Æ, minuscule æ est une voyelle et un graphème utilisé en islandais, en danois, en féroïen, en norvégien, en français, etc. et autrefois utilisé en latin. C’est une ligature appelée en français « e dans l'a », « a, e dans l'a », « a e liés » ou « a e liées » ou encore « a e collés » ou « a e collées ».

PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • Æ, minuscule æ est une voyelle et un graphème utilisé en islandais, en danois, en féroïen, en norvégien, en français, etc. et autrefois utilisé en latin. C’est une ligature appelée en français « e dans l'a », « a, e dans l'a », « a e liés » ou « a e liées » ou encore « a e collés » ou « a e collées ».
  • Az æ egy ligatúra, mely egyes nyelvekben az IPA:[ɛ] vagy az IPA: [æ] hangok leírására szolgál.
  • Æ (minuscule: æ) is a grapheme formed from the letters a and e. Originally a ligature representing a Latin diphthong, it has been promoted to the full status of a letter in the alphabets of some languages, including Danish, Norwegian, Icelandic and Faroese. As a letter of the Old English Latin alphabet, it was called æsc ("ash tree") after the Anglo-Saxon futhorc rune ᚫ (File:Runic letter ansuz.svg), which it transliterated; its traditional name in English is still ash /æʃ/.
  • Æ, æ(ash 애시[*] [æʃ])는 A와 E의 합자로, 근대 영어를 포함한 라틴 문자를 사용하는 다양한 언어의 정서법에서 여러 가지 용도로 사용된다. 영어에서는 주로 encyclopædia, Athenæum와 같이 라틴어나 그리스에서 온 단어에 쓰였다. 미국 영어에서는 이 단어들이 encyclopedia, Atheneum로 표기법이 단순화 되었고, 영국 영어에서는 æ를 모두 ae로 대체한다. 따라서, 영국 영어에서는 encyclopaedia가 옳은 표기이다.
  • "Æ", of "æ", is een klinker en een grafeem gebruikt in het Deens, Faeröers, Fries, IJslands, Noors, Ossetisch en Schots. Het teken werd ook gebruikt in het Oudengels, in middeleeuws en vroegmodern Latijn en in het Frans.Het (Brits-)Engels bevat nog steeds enkele woorden die met een æ gespeld kunnen worden, zoals encyclopædia of dæmon, maar dit is grotendeels in onbruik geraakt.De oorsprong van de letter is een ligatuur van AE.In het IJslands staat de Æ voor de tweeklank (IPA [ai]?). Hetzelfde geldt voor de zogenaamde lange Æ in het Faeröers (IPA [ɛa]?), terwijl de korte Æ een eenvoudige [a]? is. In het Deens en het Noors staat Æ voor een eenvoudige klinker, namelijk IPA [ɛ]? respectievelijk [æ]?. Hetzelfde foneem wordt in het Zweeds weergegeven door de "Ä", en in het Duits door de "A-Umlaut" (geschreven als "Ä").In het Oudengels werd de æ gebruikt voor een klank tussen de Engelse "A" en "E", (IPA [æ]?), vergelijkbaar met de korte "A" in cat in veel dialecten van modern Engels. In deze context is de naam van de letter Æsc (Ash in hedendaags Engels, wat es betekent), naar de naam van de corresponderende rune in het Angelsaksische Futhark.In het Ossetisch wordt de letter gebruikt sinds het eerste Ossetisch-Cyrillische alfabet. De letter is ook gebruikt in het Latijnse alfabet, tijdens de korte periode van 1923-1938 dat dit schrift werd gebruikt.In klassiek Latijn staat de combinatie voor de tweeklank (IPA [ae̯]?) die vergelijkbaar was met een lange "aai" in het Nederlands. Deze combinatie werd gebruikt zowel voor inheemse woorden die vóór de 2e eeuw v.Chr. met "ai" werden gespeld als voor Griekse leenwoorden met de tweeklank "ai" ("αι"). Zowel in de oudheid als tegenwoordig is het gebruikelijk de letters los van elkaar te schrijven, maar de ligatuur werd in middeleeuwse en vroegmoderne geschriften wel gebruikt, deels omdat de "Æ" in laat-Latijn was teruggebracht tot een eenvoudige lange klinker (IPA [eː]?). In sommige middeleeuwse geschriften werd de ligatuur wel vereenvoudigd tot een "e-caudata", de letter e met een naar links hangend "staartje": ȩ. Deze vorm werd later vereenvoudigd tot een eenvoudige "e", welke ontwikkeling mogelijk verband houdt met de verandering van de uitspraak.De Æ wordt uitgesproken als een 'e' klank, bijvoorbeeld in 'trekken'.
  • Der Buchstabe Æ, Kleinbuchstabe æ, entstand aus einer Ligatur aus A und E.Vom Lautwert her entspricht er in den meisten Sprachen, die ihn verwenden, dem deutschen Umlaut Ä, im Internationalen Phonetischen Alphabet (IPA) steht [æ] für den ungerundeten fast offenen Vorderzungenvokal. Typographisch gesehen wanderte aber in diesen lateinischen Alphabeten das E nicht über das A und wurde wie bei Ä zu zwei diakritischen Punkten stilisiert, sondern in Schreibrichtung neben das A.Folgende Sprachen verwenden das Æ: Mittellatein: Im mittelalterlichen Latein wurde AE zu Æ zusammengefügt. Mittelhochdeutsch: Im Hochdeutsch des Mittelalters wurde das Æ zur Kennzeichnung eines langen Äs verwendet. Das kurze Ä hingegen wurde als Ä oder Aͤ geschrieben. Altenglisch: Das Altenglische hat die mittellateinische Form übernommen. Im modernen Englisch wird es nur noch selten in Wörtern wie encyclopædia (veraltend) verwendet. Dänisch: Vermutlich über das Altenglische wanderte diese Ligatur ins Dänische. Æ ist dort der 27. (drittletzte) Buchstabe im Alphabet, wenn man W hinzu rechnet. Æ! kann als Ausruf für Ekel stehen, vergleiche Deutsch bäh!. In den Dialekten von Fünen, Jütland und Südjütland steht æ oft auch für die Wörter jeg (ich), er (bin, bist, ist, …) und den bestimmten Artikel, der ansonsten hinter das zu bestimmende Hauptwort gesetzt wird. Daher kann man dort diesen Satz bilden: æ æ å æ ø i æ å auf Reichsdänisch jeg er på øen i åen (ich bin auf der Insel an der Flussau). Färöisch: Im färöischen Alphabet ist Æ der 27. und vorletzte Buchstabe. Wenn das æ lang gesprochen wird, ist es der Diphthong [ɛa:], der aber in der färöischen Sprachwissenschaft (wie auch das á) zu den Monophthongen gezählt wird. Kurz wird es [a] ausgesprochen. Das æ hat in dieser Sprache somit die gleichen Eigenschaften wie der Buchstabe a, ist also gleichlautend. Beide werden durch das Phonem /æ/ repräsentiert. Französisch: Im französischen Alphabet entspricht das Æ ungefähr dem É und wird meistens in Lehnwörtern aus dem Lateinischen verwendet. Beispiele dafür sind etwa: cæcum (Blinddarm), nævus (Nävus), ex æquo (zeitgleich mit), curriculum vitæ (Lebenslauf), et cætera (und so weiter). Man findet den Buchstaben auch in Eigennamen die aus dem Altgriechischen transkribiert wurden, wie etwa Ægosthènes. Isländisch: Im isländischen Alphabet ist Æ der 31. und vorletzte Buchstabe. Anders als in den anderen skandinavischen Sprachen signalisiert es den Diphthong [ai]. Norwegisch: Das Æ repräsentiert einen Laut, der näher am deutschen A als Ä liegt. In nord- und mittelnorwegischen Dialekten steht Æ (wie in einigen dänischen Dialekten) auch für das Wort jeg (ich). Ossetisch: Als die ossetische Sprache zwischen 1923 und 1938 die lateinische Schrift benutzte, entsprach das Æ dem deutschen Ä-Laut. Heutzutage benutzt man im kyrillischen Alphabet einen identischen Buchstaben.
  • Æ (minuscolo: æ) è un grafema composto dalle lettere a ed e.Originariamente intesa come una legatura che rappresentava il dittongo latino, è stata promossa a lettera vera e propria in vari alfabeti. In Antico inglese era chiamata æsc (frassino), dalla traslitterazione della runa Runa æsc (ᚫ) del Fuþorc anglo-sassone (un antico alfabeto runico, predecessore dell'Antico inglese).Æ è utilizzata, in particolare, in numismatica per indicare il bronzo o altre leghe a base di rame (dal latino aes, aeris).Per scrivere il grafema æ in ambiente Linux è necessario premere sulle tastiere italiane contemporaneamente i tasti Alt Gr e A, mentre per ottenere il grafema Æ bisogna premere anche il tasto ⇧ Shift.Per scrivere il grafema æ in ambiente Macintosh è necessario premere sulle tastiere italiane contemporaneamente i tasti ⌥ Alt e Y, mentre per ottenere il grafema Æ bisogna premere anche il tasto ⇧ Shift.Per scrivere il grafema æ in ambiente Windows è necessario premere sulle tastiere italiane contemporaneamente i tasti ctrl e & seguiti da a, mentre per ottenere il grafema Æ bisogna premere anche il tasto ⇧ Shift contemporaneamente alla a.
  • Ash és la lletra "Æ", "æ", de l'Alfabet llatí. És format com la lligadura de les lletres a i e. En alguns llocs tals com els Estats Units, tals deleteris poden ser considerats arcaics i reemplaçats per encyclopedia, nebulae, i atheneum, respectivament. Al Regne Unit, els esmentats deleteris són més comuns, portant a l'Oxford English Dictionary a usar la lligadura en les seves entrades principals, amb altres deleteris llistats sol com a alternatius. També, al Regne Unit, ae és usat en lloc de æ, de manera que encyclopaedia és correcte. Donada la llarga història de tals deleteris, de vegades són usats per invocar arcaisme o en cites literals de fonts històriques, per a paraules tals com la ja encyclopædia anteriorment nomenada o dæmon. També pertany a diversos alfabets moderns. És comú veure-la traduïda, no obstant això incorrecta, com "ae", majorment per usuaris de computadores que són incapaces de traduir-la pròpiament a causa de limitacions tecnològiques o bé no estant assabentats de com fer-ho; un exemple recent és la traducció de la sèrie/pel·lícula de televisió de títol Æon Flux, que sovint apareix en els mitjans i en altres costats (com Wikipedia) com "Aeon Flux".En anglès antic, la lligadura a-e era usada per denotar un so intermedi entre els d'a i e (IPA [æ]). La lletra va ser heretada del llatí, però el seu nom ash (en anglès antic æsc, significa "freixe" ("ash tree") ) ve de la corresponent runa en el futhorc anglosaxó, relacionada amb la runa de les Futhark majors, áss.L'idioma osset incloïa la lletra æ quan era escrit usant l'escriptura llatina (1923-38). Des de llavors, l'osset ha usat un alfabet ciríl·lic amb una lletra que es veu idèntica (Æ i æ).A llengües escandinaves, tals com el noruec, danès i islandès, s'utilitza freqüentment per representar sons vocals que hi ha en els esmentats idiomes. La lletra Æ pot al seu torn escriure's AE indistintament en aquests idiomes.
  • Æ (æ) je písmeno (grafém) latinské abecedy, vzniklé spojení písmen a a e. Původně jde o ligaturu představující latinskou dvojhlásku. Je součástí abecedy některých jazyků (norština, dánština, islandština, faerština). Používalo se též ve staré angličtině.Znak æ se používá v mezinárodní fonetické abecedě (IPA) pro téměř otevřenou přední nezaokrouhlenou samohlásku.
  • Æ æ – litera alfabetu łacińskiego powstała jako ligatura liter a i e. Używana często w łacińskich tekstach na oddanie częstej w łacinie grupy ae. Często używana w językach staroangielskim, islandzkim, duńskim, norweskim i farerskim. Jako litera staroangielskiego alfabetu niegdyś nazywana była æsc („ash tree”) od anglosaskiej runy Plik:Rune-Æsc.png. Jej aktualna angielska nazwa to ash.
  • Æ, æ とは、A と E の合字である。中世ヨーロッパにおいて、古典ラテン語の二重母音 AE を合字として綴るようになったのが起源である。 現代欧州諸言語でラテン語から借入する場合、この音を単母音扱いとし、e, é/è, ä などで置き換えるのが通常だが、あえて原語表記を行いたい場合など、特定の場合においてはそのまま表現することがあり、その際にこの合字を使うことがある (Encyclopædia Britannica など)。スウェーデン語を除く北ゲルマン各言語(デンマーク語、ノルウェー語、アイスランド語、フェロー語など)では特定の前舌母音を表し、日常的に頻用される。古英語でも同様であり、現代英語におけるこの合字の正式名称は ash であるが、これはアングロサクソン・ルーン文字以来の伝統的な呼び名である。国際音声記号 (IPA) では「非円唇前舌狭め広母音」を表す。
  • «Æ», «æ», del alfabeto latino y del alfabeto francés. Es formado como la ligadura de las letras a y e. En español moderno esta letra no se utiliza, pero en inglés moderno, el uso varía en diferentes lugares. Es usado principalmente en palabras derivadas del latín o el griego, tales como encyclopædia, nebulæ o athenæum. En algunos lugares tales como los Estados Unidos, tales deletreos pueden ser considerados arcaicos y reemplazados por encyclopedia, nebulae, y atheneum, respectivamente. En el Reino Unido, dichos deletreos son más comunes, llevando al Oxford English Dictionary a usar la ligadura en sus entradas principales, con otros deletros listados solo como alternativos. También, en el Reino Unido, ae es usado en lugar de æ, así que encyclopaedia es correcto. Dada la larga historia de tales deletreos, a veces son usados para invocar arcaísmo o en citas literales de fuentes históricas, para palabras tales como la ya anteriormente nombrada encyclopædia o dæmon. También pertenece a varios alfabetos modernos. Es común verla traducida, no obstante incorrecta, como «ae», mayoritariamente por usuarios de computadoras que son incapaces de traducirla propiamente debido a limitaciones tecnológicas o bien no estando enterados de cómo hacerlo; un ejemplo reciente es la traducción de la serie/película de televisión de título Æon Flux, que a menudo aparece en los medios y en otros lugares (como la propia Wikipedia) como «Aeon Flux».
  • Æ, æ (chamado em Inglês antigo de æsc, pronunciado [æʃ]) é uma letra vogal que deriva de uma ligadura de a com e, mas que hoje é considerada uma letra por si só no dinamarquês, feroês, islandês e norueguês. Alguns textos medievais ou mais recentes também usam a ligatura a+e em latim para denotar o ditongo [ae̯] e no inglês britânico para denotar o e longo [iː], como em encyclopædia, embora os próprios romanos usassem, em seu lugar, o dígrafo AE, e nunca a forma ligada.Nas línguas em que é usado atualmente, o æ tem os seguintes sons: Em dinamarquês, possui vários sons dependendo do contexto fonêmico. Entre os sons que pode possuir, estão [ɛ], [æ] (antes de r) e [ɑ] (depois de r) Em faroês, possui o som [ɛa] quando longo e [a] quando curto. Em islandês, possui o som [ai] Em norueguês, possui o som de [æ] Em javanês, possui o som de [ui] Em latim existem várias pronúncias possíveis. Na pronúncia eclesiástica, æ é pronunciado como "é", por exemplo, se pronuncia Cæsar (César) como "Tchésar". Na pronúncia reconstituída do latim clássico, por sua vez, o som do caractere æ é "ái", então na palavra Cæsar (César) a pronúncia é "Cáissar" — um dos indícios disso é o termo alemão "Kaiser" (imperador), cuja origem direta é Caesar (ou Cæsar).No Windows, deve-se utilizar Alt+0230 para æ e Alt+0198 para Æ. Pode ser escrita também utilizando Alt+145 para æ ou Alt+146 para Ӕ, em sistemas legados de IBM437, como o MS-DOS.Foi adotado como "símbolo" da banda punk brasileira Aborto Elétrico.
  • Ææ Kuzey Avrupa alfabelerinde Norveççe, Danca, Faroece ve İzlandaca'da kullanılır. A-E arası bir bir ses verir. Daha sonra bu harf Kiril Alfabesi'ne çevrilmiştir. Slavik bir harf değildir. Ve Kafkasya bölgelerinde kullanılır. Ayrıca İngilizce'de a sesini verir. Osetçe'de kullanılır. Latin alfabesi'nden çevrilmiştir.
  • Æ, æ — лигатура, состоящая из букв латинского алфавита «a» и «e». Происходит из латыни, где может изображаться тремя орфографически равноправными (разница только технико-эстетическая) способами: раздельно (ae), слитно (æ) и сокращённо (ę — «e caudata», «e хвостатое»). В латыни обычно соответствует греческому дифтонгу αι (лат. Cæsar = греч. Καίσαρ).Во французском языке лигатура произносится как [e] (é) и встречается в словах, заимствованных из латыни, например, nævus (невус), cæcum (слепая кишка), præsidium (президиум, равноправная форма с présidium), tænia (тения, равноправная форма с ténia). Æ также встречается в таких словах и выражениях как «ex æquo» («наравне»), «curriculum vitæ» («резюме»), «et cætera» (и т. д.), «appendice iléo-cæcal» («аппендикс»).Также, эта графема встречается в транслитерации древнегреческого, например Ægosthènes (Айгостена), Œniadæ (Эниадэ), а также в имени Lætitia (Летиция).В датском, норвежском, исландском и осетинском языках знаки «Æ» и «æ» является не лигатурой, а самостоятельной буквой.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 245982 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 6295 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 74 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109166724 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:alphabet
prop-fr:basDeCasse
  • æ
prop-fr:capitale
  • Æ
prop-fr:nom
  • Ash
  • E dans l'a
prop-fr:ordre
  • 23 (xsd:integer)
  • 27 (xsd:integer)
  • 31 (xsd:integer)
prop-fr:phonèmes
  • , , , ...
prop-fr:suscrite
  • ◌ᷔ
prop-fr:tailleImage
  • 240 (xsd:integer)
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:wiktionary
  • Catégorie:æ en français
prop-fr:wiktionaryTitre
  • æ en français
dcterms:subject
rdfs:comment
  • Æ, minuscule æ est une voyelle et un graphème utilisé en islandais, en danois, en féroïen, en norvégien, en français, etc. et autrefois utilisé en latin. C’est une ligature appelée en français « e dans l'a », « a, e dans l'a », « a e liés » ou « a e liées » ou encore « a e collés » ou « a e collées ».
  • Az æ egy ligatúra, mely egyes nyelvekben az IPA:[ɛ] vagy az IPA: [æ] hangok leírására szolgál.
  • Æ (minuscule: æ) is a grapheme formed from the letters a and e. Originally a ligature representing a Latin diphthong, it has been promoted to the full status of a letter in the alphabets of some languages, including Danish, Norwegian, Icelandic and Faroese. As a letter of the Old English Latin alphabet, it was called æsc ("ash tree") after the Anglo-Saxon futhorc rune ᚫ (File:Runic letter ansuz.svg), which it transliterated; its traditional name in English is still ash /æʃ/.
  • Æ, æ(ash 애시[*] [æʃ])는 A와 E의 합자로, 근대 영어를 포함한 라틴 문자를 사용하는 다양한 언어의 정서법에서 여러 가지 용도로 사용된다. 영어에서는 주로 encyclopædia, Athenæum와 같이 라틴어나 그리스에서 온 단어에 쓰였다. 미국 영어에서는 이 단어들이 encyclopedia, Atheneum로 표기법이 단순화 되었고, 영국 영어에서는 æ를 모두 ae로 대체한다. 따라서, 영국 영어에서는 encyclopaedia가 옳은 표기이다.
  • Æ (æ) je písmeno (grafém) latinské abecedy, vzniklé spojení písmen a a e. Původně jde o ligaturu představující latinskou dvojhlásku. Je součástí abecedy některých jazyků (norština, dánština, islandština, faerština). Používalo se též ve staré angličtině.Znak æ se používá v mezinárodní fonetické abecedě (IPA) pro téměř otevřenou přední nezaokrouhlenou samohlásku.
  • Æ æ – litera alfabetu łacińskiego powstała jako ligatura liter a i e. Używana często w łacińskich tekstach na oddanie częstej w łacinie grupy ae. Często używana w językach staroangielskim, islandzkim, duńskim, norweskim i farerskim. Jako litera staroangielskiego alfabetu niegdyś nazywana była æsc („ash tree”) od anglosaskiej runy Plik:Rune-Æsc.png. Jej aktualna angielska nazwa to ash.
  • Æ, æ とは、A と E の合字である。中世ヨーロッパにおいて、古典ラテン語の二重母音 AE を合字として綴るようになったのが起源である。 現代欧州諸言語でラテン語から借入する場合、この音を単母音扱いとし、e, é/è, ä などで置き換えるのが通常だが、あえて原語表記を行いたい場合など、特定の場合においてはそのまま表現することがあり、その際にこの合字を使うことがある (Encyclopædia Britannica など)。スウェーデン語を除く北ゲルマン各言語(デンマーク語、ノルウェー語、アイスランド語、フェロー語など)では特定の前舌母音を表し、日常的に頻用される。古英語でも同様であり、現代英語におけるこの合字の正式名称は ash であるが、これはアングロサクソン・ルーン文字以来の伝統的な呼び名である。国際音声記号 (IPA) では「非円唇前舌狭め広母音」を表す。
  • Ææ Kuzey Avrupa alfabelerinde Norveççe, Danca, Faroece ve İzlandaca'da kullanılır. A-E arası bir bir ses verir. Daha sonra bu harf Kiril Alfabesi'ne çevrilmiştir. Slavik bir harf değildir. Ve Kafkasya bölgelerinde kullanılır. Ayrıca İngilizce'de a sesini verir. Osetçe'de kullanılır. Latin alfabesi'nden çevrilmiştir.
  • "Æ", of "æ", is een klinker en een grafeem gebruikt in het Deens, Faeröers, Fries, IJslands, Noors, Ossetisch en Schots. Het teken werd ook gebruikt in het Oudengels, in middeleeuws en vroegmodern Latijn en in het Frans.Het (Brits-)Engels bevat nog steeds enkele woorden die met een æ gespeld kunnen worden, zoals encyclopædia of dæmon, maar dit is grotendeels in onbruik geraakt.De oorsprong van de letter is een ligatuur van AE.In het IJslands staat de Æ voor de tweeklank (IPA [ai]?).
  • Der Buchstabe Æ, Kleinbuchstabe æ, entstand aus einer Ligatur aus A und E.Vom Lautwert her entspricht er in den meisten Sprachen, die ihn verwenden, dem deutschen Umlaut Ä, im Internationalen Phonetischen Alphabet (IPA) steht [æ] für den ungerundeten fast offenen Vorderzungenvokal.
  • Æ (minuscolo: æ) è un grafema composto dalle lettere a ed e.Originariamente intesa come una legatura che rappresentava il dittongo latino, è stata promossa a lettera vera e propria in vari alfabeti.
  • «Æ», «æ», del alfabeto latino y del alfabeto francés. Es formado como la ligadura de las letras a y e. En español moderno esta letra no se utiliza, pero en inglés moderno, el uso varía en diferentes lugares. Es usado principalmente en palabras derivadas del latín o el griego, tales como encyclopædia, nebulæ o athenæum. En algunos lugares tales como los Estados Unidos, tales deletreos pueden ser considerados arcaicos y reemplazados por encyclopedia, nebulae, y atheneum, respectivamente.
  • Ash és la lletra "Æ", "æ", de l'Alfabet llatí. És format com la lligadura de les lletres a i e. En alguns llocs tals com els Estats Units, tals deleteris poden ser considerats arcaics i reemplaçats per encyclopedia, nebulae, i atheneum, respectivament. Al Regne Unit, els esmentats deleteris són més comuns, portant a l'Oxford English Dictionary a usar la lligadura en les seves entrades principals, amb altres deleteris llistats sol com a alternatius.
  • Æ, æ — лигатура, состоящая из букв латинского алфавита «a» и «e». Происходит из латыни, где может изображаться тремя орфографически равноправными (разница только технико-эстетическая) способами: раздельно (ae), слитно (æ) и сокращённо (ę — «e caudata», «e хвостатое»). В латыни обычно соответствует греческому дифтонгу αι (лат. Cæsar = греч.
  • Æ, æ (chamado em Inglês antigo de æsc, pronunciado [æʃ]) é uma letra vogal que deriva de uma ligadura de a com e, mas que hoje é considerada uma letra por si só no dinamarquês, feroês, islandês e norueguês.
rdfs:label
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ
  • Æ (ligatuur)
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of