PropertyValue
dbpedia-owl:abstract
  • L'âge héroïque de l'exploration en Antarctique (1895-1922) est une période qui s'étend de la fin du XIXe siècle au début des années 1920, au cours de laquelle des hommes explorent la terra incognita qu'est alors l'Antarctique.En accomplissant leurs voyages, ces explorateurs recherchent à la fois honneur et gloire, mais visent aussi à faire progresser la science par leurs découvertes.Effort international non dénué d'esprit de compétition, seize expéditions majeures sont lancées par huit pays différents.Cet âge commence réellement avec le sixième congrès international de géographie de 1895, qui lance alors un appel solennel à tous les cercles scientifiques du monde pour accélérer l'exploration de l'Antarctique avant la fin, proche, du XIXe siècle. À ce moment-là, ce continent est considéré comme « le plus grand espace géographique à pouvoir être encore exploré ».Cet âge est caractérisé par la « course au pôle Sud », que l'on a comparée dans les années 1960 à la « course à l'espace » et à l'atterrissage sur la Lune pour sa capacité à captiver l'attention du public. Peu après que Roald Amundsen atteint le pôle en 1911, la Première Guerre mondiale éclate, et comme elle apparaît vite comme la guerre la plus dévastatrice que l'humanité ait jamais connue, l'héroïsme des soldats sur le champ de bataille éclipse celui des aventures en Antarctique aux yeux du public. Très peu d'expéditions sont lancées dans les années qui suivent immédiatement la fin de la guerre, marquant ainsi la fin de cet âge héroïque. Plus précis, certains auteurs la placent à la mort de l'explorateur britannique Ernest Shackleton, en 1922.Quand l'exploration reprend de plus belle des décennies plus tard, sa physionomie a changé. Avant la guerre, les communications radio ne sont pas possibles depuis ce continent bien trop éloigné du monde civilisé, et le transport mécanisé, bien que déjà utilisé quelquefois, n'est que rarement de mise. Les expéditions reposaient alors sur les forces mentales et physiques des équipes, ce qui fut reconnu par l'ajout postérieur de l'adjectif « héroïque » pour désigner la période. Les expéditions finissent par maîtriser ces technologies, réduisant très largement les risques pris par ceux qui continuent à s'aventurer sur le continent Antarctique.
  • A Idade Heroica da Exploração da Antártida define um período de tempo entre o final do século XIX e o início da década de 1920. Durante este período de 25 anos, a Antártida tornou-se o objectivo das explorações geográficas e científicas internacionais. Ao longo deste período, foram várias as expedições, das quais se destacam 16 efectuadas por oito países. O factor comum a estas expedições eram os recursos limitados em transportes e comunicações. Esta falta de recursos testava as capacidades físicas e mentais dos exploradores, levando-os ao limite das suas forças e, por vezes, à morte. A designação posterior de "herói" vem reconhecer as adversidades que tinham de ser ultrapassadas por estes exploradores pioneiros, alguns dos quais não sobreviveram à experiência; durante este período, 17 membros das expedições perderam a vida.Durante o curso destas expedições o polo sul magnético e o polo geográfico foram ambos atingidos. O facto de se ser o primeiro a chegar ao Polo Sul geográfico era o objectivo principal de algumas expedições, e o único de Roald Amundsen. No entanto, este não era o único da exploração polar nesta altura; várias expedições tinham objectivos definidos em áreas diferentes deste continente. O resultado de todas estas expedições foi a possibilidade de cartografar a linha de costa desta zona do planeta, e de explorar parte do seu interior. As expedições também tornaram possível reunir um elevado número de dados científicos em diversas áreas das ciências, cuja análise iria ocupar a comunidade científica durante décadas.
  • Героический век антарктических исследований (англ. Heroic Age of Antarctic Exploration) — термин, принятый в англоязычной историографии для обозначения ряда экспедиций в регион Антарктики, организованных на рубеже XIX века и первых десятилетий XX века, использовавших собачьи упряжки в качестве основного вида транспорта. Основной их целью было достижение географического Южного полюса и территориальный раздел побережий и внутренних районов неизвестного материка, изучение его физических, климатических и геологических условий. Однако некоторым экспедициям, имевшим данные цели, не удалось даже достигнуть антарктического побережья.В период 1897—1922 годов Антарктика оказалась в центре международного внимания: за четверть века было проведено 16 экспедиций, снаряжённых в восьми странах, в том числе в Бельгии и Японии, не входящих к началу ХХ века в число ведущих полярных держав. О причинах ажиотажа Эпсли Черри-Гаррард писал так:Не меньшую роль играли и национальные амбиции держав: из знаковых географических объектов на Земле непокорёнными к 1900 году оставались только Северный и Южный полюсы.Экспедиции «Героического века» использовали технологии XIX века: деревянные парусно-паровые суда малого тоннажа для доставки команды, собачьи упряжки для передвижения по ледникам, и, отчасти, навыки выживания эскимосов, приспособленные для нужд европейцев. Ввиду ограниченности доступных ресурсов и снаряжения, успех каждой экспедиции в этих условиях зависел только от продуманности транспортной стратегии и логистических талантов руководителя. Это также означало, что каждая экспедиция проходила в экстремальных условиях, не имея связи с внешним миром, и требуя от участников использования всех интеллектуальных и физических сил. В итоге, жертвами покорения Южного полюса стали 19 человек.Основными результатами «Героического века» стало комплексное исследование Антарктического материка, достижение южного географического и магнитного полюсов, составление первых карт побережий материка, большой комплекс географических, климатологических и биологических данных, создавших базу для изучения материка современными техническими средствами.
  • The Heroic Age of Antarctic Exploration was an era beginning at the end of the 19th century and closing with Shackleton's Imperial Trans-Antarctic Expedition, the survivors stepping ashore in Wellington, New Zealand February 9th 1917. Historian Aant Elzinga gives the much later date of 1945, considering World War II to be the turning point in Antarctic research. During this period the Antarctic continent became the focus of an international effort that resulted in intensive scientific and geographical exploration and in which 17 major Antarctic expeditions were launched from ten countries. The common factor in these expeditions was the limited nature of the resources available to them before advances in transport and communication technologies revolutionized the work of exploration. This meant that each expedition became a feat of endurance that tested its personnel to physical and mental limits, and sometimes beyond. The "heroic" label, bestowed later, recognized the adversities which had to be overcome by these pioneers, some of whom did not survive the experience; during this period 19 expedition members died.Furthermore, the heroic label recognizes the romanticism with which the Antarctic landscape was dealt with. The explorers of this age are not remembered merely as scientists and sailors; stereotyped as on one hand objective, calculating, and on the other rude, unrefined. Rather, these men are remembered also as poets, photographers and artists. Ernest Shackleton is often considered the greatest poet of all the Antarctic explorers. His poem 'A Tale of the Sea' is reminiscent of Coleridge's Rime of the Ancient Mariner, though Murray, Scott, Amundsen and many others have made notable contributions to Antarctic literature and art. Moreover, this artistic expression is closely knitted with the nationalism that is prevalent leading into and including World War I, making these men more than explorers but heroes of the nation. Consider the following patriotic lines found in Shackleton's 'A Tale of the Sea':Where nailed to the rotting flagstaffs: The old white Ensigns flew Badge of our English freedom Over all waters blue. The ability to express their impressions of the Antarctic landscape separates these explorers from sailors and makes them heroes to the publics of their respective nations.During the course of these expeditions the geographical and magnetic poles were both reached. The achievement of being first to the geographical South Pole was a primary object in some expeditions, and was the sole rationale for Roald Amundsen's venture. However, this was not the only aspect of polar exploration during this time; other expeditions worked with defined objectives in different areas of the continent. As a result of all this activity, much of the continent's coastline was discovered and mapped, and significant areas of its interior were explored. The expeditions also generated large quantities of scientific data and specimens across a wide range of scientific disciplines, the examination and analysis of which would keep the world's scientific communities busy for decades.
  • Das Goldene Zeitalter der Antarktis-Forschung – im englischen Sprachraum auch als „Heroic Age“ (Heldenalter) bezeichnet – beschreibt eine Ära, die sich vom Ende des 19. Jahrhunderts bis in die frühen 1920er Jahre erstreckt. Während dieser Periode von circa 25 Jahren rückte die Antarktis in den Mittelpunkt internationalen Interesses, was zu einer intensiven naturwissenschaftlichen und geographischen Erforschung führte, während derer sechzehn große Expeditionen von acht verschiedenen Ländern gestartet wurden. Allen Expeditionen gemein waren die begrenzten Mittel, die man zur Verfügung hatte, bevor weitere Entwicklungen im Bereich der Logistik und der Kommunikationstechnologie die Arbeit der Forscher revolutionierten. Dies bedeutete, dass jede Expedition eine extreme Ausdauerleistung erforderte, die ihre Teilnehmer an die Grenzen der physischen und mentalen Leistungsfähigkeit brachte. Das Etikett „heldenhaft“, das man ihnen später verlieh, bezog sich vor allem auf die Widrigkeiten, die von diesen Pionieren überwunden werden mussten, von denen einige diese Erfahrung nicht überlebten; während dieser Zeit starben 19 Expeditionsteilnehmer.Im Verlauf dieser Expeditionen wurden sowohl der geographische als auch der magnetische Südpol erreicht. Der Erfolg als erster am geographischen Südpol zu sein, war das vorrangige Ziel einiger Expeditionen und der Hauptgrund für Amundsens Unternehmungen. Dennoch war dies nur ein Aspekt der Erforschung der Polargebiete während dieser Zeit; andere Expeditionen arbeiteten mit bestimmten Zielen in verschiedenen Teilen des antarktischen Kontinents. In der Folge all dieser Aktivitäten wurde ein großer Teil der Küstenlinie des Kontinents entdeckt und kartiert und eine bedeutende Anzahl von Gebieten im Landesinneren erforscht. Die Expeditionen lieferten außerdem große Mengen wissenschaftlicher Daten und Proben in vielen verschiedenen wissenschaftlichen Disziplinen, deren Untersuchung und Analyse die Wissenschaftler weltweit über Jahrzehnte beschäftigte.
  • L'edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida, entre el 1895 i el 1922, és un període que designa els anys en els que aventurers desafiaren les extensions salvatges, gelades i desconegudes de l'Antàrtida, tot buscant els honors i la glòria. Molts van morir en el transcurs d'aquestes expedicions, mentre que altres tornaren triomfants i, ben aviat, foren cèlebres i sol·licitats com a autors de publicacions i conferenciants. Aquesta edat heroica comença el 1895 amb el sisè Congrés Internacional de Geografia que llançà una crida a tots els cercles científics del món per accelerar l'exploració de l'Antàrtida abans que finalitzés el segle XIX. En aquell moment, aquest continent era considerat com «el major espai geogràfic encara en poder ser explorat.»Aquesta període es caracteritza per la carrera per arribar al Pol Sud que s'ha comparat a la carrera espacial i l'arribada a la Lluna de la dècada del 1960, per la capacitat que aconseguí per captivar l'atenció del públic. Poc després que Roald Amundsen arribés al pol el 1911 (vegeu Expedició Amundsen), la Primera Guerra mundial esclatà, la guerra més devastadora que la humanitat mai no havia conegut i, als ulls del públic, l'heroisme dels soldats eclipsà les gestes de les aventures a l'Antàrtida. Després de la Primer Guerra mundial, es realitzaren molt poques expedicions, marcant així la fi d'aquesta edat heroica que certs autors la situen de manera simbòlica amb la mort de l'explorador britànic Ernest Shackleton el 1922.Quan l'exploració es va reprendre unes dècades més tard, la seva fisonomia havia canviat. Abans de la guerra, les comunicacions ràdio no eren possibles des d'aquest continent massa allunyat del món civilitzat, i el transport mecanitzat no estava generalitzat. Les tecnologies van acabar dominant aquestes expedicions, reduint molt àmpliament els riscs presos pels que es continuaven aventurant-se en el continent Antàrtic.
  • La edad heroica de la exploración de la Antártida describe una época que se extendió desde finales del siglo XIX hasta principios de la década de 1920. Durante este período de 25 años, la Antártida se convirtió en el centro de un esfuerzo internacional que se tradujo en una intensiva exploración científica y geográfica; se pusieron en marcha dieciséis expediciones importantes de ocho diferentes países. El factor común en estas expediciones fue el carácter limitado de los recursos que tenían disponibles antes de que los avances en la tecnología del transporte y las comunicaciones revolucionaran el trabajo de exploración. Esto significa que cada expedición se convirtió en una hazaña de resistencia que puso a prueba los límites físicos y mentales de los exploradores, y en algunas ocasiones se superaron. La etiqueta de «heroica», otorgada más tarde, fue un reconocimiento a las adversidades que tuvieron que ser superadas por estos pioneros, algunos de los cuales no sobrevivieron a la experiencia. Durante este período diecisiete miembros de las diferentes expediciones murieron.Durante el curso de estas expediciones se alcanzaron los polos geográfico y magnético. La hazaña de ser el primero en alcanzar el Polo Sur geográfico era el propósito principal de algunas expediciones y fue la única razón de la empresa de Roald Amundsen. Sin embargo, esta no fue la única orientación de la exploración polar durante esa época; otras expediciones trabajaron en distintas áreas del continente con objetivos bien definidos. Como resultado de toda esta actividad, se descubrió y trazó en los mapas gran parte de la costa del continente y se exploró una considerable área de su interior. Las expediciones también generaron grandes cantidades de datos y aportaron especímenes de una amplia gama de disciplinas científicas, cuyo examen y análisis mantuvo ocupadas durante décadas a las comunidades científicas del mundo.
dbpedia-owl:thumbnail
dbpedia-owl:wikiPageExternalLink
dbpedia-owl:wikiPageID
  • 1412766 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageLength
  • 46979 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageOutDegree
  • 324 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageRevisionID
  • 109620989 (xsd:integer)
dbpedia-owl:wikiPageWikiLink
prop-fr:année
  • 1901 (xsd:integer)
  • 1913 (xsd:integer)
  • 1957 (xsd:integer)
  • 1976 (xsd:integer)
  • 1984 (xsd:integer)
  • 1985 (xsd:integer)
  • 1987 (xsd:integer)
  • 1988 (xsd:integer)
  • 1989 (xsd:integer)
  • 1997 (xsd:integer)
  • 1998 (xsd:integer)
  • 1999 (xsd:integer)
  • 2003 (xsd:integer)
  • 2005 (xsd:integer)
  • 2007 (xsd:integer)
prop-fr:auteur
  • dbpedia-fr:Carsten_Borchgrevink
  • dbpedia-fr:Beau_Riffenburgh
  • Roald Amundsen
  • Ernest Shackleton
  • Robert Falcon Scott
  • Beau Riffenburgh
  • Pierre Berton
  • David Crane
  • Roland Huntford
  • Leonard Huxley
  • Max Jones
  • Stephanie Barczewski
  • Caroline Alexander
  • Diana Preston
  • Ranulph Fiennes
  • Kelly Tyler-Lewis
  • Leif Mills
  • Peter Speak
  • Robert K. Headland
  • Tom Griffiths
prop-fr:auteurs
  • Bertrand Imbert et Claude Lorius
  • Margery et James Fisher
prop-fr:collection
  • Découvertes Gallimard
prop-fr:consultéLe
  • 2006-12-12 (xsd:date)
  • 2008-08-11 (xsd:date)
  • 2008-11-09 (xsd:date)
prop-fr:date
  • 2009-07-14 (xsd:date)
prop-fr:format
  • poche
  • relié
prop-fr:id
  • Alexander
  • Crane
  • Griffiths
  • Jones
  • Scott
  • Fisher
  • Preston
  • Riffenburgh
  • Berton
  • Huxley
  • BICL
  • Huntford
  • Barczewski
  • Fiennes
  • Mills
  • Shackleton
  • Amundsen
  • Speak
  • Huntford /Shackleton
  • Tyler-Lewis
prop-fr:isbn
  • 0 (xsd:integer)
  • 978 (xsd:integer)
  • 9782916552361 (xsd:double)
  • 0978-02-07 (xsd:date)
prop-fr:langue
  • anglais
  • français
prop-fr:lccn
  • 88156804 (xsd:integer)
  • 91176313 (xsd:integer)
  • 2004266382 (xsd:integer)
  • 2004401858 (xsd:integer)
  • 2006386858 (xsd:integer)
  • 2008297675 (xsd:integer)
prop-fr:lienÉditeur
  • Oxford University Press
  • Bloomsbury Publishing
prop-fr:lieu
  • Londres
  • New York
  • Paris
  • États-Unis
  • Oxford
  • Whitby, Yorks
  • Édinburgh
prop-fr:nom
  • Nordenskjöld
prop-fr:numéroD'édition
  • 1 (xsd:integer)
prop-fr:oclc
  • 46474833 (xsd:integer)
  • 59395617 (xsd:integer)
  • 63789879 (xsd:integer)
prop-fr:oldid
  • 42872902 (xsd:integer)
prop-fr:pages
  • 224 (xsd:integer)
  • 384 (xsd:integer)
  • 637 (xsd:integer)
prop-fr:pagesTotales
  • 336 (xsd:integer)
prop-fr:prénom
  • Otto
prop-fr:publi
  • 2006 (xsd:integer)
prop-fr:titre
  • South
  • Le grand défi des pôles
  • Captain Scott
  • Scott of the Antarctic
  • Scott's Last Expedition
  • Shackleton
  • Frank Wild
  • Shackleton and the Antarctic
  • The Last Great Quest
  • The South Pole
  • Encyclopedia of the Antarctic
  • Shackleton's Forgotten Expedition: The Voyage of the Nimrod
  • Studies in Polar Research: Chronological List of Antarctic Explorations and Related Historical Events
  • A First Rate Traged
  • Antarctic Destinies
  • First on the Antarctic Continent
  • Slicing the Silence:Voyaging to Antarctica
  • Tha Arctic Grail
  • The Last Place on Earth
  • The Lost Men
  • William Speirs Bruce
  • The Endurance: Shackleton's Legendary Antarctic Expedition
  • Vingt-deux mois dans les glaces. Survivre en Antarctique
prop-fr:url
prop-fr:volume
  • II
prop-fr:vote
  • BA
prop-fr:wikiPageUsesTemplate
prop-fr:éditeur
  • Oxford University Press
  • Cambridge University Press
  • Gallimard
  • Harvard University Press
  • Pan Books
  • Routledge
  • Bloomsbury Publishing PLC
  • Bloomsbury Publishing
  • Viking Penguin
  • Hodder & Stoughton
  • Smith, Elder & Co
  • Hambledon Continuum
  • Constable & Co.
  • Harper-Collins
  • Caedmon of Whitby
  • Century Publishing
  • James Barrie Books
  • Smith, Elder & Co.
  • C Hurst & Co
  • George Newnes Ltd
  • Livres des éditions Paulsen
  • NMS Publishing
dcterms:subject
rdfs:comment
  • L'âge héroïque de l'exploration en Antarctique (1895-1922) est une période qui s'étend de la fin du XIXe siècle au début des années 1920, au cours de laquelle des hommes explorent la terra incognita qu'est alors l'Antarctique.En accomplissant leurs voyages, ces explorateurs recherchent à la fois honneur et gloire, mais visent aussi à faire progresser la science par leurs découvertes.Effort international non dénué d'esprit de compétition, seize expéditions majeures sont lancées par huit pays différents.Cet âge commence réellement avec le sixième congrès international de géographie de 1895, qui lance alors un appel solennel à tous les cercles scientifiques du monde pour accélérer l'exploration de l'Antarctique avant la fin, proche, du XIXe siècle.
  • L'edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida, entre el 1895 i el 1922, és un període que designa els anys en els que aventurers desafiaren les extensions salvatges, gelades i desconegudes de l'Antàrtida, tot buscant els honors i la glòria. Molts van morir en el transcurs d'aquestes expedicions, mentre que altres tornaren triomfants i, ben aviat, foren cèlebres i sol·licitats com a autors de publicacions i conferenciants.
  • Das Goldene Zeitalter der Antarktis-Forschung – im englischen Sprachraum auch als „Heroic Age“ (Heldenalter) bezeichnet – beschreibt eine Ära, die sich vom Ende des 19. Jahrhunderts bis in die frühen 1920er Jahre erstreckt.
  • A Idade Heroica da Exploração da Antártida define um período de tempo entre o final do século XIX e o início da década de 1920. Durante este período de 25 anos, a Antártida tornou-se o objectivo das explorações geográficas e científicas internacionais. Ao longo deste período, foram várias as expedições, das quais se destacam 16 efectuadas por oito países. O factor comum a estas expedições eram os recursos limitados em transportes e comunicações.
  • The Heroic Age of Antarctic Exploration was an era beginning at the end of the 19th century and closing with Shackleton's Imperial Trans-Antarctic Expedition, the survivors stepping ashore in Wellington, New Zealand February 9th 1917. Historian Aant Elzinga gives the much later date of 1945, considering World War II to be the turning point in Antarctic research.
  • Героический век антарктических исследований (англ. Heroic Age of Antarctic Exploration) — термин, принятый в англоязычной историографии для обозначения ряда экспедиций в регион Антарктики, организованных на рубеже XIX века и первых десятилетий XX века, использовавших собачьи упряжки в качестве основного вида транспорта.
  • La edad heroica de la exploración de la Antártida describe una época que se extendió desde finales del siglo XIX hasta principios de la década de 1920. Durante este período de 25 años, la Antártida se convirtió en el centro de un esfuerzo internacional que se tradujo en una intensiva exploración científica y geográfica; se pusieron en marcha dieciséis expediciones importantes de ocho diferentes países.
rdfs:label
  • Âge héroïque de l'exploration en Antarctique
  • Edad heroica de la exploración de la Antártida
  • Edat heroica de l'exploració de l'Antàrtida
  • Goldenes Zeitalter der Antarktis-Forschung
  • Heroic Age of Antarctic Exploration
  • Idade Heroica da Exploração da Antártida
  • Героический век антарктических исследований
owl:sameAs
http://www.w3.org/ns/prov#wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
is dbpedia-owl:wikiPageRedirects of
is dbpedia-owl:wikiPageWikiLink of
is foaf:primaryTopic of