикуреи́зм — философское учение, исходящее из идей Эпикура и его последователей.Эпикур основывает свою школу в 310 г. до н. э. сначала в Колофоне, а затем, в 306 г. до н. э., переносит её в Афины. Школа находилась в саду философа, по этой причине она получила название «Сад», а последователи Эпикура стали именоваться «философами из садов». В школу принимались женщины и рабы, причем отказываться от своего имущества не требовалось. На воротах школы была надпись: «Гость, тебе здесь будет хорошо; здесь удовольствие — высшее благо».Школу эпикуреизма застал апостол Павел, во время путешествия в Афины.
  • Epicureanism is a system of philosophy based upon the teachings of Epicurus, founded around 307 BC. Epicurus was an atomic materialist, following in the steps of Democritus. His materialism led him to a general attack on superstition and divine intervention. Following Aristippus—about whom very little is known—Epicurus believed that what he called "pleasure" is the greatest good, but the way to attain such pleasure is to live modestly and to gain knowledge of the workings of the world and the limits of one's desires. This led one to attain a state of tranquility (ataraxia) and freedom from fear, as well as absence of bodily pain (aponia). The combination of these two states is supposed to constitute happiness in its highest form. Although Epicureanism is a form of hedonism, insofar as it declares pleasure to be the sole intrinsic good, its conception of absence of pain as the greatest pleasure and its advocacy of a simple life make it different from "hedonism" as it is commonly understood.Epicureanism was originally a challenge to Platonism, though later it became the main opponent of Stoicism. Epicurus and his followers shunned politics. After the death of Epicurus, his school was headed by Hermarchus; later many Epicurean societies flourished in the Late Hellenistic era and during the Roman era (such as those in Antiochia, Alexandria, Rhodes, and Ercolano). Its best-known Roman proponent was the poet Lucretius. By the end of the Roman Empire, being opposed by philosophies (mainly Neo-Platonism) that were now in the ascendance, Epicureanism had all but died out, and would be resurrected in the 17th century by the atomist Pierre Gassendi, who adapted it to the Christian doctrine.Some writings by Epicurus have survived. Some scholars consider the epic poem On the Nature of Things by Lucretius to present in one unified work the core arguments and theories of Epicureanism. Many of the papyrus scrolls unearthed at the Villa of the Papyri at Herculaneum are Epicurean texts. At least some are thought to have belonged to the Epicurean Philodemus.
  • Epikurejci jsou někdy nazýváni „zahradními filosofy.“ Zakladatelem je Epikúros (4.-3. st. př. n l.), vycházel z Démokritova atomismu. V Athénách založil školu - Zahradu Epikurovu. Jeho matka byla vědma, která ho jako chlapce vodila do domů nemocných a dala mu tak poznat drastické obrazy lidské bídy, zostřené temnotou pověr, vyvěrajících z lidového náboženství. To byl také jeden z jeho hlavních plánů - osvobodit člověka z tohoto nedobrovolného otroctví.Označil dvě příčiny strastí lidského života, které je nutné překonat: strach z bohů - není jej třeba - bohové žijí mimo tento svět, nemohou tudíž ani odměňovat, ani trestat strach ze smrti - není jej třeba - „Když jsme tu my, není tu smrt, a když je tu smrt, nejsme tu my.“Jako nejvyšší hodnotu označil dobro a za cíl života označil slast. Slast neboli hédoné, je vyrovnaný stav lidského nitra za nepřítomnosti bolesti těla a duševního neklidu (a bez strachu z bohů a ze smrti). Slast ale není chápána jako rozkoš! Přesto bývá epikureismus někdy označován za filosofii obžerství a pohlavní nevázanosti. Epikúros ale prohlásil: „Chléb a voda nám poskytují největší požitek, máme-li hlad.“ A dále pak: „Nikoli styk s krásnými chlapci a ženskými, nýbrž střízlivá rozvaha…“Epikúrejský filosof by se podle něj měl vyhýbat politickému životu. Epikúros pravil: „Bylo mým velikým štěstím, že jsem se nikdy nevmísil do vřavy života státního a že jsem se nikdy nesnažil zalíbit se davu, protože dav neschvaluje to, co vím a já nevím, co schvaluje dav.“ (Jan.417.)Epikúrejci také kladli velký důraz na přátelství. Říká se, že zjednat si přátelství je největší ze všech předností, jež nám poskytuje moudrost pro život opravdu blažený. Blaženější je prokázat příteli dobrodiní, než je od něho přijímat; přítel buď ochoten příteli obětovat i vlastní život. „Milovat je být šťasten a být šťasten je milovat.“
  • L'epicureismo è la filosofia della scuola di Epicuro. Il termine ha nella storiografia filosofica due significati sovrapponibili ma non coincidenti. Da un lato esso sta ad indicare "la filosofia originaria di Epicuro", da un altro "la storia dei pensatori che, dalla sua enunciazione dal IV secolo a.C. al presente, si sono rifatti ad Epicuro": in altre parole, nel primo significa "il pensiero di Epicuro", nel secondo "la storia del pensiero dei seguaci di Epicuro", ed è questo il significato prevalente.La dottrina epicurea, di ispirazione atomista, s'innesta nel clima culturale ed etico dell'ellenismo che dopo la delusione politica seguita alla caduta della democrazia ateniese «subordina tutta la ricerca filosofica all'esigenza di garantire all'uomo la tranquillità dello spirito».Sul raggiungimento di questo obiettivo Epicuro fonda il suo pensiero su tre principi:«il sensismo, cioè il principio per il quale la sensazione è il criterio della verità e il criterio del bene (il quale ultimo s'identifica perciò col piacere); l'atomismo per il quale Epicuro spiegava la formazione e il mutamento delle cose mediante l'unirsi e il disunirsi degli atomi e la nascita delle sensazioni come l'azione di strati di atomi, provenienti dalle cose, sugli atomi dell'anima; il semi-ateismo per il quale Epicuro riteneva che gli dèi esistono sì, ma non hanno alcuna parte nella formazione e nel governo del mondo.» ↑ ↑
  • 에피쿠로스 학파 (Epicureanism) 를 창시한 것은 신(神)과 같이 추앙을 받던 에피쿠로스이다. 다수의 제자가 쾌락주의를 계승하여 그리스어로 논문을 쓴 필로데모스, 메트로도로스가 유명하다. 그러나 에피쿠로스설을 라틴어로 남김없이 철학시(哲學詩)로 정리해 낸 로마의 시인 루크레티우스는 더욱 유명하다.메트로도로스는 람프사코스의 사람으로 열렬한 에피쿠로스 동조자였다. 그를 안 후 그의 곁을 떠난 것은 단 한 번뿐이었다. 스승보다 7년 앞서 53세로 타계하였다. 그는 에피쿠로스의 모사(模寫)라고까지 불리었던 선량한 사람으로, 곤란에 부딪혀 또는 죽음에 직면해서도 조금도 동요하지 않았다고 전해진다. 이 학파의 사람들은 철학을 행복 추구의 수단으로 생각하였다. 행복이란 일종의 정신적 쾌락으로, 그것을 구하며 그것을 얻는 것이 인생의 목적이라고 보았다. 그러므로 단순히 그때그때의 일시 쾌락으로 만족한 것은 아니었다. 언제 어떤 때에도 마음이 '어지럽혀지지 않은 상태'를 쾌(快)로 보았다. 공(公)의 생활을 단념하라, 숨어서 조용히 살라고 권하고 있다. 국가는 한 사람 한 사람이 서로를 지킬 필요에서 계약을 맺은 단체에 불과하다.이 사상은 사회 계약설 (국가 계약설)의 선구가 되었다 할 수 있다.
  • Het epicurisme is een stroming in de Klassieke filosofie. Zij gaat terug op de lessen van de Griekse filosoof Epicurus (341 - 270 v.Chr.). Aanhangers van deze stroming noemt men epicuristen.
  • El epicureísmo es un sistema filosófico que defiende la búsqueda de una vida buena y feliz mediante la administración inteligente de placeres y dolores, la ataraxia ("ausencia de turbación") y los vínculos de amistad entre sus correligionarios.Fue enseñada por Epicuro de Samos, filósofo ateniense del siglo IV a. C. que fundó una academia llamada el Jardín y cuyo pensamiento fue seguido después por otros filósofos, llamados epicúreos.
  • Epikureismoa Epikuro eta haren jarraitzaileen doktrina da. Doktrina horren arabera, zoriona oinazerik ezean, atseginean eta espirituaren lasaitasuna lortzean oinarritzen da.
  • Unter Epikureismus versteht man einerseits die Lehre des griechischen Philosophen Epikur (ca. 341–270 v. Chr.), andererseits auch die Schultradition seiner Anhänger, der Epikureer, und im weitesten Sinne eine an Epikurs Lehren ausgerichtete Lebenshaltung. Der antike Epikureismus, auch κῆπος (kêpos, “Garten“) genannt, war – neben der Stoa, der Akademie und dem Peripatos – eine der vier großen philosophischen Schulen, die das Geistesleben der nachklassischen Antike maßgeblich bestimmt haben.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 37486 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 21633 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 93 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109825569 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:titre
  • Épicure, Lettre à Ménécée
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:écouterEnLigne
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'article ci-dessous décrit le mouvement historique issu d'Épicure. Pour l'exposé de la doctrine, voir Épicure.L'épicurisme (ou la doctrine d'Épicure) est une école philosophique fondée à Athènes par Épicure en 306 av. J.-C. Elle entrait en concurrence avec l'autre grande pensée de l'époque, le stoïcisme, fondé en 301 av. J-C. L'épicurisme est axé sur la recherche d'un bonheur et d'une sagesse dont le but est l'atteinte de l'ataraxie, la tranquillité de l'âme.
  • Epikureizm – kierunek filozoficzny zapoczątkowany w starożytności przez Epikura, w ok. 306 r. p.n.e. kontynuowany także w czasach nowożytnych. Podobnie jak w większości kierunków filozoficznych hellenizmu dla epikurejczyków najważniejszą dziedziną filozofii była etyka – uważali oni, że podstawowym zagadnieniem filozoficznym jest szczęście, które upatrywali w przyjemności.
  • エピクロス主義(Epicureanism)は、ヘレニズム期のギリシア哲学者エピクロスに影響を受けた学派。またはそれが快楽主義として通俗化された思想をさす。
  • Het epicurisme is een stroming in de Klassieke filosofie. Zij gaat terug op de lessen van de Griekse filosoof Epicurus (341 - 270 v.Chr.). Aanhangers van deze stroming noemt men epicuristen.
  • El epicureísmo es un sistema filosófico que defiende la búsqueda de una vida buena y feliz mediante la administración inteligente de placeres y dolores, la ataraxia ("ausencia de turbación") y los vínculos de amistad entre sus correligionarios.Fue enseñada por Epicuro de Samos, filósofo ateniense del siglo IV a. C. que fundó una academia llamada el Jardín y cuyo pensamiento fue seguido después por otros filósofos, llamados epicúreos.
  • Epikureismoa Epikuro eta haren jarraitzaileen doktrina da. Doktrina horren arabera, zoriona oinazerik ezean, atseginean eta espirituaren lasaitasuna lortzean oinarritzen da.
  • Unter Epikureismus versteht man einerseits die Lehre des griechischen Philosophen Epikur (ca. 341–270 v. Chr.), andererseits auch die Schultradition seiner Anhänger, der Epikureer, und im weitesten Sinne eine an Epikurs Lehren ausgerichtete Lebenshaltung. Der antike Epikureismus, auch κῆπος (kêpos, “Garten“) genannt, war – neben der Stoa, der Akademie und dem Peripatos – eine der vier großen philosophischen Schulen, die das Geistesleben der nachklassischen Antike maßgeblich bestimmt haben.
  • Epikurejci jsou někdy nazýváni „zahradními filosofy.“ Zakladatelem je Epikúros (4.-3. st. př. n l.), vycházel z Démokritova atomismu. V Athénách založil školu - Zahradu Epikurovu. Jeho matka byla vědma, která ho jako chlapce vodila do domů nemocných a dala mu tak poznat drastické obrazy lidské bídy, zostřené temnotou pověr, vyvěrajících z lidového náboženství.
  • L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els segles III aC i III dC. Se solen anomenar epicuris especialment, tant els seguidors d'Epicur en vida d'aquest, com els continuadors de l'escola fins que aquesta s'extingí, si bé també es poden anomenar epicuris, fins a cert punt, alguns escriptors de la posteritat i fins i tot de l'era moderna (l'exemple més remarcable potser és Marx ).
  • Epicureanism is a system of philosophy based upon the teachings of Epicurus, founded around 307 BC. Epicurus was an atomic materialist, following in the steps of Democritus. His materialism led him to a general attack on superstition and divine intervention.
  • 에피쿠로스 학파 (Epicureanism) 를 창시한 것은 신(神)과 같이 추앙을 받던 에피쿠로스이다. 다수의 제자가 쾌락주의를 계승하여 그리스어로 논문을 쓴 필로데모스, 메트로도로스가 유명하다. 그러나 에피쿠로스설을 라틴어로 남김없이 철학시(哲學詩)로 정리해 낸 로마의 시인 루크레티우스는 더욱 유명하다.메트로도로스는 람프사코스의 사람으로 열렬한 에피쿠로스 동조자였다. 그를 안 후 그의 곁을 떠난 것은 단 한 번뿐이었다. 스승보다 7년 앞서 53세로 타계하였다. 그는 에피쿠로스의 모사(模寫)라고까지 불리었던 선량한 사람으로, 곤란에 부딪혀 또는 죽음에 직면해서도 조금도 동요하지 않았다고 전해진다. 이 학파의 사람들은 철학을 행복 추구의 수단으로 생각하였다. 행복이란 일종의 정신적 쾌락으로, 그것을 구하며 그것을 얻는 것이 인생의 목적이라고 보았다. 그러므로 단순히 그때그때의 일시 쾌락으로 만족한 것은 아니었다.
  • Епикурейството е философска школа, основана около 307 г. пр.н.е. върху ученията на Епикур (4-3 век). Епикур е атомист и материалист, който е повлиян от Демокрит и който атакува суеверността и идеята за божествена намеса.
  • Epikureanisme adalah sistem filsafat yang didasarkan pada ajaran Epikuros dan didirikan sekitar 370 SM. Epikuros adalah seorang materialis atomis, mengikuti jejak Demokritos. Materialismenya membuatnya menentang takhayul dan campur tangan para dewa. Seperti halnya Aristippos, Epikuros percaya bahwa kesenangan itu baik. Namun cara untuk mencapainya adalah dengan hidup sederhana dan memperoleh pengetahuan mengenai cara kerja dunia dan batas-batas hasrat seseorang.
  • L'epicureismo è la filosofia della scuola di Epicuro. Il termine ha nella storiografia filosofica due significati sovrapponibili ma non coincidenti. Da un lato esso sta ad indicare "la filosofia originaria di Epicuro", da un altro "la storia dei pensatori che, dalla sua enunciazione dal IV secolo a.C.
  • Эпикуреи́зм — философское учение, исходящее из идей Эпикура и его последователей.Эпикур основывает свою школу в 310 г. до н. э. сначала в Колофоне, а затем, в 306 г. до н. э., переносит её в Афины. Школа находилась в саду философа, по этой причине она получила название «Сад», а последователи Эпикура стали именоваться «философами из садов». В школу принимались женщины и рабы, причем отказываться от своего имущества не требовалось.
  • Az epikureizmus empirista felfogású filozófia. Epikurosz ógörög filozófus után kapta a nevét. Alapítása i.e. 307-re tehető. A hedonizmus egyik alcsoportjaként tartják számon, bár nézetei nagyban eltérnek attól, amit a hedonista filozófiák általában képviselnek. Az epikuroszi felfogás szerint a legnagyobb öröm a félelemtől való mentesség és a nyugalom, melyeket a tudáson, barátságon, és önmegtartóztatáson keresztül lehet elérni.
  • Epicurismo é o sistema filosófico que prega a procura dos prazeres moderados para atingir um estado de tranquilidade e de libertação do medo, com a ausência de sofrimento corporal pelo conhecimento do funcionamento do mundo e da limitação dos desejos.
rdfs:label
  • Épicurisme
  • Epicureanism
  • Epicureisme
  • Epicureismo
  • Epicureísmo
  • Epicurisme
  • Epicurismo
  • Epikureanisme
  • Epikureismo
  • Epikureismus
  • Epikureismus
  • Epikureizm
  • Epikureizmus
  • Епикурейство
  • Эпикуреизм
  • エピクロス主義
  • 에피쿠로스 학파
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:mainInterest of
is dbpedia-owl:philosophicalSchool of
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is prop-fr:traditionPhilosophique of
is foaf:primaryTopic of